Text 10: Hipòtesi del geni maligne
Idees principals
Descartes és un filòsof racionalista del segle XVII, afirma que tot el que li han ensenyat fins ara és dubtós i “destrueix” tot allò que sabia per crear un coneixement cert i evident. En aquest text comença suposant l’existència d’un geni maligne que l’enganya contínuament, i afirma per tant, que ell no es refiarà de res, ni del color ni els sons ni de res extern a ell.
Títol: L'ésser astut que enganya
Comentari de text
En aquest text podem veure com Descartes dubta de tot per crear un coneixement evident. Descartada la idea de que Déu ens enganya, parla de l’existència d’un geni maligne, un ésser astut que l’enganya constantment i li fa creure que el colors, les figures, els sons i totes les coses exteriors són reals quan en realitat no són més que meres il·lusions. Dubta fins i tot de l’existència del seu cos (mans ulls, sang..) i dels sentits. I afirma que si no arriba al coneixement de cap evidència estarà atent per no admetre cap falsedat en la seva creença, i defensa que per molt llest que sigui aquest geni, mai li podrà imposar res.
Comparació amb altres autors
Molts filòsofs antics creien en l’existència d’un ésser, fàcilment comparable amb el geni enganyador, amb la diferència que el geni no és perfecte ja que ens enganya.
També podem comparar les idees d’aquest text amb les de els escèptics, ja que deien que no existeix una veritat absoluta, i Descartes en un principi és el que fa, no creure en res i dubta de tot el que l’envolta i busca una evidencia per construir un coneixement cert i real.
Idees principals
Descartes és un filòsof racionalista del segle XVII, afirma que tot el que li han ensenyat fins ara és dubtós i “destrueix” tot allò que sabia per crear un coneixement cert i evident. En aquest text comença suposant l’existència d’un geni maligne que l’enganya contínuament, i afirma per tant, que ell no es refiarà de res, ni del color ni els sons ni de res extern a ell.
Títol: L'ésser astut que enganya
Comentari de text
En aquest text podem veure com Descartes dubta de tot per crear un coneixement evident. Descartada la idea de que Déu ens enganya, parla de l’existència d’un geni maligne, un ésser astut que l’enganya constantment i li fa creure que el colors, les figures, els sons i totes les coses exteriors són reals quan en realitat no són més que meres il·lusions. Dubta fins i tot de l’existència del seu cos (mans ulls, sang..) i dels sentits. I afirma que si no arriba al coneixement de cap evidència estarà atent per no admetre cap falsedat en la seva creença, i defensa que per molt llest que sigui aquest geni, mai li podrà imposar res.
Comparació amb altres autors
Molts filòsofs antics creien en l’existència d’un ésser, fàcilment comparable amb el geni enganyador, amb la diferència que el geni no és perfecte ja que ens enganya.
També podem comparar les idees d’aquest text amb les de els escèptics, ja que deien que no existeix una veritat absoluta, i Descartes en un principi és el que fa, no creure en res i dubta de tot el que l’envolta i busca una evidencia per construir un coneixement cert i real.
No hay comentarios:
Publicar un comentario