Activitat 18

Text 12: Demostració de l'existència de Déu

Idees principals
En aquest text Descartes vol demostrar l’existència de Déu, afirma que encara que les coses que ell pensa no siguin res és cert que les pensa, i que la prova de l’existència de Déu és igual que la prova de l’existència de les matemàtiques, però amb la diferencia que a les altres separa existència i essència, però no pot fer el mateix amb Déu, ja que per Ell aquests dos conceptes han d’anar necessàriament units, perquè sinó seria com una vall sense muntanyes.

Títol: Déu existeix

Comentari de text
Descartes en aquest text vol comprovar l’existència de Déu, i afirma que s’ha de fer de la mateixa manera que ho fa amb les matemàtiques, ja que encara que les cosses que ell pensa no siguin res el que és cert és que les pensa, i el coneixement parteix del “jo”. Llavor afirma que la idea d’un ésser summament perfecte i bo la troba en ell igual que troba la idea de qualsevol figura o nombre matemàtic, i que per tant l’existència de Déu hauria de ser tan certa com les matemàtiques. Però hi ha una diferència, ja que fins ara separava l’existència de l’essència, i es convenç fàcilment que es pot fer el mateix amb Déu, i pensar en Déu com a no-existent, però finalment se n’adona que és impossible fer això. Afirma que és impossible separa l’essència de Déu de l’existència, ja que seria com concebre una muntanya sense valls(impossible).

Comparació amb altres autors
Aquest text on fa la demostracions de l’existència de Déu la podem comparar amb la filosofia de Sant Anselm, en la qual també demostra l'existència de Déu, però Descartes ho fa partint del “jo”. Sant Tomàs també fa referencia de Déu en la seva filosofia, però aquest fa una demostració partint de l’experiència.
També podem dir que l’ésser de Parmènides s’assembla molt a Déu, ja que és perfecte, etern i immòbil.