Petita reflexió

Durant aquest curs estem veient els filòsofs més importants al llarg de la historia, i les seves creences i teories, i de moment me adonat de que aquest filòsofs no gaudeixen de la vida realment, perquè es passen la seva existència dient que passarà o que no passarà després de la mort, i penso que haurien de filosofar sobre la vida quotidiana, sobre els humans, sobre nosaltres mateixos i el present que vivim, perquè per moltes suposicions que ells es facin, per molt que s’ho inculquin a la resta de la humanitat mai es podrà verificar, i per tant no serveix de res, només perquè la gent que fa bones accions no tingui por a la mort perquè després d’aquesta “hi haurà una millor”.

Sembla que l’ home, les persones tenim la necessitat de saber més i més cada cop, de buscar respostes de tot el que ens envolta, què som? D’om venim? L’objectiu de la vida? Què hi ha després de la mort? I fen hipòtesis o suposicions d’aquestes preguntes, perquè som així, necessitem sentir-nos segurs d’alguna forma, no podem viure sense saber que passarà o on anirem, no podem viure gaudint cada minut que passa sense pensar en el futur.
I jo penso que és el que hauríem de fer, gaudir aquesta vida, perquè pot ser la primera i última.

Activitat 9

Text 7. El Demiürg com a causa ordenadora del món.

Comentari de text
El text pertany als diàlegs de bellesa. En aquesta obra es parla s'obre l'origen del cosmos, i del món sensible. Concretament en el text, Plató expressa el Demiürg com la causa del món sensible a partir del món intel·ligible, que posa ordre a la matèria imperfecta, per tant no és un principi creador sinó ordenador. El Demiürg és pot comparar amb un pastisser que segueix unes instruccions que són les idees(perfectes), que serveixen com a model de referencia per fer els pastissos a partir de la matèria. Tot i que és basa en les mateixes idees perfectes, cada “pastís” és diferent i imperfecte, ja que la matèria ho és. Les idees serveixen com a paradigmes.
El Demiürg està entre les idees i la matèria, és a dir, que és més perfecte que la matèria però menys perfecte que les idees. L’autor afirma que tot ve precedit per una causa, i les causes per una necessitat.
El món és bell i s’identifica amb la bondat, per això la bellesa i la bondad s'identifiquen "kalokagathia", per tant, el model etern està inspirat en el bé.

Títol: L’orde del cosmos

Comparació:
Aquesta teoria de Plató sobre que el Demiürg és la causa del món sensible, es pot comparar amb el nous de Anaxàgores, que és l’intel·lecte que ordena les llavors anomenades homeomeries, així que també actua com a principi ordenador no creador, és com un semidéu.
Els atomistes i Plató afirmen que tot succeeix per necessitat ja que Plató diu que tot té una causa, i els atomistes afirmen que els àtoms es mouen per necessaris en el buit.
Per últim, podem comparar la idea de Plató amb el logos d'Heràclit; el logos és la intel·ligència que dirigeix i ordena, per aportar harmonia a la lluita de contraris.

Activitat 8

Text 5. La naturalesa de les idees (Fedó, 78)

"- La realitat en si mateixa, que té un ésser que exposem en les nostres preguntes i respostes, ¿es presenta sempre de la mateixa manera i en idèntic estat, o cada vegada de forma diferent? La igualtat en si, la bellesa en si, cadascuna de les realitats en si, l'ésser, admet un canvi qualsevol? ¿O constantment cadascuna d'aquestes realitats que tenen en si i respecte a si mateixa una única forma, sempre es presenta d'idèntica forma i en idèntic estat, i mai, en cap moment i de cap manera, no admet cap canvi?
- És necessari, Sòcrates -va respondre Cebes-, que es presenti d'idèntica forma i en idèntic estat."


Idees principals
En aquest fragment de Plató, Sòcrates es qüestiona que és l'ésser i si la realitat canvia o si és manté sempre igual. Afegeix conceptes d'idees, la bellesa per exemple és una realitat, i es pregunta si no varia, per tant, les ideas tenen una forma única i no admet cap canvi. Cebes respon que les ideas són inmutables i existèixen per elles mateixen, per tant, la realitat sempre és igual.

Títol: La realitat de les idees

Comentari de text
Plató planteja la teoria bàsica de les ideas, i esmenta algunes d'elles comparant-les amb l'ésser. Sòcrates es qüestiona que és l'ésser i si la realitat canvia o si és manté sempre igual. Cebes respon a la seva pregunta afirmant que les ideas són inmutables i existeixen per elles mateixes, són per que han de ser. La realitat està sempre present, és allò invariable, ja que les idees són extramentals i per tant, formen part del món intel.ligible. Plató afirma que les coses participen en les ideas, i que les realitats són subjectives i no es pot dubtar dels seus principis.

Els conceptes que aparèixen com ara la bellesa o la realitat existeixen per si mateixos, no són conceptes o paradigmes de la nostre ment que ens serveixen per asignar objectes. La idea de bellesa existeix per si sola, és i serà sempre així, no varia, encara que el concepte de bellesa pot patir canvis, ja que està a la nostre ment i és subjectiu de casascú, seguint l'ideal de bellesa, per tant l’essència de bellesa no varia.


Comentari de text
El món intel·ligible de les idees de Plató s’assembla bastant a la teoria de l’ésser de Parmènides. Plató afirma que les idees són extra mentals, és a dir, que no és un concepte de la ment, ja que no les podem percebre i diferencia entre el que és visible(món sensible) i invisible(món intel·ligible) . A més busca la universalitat com Sòcrates, i per tant és vàlid per tothom. Llavor l’ésser de Parmènides i les idees són immutables, eterns i necessaris.
També es pot comparar amb Heràclit, ja que Plató afirma que d’allò que canvia, és a dir, el món sensible no podem adquirir coneixement, per tant està afirmant el canvi del món sensible igual que Heràclit que afirma que les coses esta sotmeses a canvis constants.

Activitat 7

El mite de la caverna

El mite de la caverna que narra Plató a "La República" ofrereix una variada síntesis de la seva silofosia dualista.
Podem observar un seguit d'elements que podem classificar al món sensible o al món intel·ligible.
La caverna , concretament les ombres que son reflectides a la caverna on estan els presoners simbolitzen el món sensible, i les cadenes que els encadenen simbolitzen la presó que és el cos per l’ànima, que aquest es separa quan es surt de la caverna, i aquesta separació del cos és la purificació(catarsi) que els hi permet arribar al món intel·ligible on es troben les idees.
Després aconsegueix alliberar-se del camí difícil que és l’anomenada “tasca de coneixement”, i la llum els deixarà cecs, els cegarà, després veurà realment l’essència de les coses i arribarà al bé que és la idea suprema i la causa de totes les coses bones i belles, simbolitzat per la llum o el Sol.

VIDEO MITE DE LA CAVERNA : Comparació amb la vida humana

Activitat 6

Primer fragment de Plató

Idees principals
En aquest fragment el protagonista és Sòcrtes, explicant les part del seu mètode que consisteix en la ironia i la maièutica. Sòcrates diu que ell només sap que no sap res, és a dir, de la ignorància i apartir d’aquí pot començar a conèixer. El text explica que Sòcrates va en busca de la gent més savia, i els fa preguntes fins que ells mateixos cuen en una contradicció i demostrba que aquells homes que es consideraven savis, no són savis per no ser conscients de les seves limitacions. I Sòcrates pensa que ells és més savi que aquests homes, per conèixer les seves limiacions i conèxer apartir de la ignorància.

Títol: Ignorància com a base del coneixement

Comentari de text
En aquest fragment podem comparar el mètode socràtic amb la etapa més madura de Plató, és a dir, que hi ha molts punts comuns, ja que tots dos volen trovar una veritats absolutes. En el text es pot veure clarament el mètode socràtic, primer la ironia i després la maièutica. Primerament Sòcrates es qüestiona l’origen de la calúmnia que, es mostra aparentment ignorant i fa una sèrie de preguntes a un interlocutor, considerat un gran savi. Sòcrates intenta fer-li veure al savi que no és tant savi com es pensa, ja que Sòcrates deia que per conèixer teniem que saber els nostres límits i el que no sabem. Llavors acaba considerant la idea de que potser és més savi que l’altre home per ser conscient de tot allò que no sap, ja que a partir de la ignorància li permetrà aungmentar els seus coneixements. Sòcrates sap que possiblement ni l’home savi ni el mmateix sàpiguen res però ell es conscient de les seves limitacions i el que no sap, i això el fa més savi que ell. Després explica que va desenvolupar aquell procés amb altres persones que eren considerades savias.

Activitat 5

Aquesta activitat consisteix en convertir un argument feble en un argument fort, com feien els sofistes.

El tema que avui defensaré, són les corrides de toros.
Les corrides de toros són considerades una de les expressions de la cultura hispànica desde el segle XVIII, i si s'ha fet durant tot aquest periode de temps serà perquè no està malament, ja que sinò aguessin estat prohibides molt abans. Però ara, a l'actualitat del segle XXI, està mal vist, està en contra dels drets animals, però ¿quins?. Matem a un miler d'animals al día per menjar, un centenar d'animals moren per què unes quantes senyores vagin ben abrigades, moren serps i cocodrils, per la indústria tèxtil i la moda; però jo no puc disfrutar de la meva festa tradicional espanyola?

En ple segle XXI, només importa la moda i la estètica? Jo considero que portar animals sobre les esquenes per anar “guapo” o “elegant”, és més egoista per part de la humanitat, que no les corrides de toros, que fa feliç a milers de persones. I ara comencen a aver-hi “progres”, que les volen abolir dient que és tortura animal, però hi ha tortures animals molt pitjors, i ningú és movilitza, ni els importa que morin ni que els hi arrenquin la pell, per portar-la després. Hem sembla més política que defensa animal.

Activitat 4

Comparació d'Empedòcles, Anaxàgores i atomistes

Tots tres són filòsofs presocràtics que encara que tenen teories diferents, pensen que el cosmos està constituït per més d’un principi.
Empèdocles i Anaxàgores defensen que no hi ha mort ni naixement. Concretament Empèdocles consideraba que tot estaba format per els quatre elements (arkhé): aire, terra, aigua i foc, apartir de les quals es formen les coses mitjançant l’amor, i la destrucció mitjançant l’odi. Anaxàgores afirmaba que tot està en tot, i defensaba un tot etern que estava format per llavors anomenades homeomeries, que eres inmutables i inmóvil com l’ésser de Parmènides i que a més determinen com és l’ésser, per tant tots tenim les mateixes llavors, però, predominen o es manifesten unes llavors o altres.
Empèdocles diu que l’amor i l’odi són les dues peces que equilibren el cosmos, tal i com argumentava Heràclit i la seva lluita de contraris.

En canvi segons els atomistes Leucip que introdueix la idea, i Demòcrit deixeble d’aquest que hi dedica més temps a la teoria dels àtoms, defensaven que hi ha infinits elements anomenats àtoms, que eren unes partícules indivisibles en continu moviment, localitzadas en el buit, l’anomenat no-ésser.

Activitat 3

Text 7 de Parmènides

Idees principals:
En aquest text, Parmènides descriu l’ésser exposant les idees principals de la seva teoria. Explica que l’ésser és etern perquè no ha nascut ni morirà mai, ja que per morir ha de no-ésser, i per tant això implicaria una imperfecció, i l’ésser es perfecte. També és inmutable, present i necessari.

Comentari
Parmènides afirma que només es pot dir i pensar que l’ésser és i que ha estat creat, no ha nascut ni morirà, perquè per morir ha de passar a no-ésser i implicaria que no és perfecte. També afirma que no és no podem parlar d’allò que no és ni pot començar a ser perquè no s por donar aquest canvi.
Per tant, en el text arriba a la conclusió que o és o no és; tot i que en realitat la via autèntica és la del ser ja que és la pensable i la expressable; exalta per tant, de nou, la via de la veritat.
Parmènides fa una metafora amb les cadenes, referintse a l’equilibri.

Títol: ¿ésser o no ésser?

Comparació:
La teoria exposada en el text és un monisme ontològic ja que el seu arkhé és l’ésser, i nega la pluralitat d’un ésser. Aquesta teoria es pot compar amb amb la teoria d’Heràclit: que defensa un monisme dinàmic que defensa un arkhé que varia, que està sotmes a canvis continus donat per la lluita de contraris.

Activitat 2

Comparació Heràclit i Parmènides

Heràclit diu que la guerra dialectica de contraris és comuna ja que es troba a tot arreu(nit-dia, vida-mort..), la “phisis”(natura) és la lluita entre la presència i la no presència. Al text també diu que la justícia no és concordia, ho diu perquè quan hi ha una injustícia la justícia es restaura i iguala la balança, i així mai hi haurà harmonia entre elles, afirmant d'aquesta manera que tot esdevé per la discordia, quan hi ha sol no hi ha lluna, quan hi ha mort no hi ha vida (lluita de contraris criticat per Parmenides), i així gira tot mogut per la necessitat, és a dir, que tot passa perque ha de passar no per casualitat.

Parmenides en canvi comença afirmant que alló que es pot dit i pensar, existeix, afirmant que no podem dir res d'allò que no sabem. I vol desviarnos de la vía dels sentits, ja que els homes caminem ignorants pensant que veiem coses a primera vista que no són realment el que són, per això diu que som sords i cecs, perque no veiem ni escoltem el que realment és, sinò el que ens indiquen els sentits. Això provoca que l'ésser i el no-ésser siguin el mateix desde el nostre punt de vista, ecara que en realitat no ho sigui. Quan diu que caminem bícefels vol dir que existeixen dos pensaments els de la gent que es fia dels sentits i no saben per on anar, que no tenen un camí clar i que ell afirma que no senten ni veuen res perquè no utilitzen la raò, i el de la gent “filosofica” que utilitza la raò.
Finalitza el text dien “..el camí de totes les coses és regresiu.” crticant així la idea de Heràclit quan fa la comparació dels rius (tot canvia), per ell la raò et fa anar cap endevant i els sentits et fan retrocedir.

Activitat 1

Fragment pàgina 11 d'Anaximenes

Anaximandre en aquest fragment parla sobre el cercle interminable de la vida, és a dir, l' ápeiron, defensa un monisme doncs. Que el defineix com a principi que conté la causa de tot naixement i destrucció del món.
Segons aquest autor en el moment que es crea la vida es creen límits i és forma el món, es restaura la justícia anterior i apareixen els contraris, i el temps és el que determina la justícia i la injusticía. Vol fer veure a tots que allà on es troba la vida si troba la mort o la destrucció, i que res dura eternament.

Segon de batxillerat

Comencem el curs 2010-2011 filosofant.

Activitat 28

http://www.slideshare.net/paulateruel5/cdocuments-and-settingspropietarioescritoriopaulafilosofia

Activitat 27

Pág 197 Doc.5
Càlcul dels plaers i els dolors
IDEES PRINCIPALS
Epicur afirma que aconseguim la felicitat triant entre els plaers i els dolors, sempre amb impertorbabilitat, aquest text parla sobre aquesta felicitat. També defensa que el plaer és la base de la nostre felicitat. A l'hora d'escollir hem de tenir present que no són iguals tots els plaers ni dolors, ja que hi ha plaers que hem d' evitar perquè a la llarga poden tenir conseqüències majors, com per exemple quedar-se a casa dormint en comptes d'anar a l'institut, és un plaer mentre dorms, però la conseqüència és pitjor ja que et perds classe i estar perdut a la classe següent. Per tant no tots els mals han de ser evitables, ja que al final et poden fer arribar a un gran plaer que t’acosti més a la felicitat, com per exemple estudiar.
Com a conclusió, per ser feliç, cal saber escollir entre els plaers i els dolors calculant les possibles conseqüències, per tant, hem de triar amb cap.
TÍTOL
Tria la teva felicitat
COMENTARI DE TEXT
En aquest text Epicur defensa l’hedonisme o el que és el mateix l’epicureisme, és una teoria filosòfica que argumenta que hem de saber triar entre els plaers i el dolor, per tant hem de triar sent conseqüents .
Aquest text d' Epicur el podem comparar amb l’opinió dels estoics i de Stuart Mill.
Ja que Stuart Mill, considera que no tots els plaers són iguals, donant importància als intel·lectuals, fet que reflecteix a una frase seva: “Millor ser un ésser humà insatisfet que un porc satisfet”. En canvi, Epicur no diferencia entre plaers superiors o inferiors, sinó que depenen de la situació i les conseqüències podem triar un o altre, o cap.
Per acabar, els estoics pensen que el destí guia la nostra vida i, per tant, no tenim llibertat externa, i per tant, creuen que per ser feliços hem d’aconseguir la pau interior i no deixar-nos afectar pels factors de l'exterior. Per altre banda, Epicur considera que sí gaudim de llibertat per triar entre els plaers de la vida, però també defensa la impertorbabilitat com a base per assolir la felicitat.

EPICUR

Activitat 26

Preguntes sobre Sartre:

1.A quin corrent filosòfic pertany?
Existencialisme

2.Quina concepció de la llibertat defensa?
Una llibertat total.

3.On va estudiar?
A l'escola normal superior.

4.Nom de la seva dona.
Simone de Beauvoir.
5.Qui és el precedent filosòfic de Sartre?
Fenomenologia.
6.Què vol dir que l'existència és contingent?
Allò que existeix però podria haver existit.
7.Titol de la seva primera novel·la important.
La nàusea
8.L'exsistència humana té sentit segons Sartre.
Husserl
9.Com es titula la conferència de Heidegger que va influir sobre Sartre?
Que és la metafísica?
10.Titol de la revista de Sartre?
Les temps modernes
11.Quina es la posició sobre Déu te Sartre?
Que Déu no existeix, per tant l'home és lliure i tot és possible.
12.Que significa que l'infern son els altres?
Que no ens podem alliberar de les mirades dels altres.
13.Titol del llibre que marca la seva incursió en el marxisme.
Critica de la raó dialèctica
14.En quin any va rebre el premi novel? Per què el va rebutjar?
1964, perquè li deien que amb aquest premi el perdonarien i ell va contestar que no li habíen de perdonar res.
15.Per què va inspirar la revolta del estudiants de Maig del 1968?
Perquè defensaven les seves pròpies idees i volia lluitar contra l'opossició de l'estat
16.Com es titulava el diari extemista que va dirigir?
La causa del poble
17.Que significa la revolució perpètua?
Constant, sense fi, que no s'acaba mai.
18.Que opinava sobre el terrorisme?
"És la bomba atómica dels pobres."
19.Que vol dir pensar sobre un mateix?
Que primer hem de saber com som un mateix i serem lliures.
20.Que significa que Sartre era una brúixola ética
Que el van tractar com a profeta, que seguien les seves idees. Era un guia moral per a la població.

Activitat 25

DEFINICIONS:

Temperament: conjunt de sentiments i passions que resulta difícil de modificar ja que ens venen de neixement .
Inmoral: Sap escollir entre el bé i el mal, i escolleix el mal.
Consciència moral: capacitat de distingir entre el be i el mal
Responsabilitat: només se'n pot parlar quan ens referim a èssers lliures i conscients que han tingut capacitat de decidir per ser amos dels seus actes
Llibertat externa: manca de coacció externa.
Llibertat interna: manca de coacció interna; capacitat de decidir.
Condicionament: no es te una llibertat total pero es conserva la llibertat suficient per a ser responsable dels propis actes
Determinisme genètic: la dotació genètica de cadascun son totes les causes de les nostres actuacions
Indeterminisme: mo estem determinatd sinó que som lliures
Existencialisme: considera que l'existència es anterior a l'essència
autonomia moral: donar-se a un mateix la llei moral
Nivell preconvencional: es te per just el que satisfà els interessos propis, es deixen portar per impulsos,es respecten les normes per no ser castigats
Nivell postconvencional: les persones distingeixen entre les normes de la societat i els principis moral universals. Persones autònomes.
Principi de responsabilitat: hem de respectar el nostre entonr per deixar el mon el menys malament.
Responsabilitat: només se'n pot parlar quan ens referim a èssers lliures i conscients que han tingut capacitat de decidir per ser amos dels seus actes
Destí: Llei de l’univers segons la qual tot succeeix fatalment.
Lògica de l'atenció: la maduresa moral també ha de desenvolupar el sentir de la compassió i de la responsabilitat.
Determinisme físic: engloba tots els altres determinismes i defensa el principi de causalitat "tota causa té un efecte i tot efecte ve precedit per una causa".
Determinisme econòmic :Explica les diferents etapes històriques i defensa que el nostre comportament està donat pel lloc de la societat que ocupem.
Virtut: Hàbit de comportament si ens predisposem a obrar bé.

Activitat 24

Pàg 189
UN DILEMA HIPOTÈTIC

Després de llegir atentament aquest text,cal iniciar el debat. És important assegurar-se bé d' haver comprès la situació de cadascun dels personatges.

-Heinz ha de robar el medicament? Per què o per què no?
Legalment no hauria de fer-ho, però pot ser la única manera de salvar-li la vida a la seva dona i quedaria justificat perquè és més important el fi que no el mitjà.

-Si Heinz no estimés la seva dona, hauria de robar el medicament per ella? És Heinz responsable del que li passi a la seva dona?per què o per què no?
Encara que no l'estimès hauria de robar el medicament per a ella. No és responsable, ja que si no compte amb els mitjans necessaris no pot fer res, ell farà el que estigui a les seves mans.

-Té Heinz la mateixa responsabilitat amb la seva dona en cas que no l'estimi? Per què o per què no?
Si perquè és una persona i els relaciona un cert vincle tot hi que no l'estimi han viscut molts moments junts.

-Si suposem que la persona malalta no és la seva dona, sinó un estrany, Heinz ha de robar el medicament? Per què o per què no?
Pot ser sí, si aquest estrany no té ningú proper a ell i tu ets l'únic que el pot salvar ho hauria de fer de la mateixa manera, perquè té els mateixos drets a viure.

-La gent ha de fer qualsevol cosa per salvar la vida dels altres en qualsevol cas?
No, sempre que sigui possible i estigui dins un certs límits perquè la vida és el més important, però si per exemple Heinz tingués diners però prefereix robar-ho estaria malament.

-El fet que Heinz robi va contra la llei. Això fa que sigui moralment dolent? La gent ha de fer tot el possible per evitar anar contra la llei?
No fa que sigui moralment dolent, perquè ell sap distingir el bé i el mal, això seria il·legal no inmoral.
Sí s' ha de fer tot el possible per evitar anar contra la llei, sempre que hi hagi altres alternatives.

Activitat 23

Pàg 183
L' HOME, ARTÍFEX DE LA SEVA PRÒPIA VIDA

IDEES PRINCIPALS
Sèneca diu que és el mateix viure dictat pel destí que segons la naturalesa, o guiat pels actes impulsius, i afirma que viure feliç és el mateix que viure segons la natura d’un mateix, ja que segons el destí les aptituds i les facultats físiques ens venen donades amb data de caducitat i segons la naturalesa les hem de conservar amb agilitat i sense por i ens ve donat com alguna cosa inexorable. També afirma que l’home no a de ser vulnerable a les coses externes i estranyes, i que ha de estar centrat exclusivament a si mateix.

TÍTOL: L’home lliure de la seva vida

COMENTARI DE TEXT
Sèneca afirma que és el mateix viure determinat pel destí, que viure dictat per a naturalesa de l’home, o guiat per la voluntat pròpia, perquè per part del destí diu que les aptituds i les facultats físiques ens venen donades amb data límit, i segons la naturalesa les hem de conservar amb agilitat i sense por, donat com alguna cosa inexorable. i tot això comporta que no puguem caviar la natura. També diu que l’home no s’ha de sotmetre’s al servei de cap altre persona ni ha d’estar sota el domini de ningú, i a més no podem ser vulnerables ni corruptibles a les coses donades per l’exterior encara que siguin temptadores, el nostre cos no es controlable i hem d’acceptar que som amos de nosaltres mateixos i no deixar-nos afectar encara que sigui temptador, i centrar-nos exclusivament en nosaltres mateixos moguts per la confiança.

BIOGRAFÍA DE SÈNECA

Activitat 22

Pàg 154
nº 2.Suposem que el diari del centre entrevista alguns alumnes sobre la seva opinió de l'Anna, candidata a delegada de curs. En les opinions següents fes la distinció entre bones raons, mediocres i aquelles que no constitueixen cap raó.


Alicia: I tant que la votaré. Sempre defensarà les coses en què creu. BONA.

Víctor: No obtindrà el meu vot. No té sentit comercial ni per vendre gelats. DOLENTA.

Nèstor: Em moro per votar-la! És guapíssima! DOLENTA.

Rosanna: Per què he de donar-li suport? Què ha fet per mi? DOLENTA.

Roser: No espera que la gent li digui què ha de pensar. Pensa per si mateixa. BONA.

Daniel: Per això mateix no la votaré, perquè no li importa el que pensen els altres. BONA.

Emília: No puc imaginar-me votant algú que porta mitjons blancs. DOLENTA.

Artur: Anna no és el seu nom de veritat. El seu nom real és Agapita. Imagina’t què s’ha pensat, intentant enganyar-nos. No puc suportar la gent cínica. MEDIOCRE.

Activitat 21

Pàg 154
nº 1. Indica si les raons següents són bones, dolentes o mediocres.

Filla: Mama perquè he de ser jo sempre qui despara la taula mentre el meu germà no fa res?
Mare: No t’adones que ell és un noi? Aquesta feina és de dones.
DOLENTA.

Maria: Per què portes sempre aquests ninots als exàmens?
Joan: Perquè hem porten sort. En els exàmens de la primera avaluació els duia i vaig aprovar totes les assignatures.
MEDIOCRE.

Telenotícies: Avui al matí Transilvània del Sud ha atacat Transilvània del Nord. La raó ha estat que Transilvània del Nord acumulava tropes a la frontera.
MEDIOCRE.

Mafalda: Però... Per què he de fer-ho?
Mare: Perquè t’ho ordeno jo, que sóc la teva mare!
Mafalda: Si és qüestió de títols, jo sóc la teva filla! I ens vam graduar el mateix dia! O no?
BONA.

Activitat 20

Pág 153
3. Identifica el tipus d'argument de les expressions següent i indica si tenen alguna fal·làcia. Justifica.

-Ningú no hademostrat que no existexin els extraterrestres; per tant, existeixen. Ad ignorantiam.

-Ningú no ha demostrat que no existeixin els extraterrestres; per tant, probablement els extraterrestres existeixen. Ad ignoratiam.

-Per què Cervantes va escriure novel·les? Perquè era escriptor. Argument circular.

-Tothom diu que la lliga de futbol està trucada, per tant deu ser vritat. Ex populo.

-No et fiis d'en Lluís, la seva germana no és sincera. Ad hominem

-Com és que insisteixes tant que no deixi els estudis, si tu els vas deixar i et vas posar a treballar als 16 anys? Ad hominem

-Si faig el que vol el meu germà petit, la propera vegada hauré de tornar a fer-li cas. I així successivament. Sempre hauré d'acontentar-lo i això no pot ser. Per tant, és millor no atendre les seves peticions des del principi. Argument del pendent relliscós

- S'ha trencat la cama perquè ahir vaig desitjar que li passés alguna cosa dolenta. Argument de la causa falsa.

ACTIVITATS TERCER TRIMESTRE

Activitat 19

Animal cultural:L’ésser humà és un animal peculiar, amb una naturalesa biològica que s’obre a l’ordre cultural (llenguatge, tècnica , moral, dret, l’economia, l’art, ciència i religió.

Individualisme possessiu: base del liberalisme, cada ésser únic i propietari de la seva persona i capacitat.

Sociabilitat natural (Aristòtil): necesita la societat i la cultura que aquesta li aporta per realitzar-se d'acord amb les capacitats pòpies.

Estat de natura: estat original abans de la sociabilització.

Contractualisme: l' ésser huma no és sociable per naturalesa.

Guerra de tots contra tots: Els éssers humans viuen en una associació caòtica, en la qual cadascun, mogut per l’egoisme propi, està en lluita permanent amb els altres.

Antropologia cultural: estudi de les cultures humanes.

Socialització primària: És la part més important del procés. Té l’objectiu d’introduir el subjecte en la societat i es desenvolupa el si de la família durant la primera etapa de la infantesa.

Socialització secundària: És un procés pel qual s’interioritzen mons institucionals que contrasten amb el món de base adquirit en la socialització primària. En aquesta nova etapa, podrà escollir el sector social en el que vol introduir-se i interioritzar les regles de joc que hi funcionen.

Cultura: Conjunt d’artefactes, idees, valors, tradicions i costums que un determinat grup accepta com a pròpies.

Subcultura: maneras i nivells de viure una mateixa cultura.

Contracultura: La contracultura és un moviment de rebel·lió contra la cultura hegemònica que presenta un projecte de cultura i societat alternatives.

Nous moviments socials: És una manifestació contracultural. Intenten trobar un sentit a l’existència per diferents mitjans.

Etnocentrisme: L’etnocentrisme analitza les cultures des del punt de vista de la pròpia cultura, que es converteix en la mesura per valorar les altres.

Interculturalisme: Respecte a les altres cultures, però supera les mancances del relativisme cultural perquè propugna la trobada entre les diferents cultures en condicions d’igualtat.

Relativisme cultural: Analitza les diverses cultures des dels seus propis valors i no des d’una cultura aliena, i recomana la tolerància cap a les diferents expressions culturals.

Universalisme: Existeixen valors universals que han de ser respectats per totes les cultures.

Multiculturalisme: És dóna quan en un grup hi conviuen diverses cultures o ètnies.

Aporofòbia: Actitud (dins de l’etnocentrisme) que consisteix en el rebuig i el menyspreu envers el pobre.

Activitat 18

COMENTARI DE TEXT (p.139)

Idees principals
Ens diu que no podem fugir de les condicion del llenguatge, ja que l'home a creat com una mena de segon "l'univers espiritual" a més de l'univers físic, el llenguatge, el mite, l'art i la religió constitueixen part d'aquest univers

Títol: Carrer sense retorn.

Analisi de text
La ideea principal és que no podem fugir de les condicions del llenguatge, ja que nosaltres em creat una espècia de segon món o univers, que podem anomar "univers espiritual" , que està a més a més de l'univers físic, perquè els humans tenim la necessitat de saber, i de designar les utilitats i funcions de cada objecte, i per això em creat el llenguatge. Dins d'aquest "univers espiritual" constitueixen el llenguatge, el mite, l'art i la religió, creades per nosaltres i per la nostra necessitat de saber més enlla del món físic, ja que nosaltres no ens quedem satisfets només amb el que veiem físicament, sinò que anem més enllà, i analitzem el que és. Per exemple, si ens "diuen mira la moto", a la nostra ment veiem una moto, aquest és el llenguatge per símbols, i automàticament associem el "món físic" amb el "món espiritual".
L'autor vol fer-nos veure que aquest món que em anant creant i adquirint al llarg del temps, és totalment impossible d'esborrar o eliminar, ja que és impossible deixar de pensar, i si ens diuen "no pensis en un cotxe", el primer que ens ve a la ment és un cotxe.
És un nou món que no podem elminar, i que per tant forma part del nostra món.

Activitat 17

Doc.6 La ciutat, font de civilització, Luis Racionero (p.130)

1- Que entén l'autor per ?
L' home salvatge domesticat aprèn cortesia, refinament i diàleg a la ciutat.

2-Quina és la contribució de la ciutat a la civilització?
Zones més cultes, idees i magatzem de mitjans, domestica el salvatgisme de l'home i s'aprèn cortesia, refinament i diàleg.

3-Busca informació sobre 4 ciutats que hagin estat influents en diferents èpoques hitòriques i indica quina ha estat la seva contribució específica.
(la informació la trobareu fen clic a sobre de cada ciutat)

Atenes-> Crea la democràcia en el segle V.
Jerusalem->Influeix a algunes religió, sobretot a la cristiana.
Barcelona-> Es crea el modernisme.
Italia-> Es crea l'humanisme, que més tard arribarà a Catalunya.

Barcelona

Activitat 16

Com han de conviure diferentes cultures?

Jo crec que sempre va bé la varietat cultural,una actitud interculturalista devant el multiculturalsime, el respecte a les diferents cultures dins d'un mateix país, a més crec que és possible la convivència si tots posem de la nostra part, és a dir, sense criticar a les altres cultures, respectant les seves costums, encara que no les compartim. Però, per exemple la majoria d'islamistes volen que tothom respecti i accepti la seva cultura, sense oferir el mateix a canvi, llavors no es recíproc, i no hi ha una bona convivència.
També és cert que està pujant el nombre d'immigrants, i jo opino que se'ls hauria de donar una oportunitat, ja que si venen és perque al seu país están en condicions nefastes, i si venen amb la intenció de treballar i guanyar-se la vida honradament com nosaltres, donàls-hi aquesta oportunitat, perque tothom es mareix una oportunitat. Però si roben per sobreviure, o agredeixen a algú, se'ls ha de enviar al seu país, però, no perque un grup reduït d'immigrants vingui i robi per sobreviure, hem de generalitzar i dir que cadascú al seu país, ja que alguns viuen de forma honesta.

Activitat 15

p.133
3. Analitza el contingut de les afirmacions següents i indica com les valoraria algú que assumís una actitud intercultural.

Jo et tolero, admeto que les entenguis així, però cadascú a casa seva.
Aquesta afirmació és una mica racista, pròpia d’una persona que comparteix la idea de relativisme cultural. Aquesta persona té una actitud separatista, és a dir, que tolera les altres cultures, però no té interès a establir contacte.
Persona intercultural-> Li semblaria una actitud tonta, ja que ell està a favor de la integració.

Els immigrants que viuen al nostre país han d’acceptar totes les nostres formes de vida.
Aquesta afirmació és pròpia d'alguna persona que defensa l'etnocentrisme( analitza les cultures des del punt de vista de la pròpia cultura), te una falta de comprensió per entendre a els immigrants.
Persona intercultura->Vol la igualtat i la integració, i d'aquesta manera opinaria que hem de respecta la seva cultura, dins d'uns límits.

És normal que apareguin barris aïllats de gitanos, perquè són gent amb una forma de vida pròpia; no hi veig res de negatiu.
Aquesta frase és pròpia d’una persona que defensa la separació entre cultures. el relativisme cultural, a ell no li molesten i els respecta, però no vol cap contacte amb ells.
Persona interculturalista-> No estaría d'acord ja que busca la integració.

Com han de tenir feina els immigrants si no en tenim nosaltres.
Aquesta frase és pròpia d'un persona amb actitud aporofòbica que té rebuig i menyspreu envers el pobre, (patriotisme fanàtic). Aquesta persona es considera superior que qualsevol estranger.
Persona interculturalsita-> Estaría totalment en contra, ja que ens considera iguals, dins les nostres diferències racials.

És impossible entendre’s amb els paios!
Aquesta frase és d'una persona amb actitud xenòfobica o racista, ja que discrimina a els immigrants.
Persona l'interculturalista-> mai defensaría aquesta idea, ja que cap cultura és més o millor que un altre.

Si al seu país no hi estan bé, és culpa seva. Què podem fer-hi nosaltres?
Aquesta frase té molts tret d'una persona etnocèntrica, que considera la seva raça superior a les altres.
Persona interculturalista-> Defensa el contacte i el diàleg amb les altres cultures perquè tots som iguals.

Activitat 14

COMENTARI DE TEXT (pàg 129)

Idees principals
La idea principal que ens vol transmetre aquest text d'Ashley Montagu és que la culturá és com una manera de viure, aquesta està integrada dins la societat, és a dir, que la cultura és un eixemplament de la vida.

Títol: Cultura a les nostres vides.

Analisi del text
Ashley Montagu afirma que la cultura inclou tot el que som els ésser vius. I d’aquesta manera, la cultura compleix totes les nostres necessitats.
Podem distingir dos tipus de cultura, la cultura mental que és la que envolta les idees, la creació d’institucions i idiomes, i la cultura material, els artefactes i materials. Ashley també diu que la cultura no s'imposa sinò que simplanta. Ens fa veure la cultura com la manera que tenim els homes de situar-nos al món.
Però la cultura maï no deixa de ser la font de coneixement humana.

Comparació
El text està totalment oposat a la subcultura que són diferents maneres i nivells de viure una mateixa cultura i la contracultura que´són nous grups social que es crean com a rebelió o contraposició de la cultura dominant.

Activitat 13

Preguntes pàgina 120.

Quines idees exposades en el text et semblen encertades i quines no? Per què?
Per mi la primera proposició hem sembla correcte, ja que l'home és lliure independenment del que vol l'altre. La segona proposició també és encertada, ja que cada persona és lliure i per tant té la llibertat de poder relacionar-se amb els altres quan vulgui, però la llibertat té límits, com tot.
La tercera proposició potser no hem sembla del tot certa, ja que la priemra part és correcte, però la segona no; ja que jo crec que si que deu cosses a la societat, perquè és que ha civilitzat a l'home. A les dos últimes proposicions es veuen les idees de l’individualisme possesiu ja que es parla de que l’individu és l’únic propietari de la seva persona i com a conseqüència no deu res a la societat, però les persones necesitem a la societat per desenvolupar-nos. També es parla sobre la societat com una relació d'intercanvis i beneficis, però, sense la societat cap de nosaltres no seriem persones civilitzades.

Creus que l'individualisme possesiu està vigent avui en dia? En què ho notes?
Jo crec que si que està present avui en dia, ja que la majoria de persones només es preocupen per si mateixes i la gent més propera que els envolta. A més aixó es pot veure d'alguna manera o altre en els actes del dia a dia, per exemple quan et seus als transports públics, sempre busquem el lloc més allunyats de les persones, o quan anem pel carrer amb els auriculars aïllats del món. Això són petites cosses que ho demostren.



http://www.youtube.com/watch?v=Unut4L0oDQ4 "el egoísmo y codicia de Rajoy"

Activitat 12

Comentari de text (pag 92)

Idees principals
Aquest text de Karl Popper tracta sobre la verificació i falsació. Allò que afirmem que és cert, és allò que es pot refutar o falsificar. La relació entre allò vertader i allò que és fals, es deriva de forma lògica dels enunciats universals. Popper afirma que és possible deduir allò fals de enunciats singulars i d’enunciats universals, veritats universals. No hi ha res que es pugui verificar per sempre per l'eternitat, exepte les ciències exactes (2+2=4).

Títol: Ciència i veritats universals, compatible?

Analisi del text
Popper ens fa dubtar de tot, i defensa que els enunciats per ser científics han de poder ser falsats, és el criteri de demarcació. A les ciències naturals no inventem les regles de la natura sinò que les descobrim, a ulls de la ciència el món és el que es percebut per nosaltres mitjançant els sentits.
L'autor està en contra del cercle de Viena, ja que un enunciat no pot ser verificat eternament, un enunciat científic ha de poder ser falsat sempre, perquè la natura evoluciona i no segueix unes normes ni unes lleis universals, la natura no s'adapta a les lleis; sinò que les lleis s'adapten a la natura. És això el que m'agrada de la ciència que res no és etern ni estable.
La inducció és falsa a partir dels enunciats singulars, així que no es poden fer enunciats universals a partir de singulars..
Popper ens fa veure que la ciència s'ha de basar en afirmacions que puguin ser verificables, una afirmació és falsable si pot ser possible.

CONTRA QUE ES VA ENFRONTAR POPPER?

Activitat 11

Tema 2: Definicions

-Raó teòrica: És aquella que s'orienta cap a la contemplació del mon, és a dir, cap al coneixement de la realitat.

-Ultimitat: Característica bàsica de la metafísica. És l'intent d'arribar a les qüestions ultimes.

-Coneixement: Captació d'un estat de coses de tal manera que aquesta pugi ser compartida amb els altres.

-Creença: És un grau de coneixement en el qual jo estic convençut que el que pensa és veritat, però no puc demostrar-ho objectivament.

-Interes emancipador: És un dels interessos del coneixement segons Apel i Habermas vol la alliberació dels éssers humans sota la dominació.

-Dogmatisme: Afirmació de l'existència de la veritat absoluta, una veritat acceptada sense crítica.

-Relativisme: Entén conèixer quelcom com a cert o fals depenen de cada cultura, època o grup social.

-Realisme: El sentit comú diu que podem arribar a les coses tal com són, posa èmfasi en l'objecte y no en el subjecte.

-Idealisme: No es pot arribar a conèixer la realitat tal com és, ja que la realitat no existeix independentment del subjecte, sinó que depèn d’aquest.

-Noema: Objecte de la conciència.

-Prejudici: Són judicis previs que hem adquirit per educació, cultura, socialització. Condicionen la nostra visió del món.

-Ignorància: És un estat de la ment en que s'admet el desconeixement sobre X .

-Autoritat: És un criteri de la veritat en que una afirmació s'accepta com a certa perquè prove d'algú qur conciderem expert en la matèria.

-Evidencia sensible: És un criteri de la veritat en que una afirmació es certa perquè la puc percebre per els sentits.

-Veritat com a correspondència: Segons aquesta teoria es veritat quan hi ha una concordança entre el que es diu i el que es amb la realitat.

-Criteri contextual: Res es cert o fals aïlladament sinó que les idees estan interconectades..

-Consens: Acord entre diferents persones sobre un determinat tema.

-Realitat contingent: És aquella que es però que pot no ser.

-Realitat psíquica: La consciència és real però no l'objecte, ja que són els pensaments, la imaginació..etc Correspon amb el món 2 de Popper.

-Realitat virtual: Conjunt de percepcions i sensacions generades amb ajuda d'un suport tècnic que ens dona la il·lusió de realitat física.

-Món 3: Interacció entre món 1 (físic) i món 2 (estats mentals).

Activitat 10

Són reals o semblen reals? En quin sentit són aparença o realitat? Justifica la resposta.

-Triangle equilàter: Real, perquè és una realitat necessària i universal, sempre serà així.

-La mort: Real, a través del que hem pogut observar, sabem que existeix.

-Que em toqui la loteria en el sorteig del mes que ve: Aparent, ja que és possible però no real.

-Lara Croft: Real, però fictícia ja que sembla real (al videojoc) però no ho és, només és una realitat virtual.

-Napoleó Bona Parte: Real, ja que és un personatge històric que sabem que ha existit.

-Un miratge: Aparent, és una il·lusió òptica.

-Una flor de plàstic: Real, físicament parlant és real, però té l'aparença d'una flor real.

-El meu aprovat: Real. El paper on posa que has aprovat és físic, però el que designa no és real.

-La meva alegria per l'aprovat: Real, desde la ment.

-Els records de l'estiu: Realitat psíquica, perquè ho has viscut però només és real a la teva ment.

-El somni d'aquesta nit: Aparent.Sembla real però només existeix al teu cap.

-Els amics del xat: Real, els amics existeixen i estan però el fet de que no hi estiguin físicament fa que sigui una realitat virtual.

-La meva imatge en un mirall: La imatge és real però subjectivament és una aparença.

-El que sento en veure una pel·lícula: Realitat psíquica perquè és el que sents.

-Una pel·lícula: Aparent. És real, però el seu contingut no.

Activitat 9

COMENTARI DE TEXT.(pàg 43)

Idees principals
Parla de la veritat, es qüestiona qué és, la veritat s'ha utilitzat molt i ha perdut el seu significat original, ara la veritat es relaciona amb la certesa. A més critíca la correspondència d'allo que tenim davant am el que és. Si no tenim enunciat no tenim certesa perquè no hi ha lògica.

Títol: La verdadera realitat

Anàlisi del text
En el text comença qüestionantse el que és i no cert, afirma que la veritat s'ha utilitzat molt al llarg del temps i s'ha perdut el seu significat original, també relaciona la veritat amb la certesa, i si és cert, és real. Fa una comparació amb l'or fals (aparent, irreal) i cert (real). Heidegger aplica la certesa als seus enunciats.
Heidegger critíca la correspondència d'allo que tenim al davant amb el que és realment. X és cert quan el que diem coincideix amb lo que anuncía, que és la teoria de la correspondència, un enunciat o preoposició és lògic quan concorda i té una certa adecuació. La conclusió a la que Heidegger ens vol fer arribar és que si no tenim enunciat no tenim certesa perque no hi ha lògica.

Activitat 8

¿Realisme o idealisme?

Personalment, jo estic a favor del realisme, ja que les coses són perquè existeixen, no perquè nosaltres les podem percebre o no. Ja que si jo no percebo un bolígraf o un altre objecte seguirà existent, perquè el fet d'existir vol dir que hi és independentment de que jo estigui allà o no.
L' idealisme, en canvi, diu que sense subjecte no poden conèixer la realitat, i si no hi ha un "jo" res no té sentit, però això vol dir que no té sentit per mi, però no perquè jo no percebi X, vol dir que una altre persona no el pugui percebre o sentir, perquè si que pot. L'idealisme afirma "existeix perquè el percebo" , però jo ho veig desde un altre punt de vista diferent; "el percebo perquè existeix", encara que si falla un dels dos (el subjecte o l'objecte) no podem adquirir coneixement, ni saber la realitat.