Idees principalsAquest text pertany a Sant Tomàs d'Anquino, parteix de la preposició: “Déu existeix” com a idea que significa allò més perfecte que existeix, i va ascendint fins a la causa, i ho fa mitjançant dues demostracions.
La primera és la popter quid, en la qual demostra l’existència de Déu partint de l’essència essent la causa anterior de tots els efectes. La segona és la quia, que parteix dels efectes, i defensa que tot efecte ve precedit per una causa, i per això Déu ha d’existir independentment de que no el percebem, perquè la seva no-existència comportaria que no existeix res mes, ja que sense la causa no hi ha efectes.
Títol: Causa eficient
Comentari de text
Tomàs d'Anquino filòsof del segle XIII, parteix de la preposició: “Déu existeix”, com a idea que significa allò més perfecte que existeix, i va ascendint fins a la causa, i ho fa mitjançant en el text intenta demostrar l'existència de Déu “a posteriori”, és a dir, partint de l’experiència i ho fa a partir de dues demostracions.
La primera és la popter quid en la qual inicia la deducció a partir de la causa, i ell considera que la causa és anterior a tots els efectes, i defensa que tots nosaltres i el món som la creació de Déu, és a dir, l’efecte de Déu, i q
ue Déu a de ser necessàriament la causa ja que és anterior.
La segona és la quia que aquesta parteix de l'efecte, i defensa que l’existència dels efectes sense una causa és absurd, és a dir, que no té sentit parlar d’un efecte sense una causa. I diu que els humans veiem el món (efectes) i deduïm que ha d’existir una causa primera i aquesta causa primera és Déu, llavors a d’existir necessàriament, ja que no és possible que una cosa sigui causa de si mateixa perquè seria anterior a si mateixa.
Tomàs d'Anquino filòsof del segle XIII, parteix de la preposició: “Déu existeix”, com a idea que significa allò més perfecte que existeix, i va ascendint fins a la causa, i ho fa mitjançant en el text intenta demostrar l'existència de Déu “a posteriori”, és a dir, partint de l’experiència i ho fa a partir de dues demostracions.
La primera és la popter quid en la qual inicia la deducció a partir de la causa, i ell considera que la causa és anterior a tots els efectes, i defensa que tots nosaltres i el món som la creació de Déu, és a dir, l’efecte de Déu, i q
ue Déu a de ser necessàriament la causa ja que és anterior.La segona és la quia que aquesta parteix de l'efecte, i defensa que l’existència dels efectes sense una causa és absurd, és a dir, que no té sentit parlar d’un efecte sense una causa. I diu que els humans veiem el món (efectes) i deduïm que ha d’existir una causa primera i aquesta causa primera és Déu, llavors a d’existir necessàriament, ja que no és possible que una cosa sigui causa de si mateixa perquè seria anterior a si mateixa.
Comparació amb altres autors
El Déu del que parla Sant Tomàs és molt semblant a l’ésser de Parmenides: etern, immutable perfecte i immòbil.
Sant Anselm també va fer una demostració de l’existència de Déu, tot i que St. Anselm la va demostrar racionalment, i St. Tomàs ho fa mitjançant l’experiència
No hay comentarios:
Publicar un comentario