És el món el millor món possible?
Sí, per mi el món és un lloc absolutament perfecte, és algo que s’ha creat a partir
d’una explosió, i del qual a sorgit tot el que ens envolta, del qual han sortit criatures de tot tipus, creades per un conjunt de molècules formant diferents estructures molt diferents però a la vegada iguals. Em sembla fascinant la grandària dels oceans, la bellesa de la natura i dels animals cooperant estretament amb ella. Les persones que hi vivim en ell, amb capacitat racional, neixen i viuen durant un període relativament curt de temps, deixant una marca de la seva estància a la Terra, petita i insignificant, però a la vegada imprescindible pel món, ja que el que no facis tu ningú ho farà; i aquestes persones han de donar-se de que les coses només passen un cop a la vida i les hem d’aprofitar, i l’oportunitat de viure és única.
Però les persones en realitat no se n’adonen d’aquesta oportunitat que és viure, i disgreguen aquest planeta, el c
ontaminen i inverteixen diners en armes per destruir en comtes de invertir en cuidar el planeta, perquè les persones som així, tenim l’ànsia de poder, de sentir-nos la espècie superior a la Terra i que tot està controlat per nosaltres, quan en realitat no veiem que l’univers és enorme i que som uns petits subjectes que hi viuen a un petit planeta d’ell, i que no som res comparat amb aquest.
Trobo que el món és un lloc perfectament imperfecte, i això fa que sigui únic, a més és etern ja que la matèria ni es crea ni es destrueix, només segueix un cicle biològic, en el que nosaltres som una mil·lèsima i insignificant part.
Sí, per mi el món és un lloc absolutament perfecte, és algo que s’ha creat a partir
d’una explosió, i del qual a sorgit tot el que ens envolta, del qual han sortit criatures de tot tipus, creades per un conjunt de molècules formant diferents estructures molt diferents però a la vegada iguals. Em sembla fascinant la grandària dels oceans, la bellesa de la natura i dels animals cooperant estretament amb ella. Les persones que hi vivim en ell, amb capacitat racional, neixen i viuen durant un període relativament curt de temps, deixant una marca de la seva estància a la Terra, petita i insignificant, però a la vegada imprescindible pel món, ja que el que no facis tu ningú ho farà; i aquestes persones han de donar-se de que les coses només passen un cop a la vida i les hem d’aprofitar, i l’oportunitat de viure és única.Però les persones en realitat no se n’adonen d’aquesta oportunitat que és viure, i disgreguen aquest planeta, el c
ontaminen i inverteixen diners en armes per destruir en comtes de invertir en cuidar el planeta, perquè les persones som així, tenim l’ànsia de poder, de sentir-nos la espècie superior a la Terra i que tot està controlat per nosaltres, quan en realitat no veiem que l’univers és enorme i que som uns petits subjectes que hi viuen a un petit planeta d’ell, i que no som res comparat amb aquest.Trobo que el món és un lloc perfectament imperfecte, i això fa que sigui únic, a més és etern ja que la matèria ni es crea ni es destrueix, només segueix un cicle biològic, en el que nosaltres som una mil·lèsima i insignificant part.
No hay comentarios:
Publicar un comentario