Idees principals
Aquest text de Karl Popper tracta sobre la verificació i falsació. Allò que afirmem que és cert, és allò que es pot refutar o falsificar. La relació entre allò vertader i allò que és fals, es deriva de forma lògica dels enunciats universals. Popper afirma que és possible deduir allò fals de enunciats singulars i d’enunciats universals, veritats universals. No hi ha res que es pugui verificar per sempre per l'eternitat, exepte les ciències exactes (2+2=4).
Títol: Ciència i veritats universals, compatible?
Analisi del text
Popper ens fa dubtar de tot, i defensa que els enunciats per ser científics han de poder ser falsats, és el criteri de demarcació. A les ciències naturals no inventem les regles de la natura sinò que les descobrim, a ulls de la ciència el món és el que es percebut per nosaltres mitjançant els sentits.
L'autor està en contra del cercle de Viena, ja que un enunciat no pot ser verificat eternament, un enunciat científic ha de poder ser falsat sempre, perquè la natura evoluciona i no segueix unes normes ni unes lleis universals, la natura no s'adapta a les lleis; sinò que les lleis s'adapten a la natura. És això el que m'agrada de la ciència que res no és etern ni estable.
La inducció és falsa a partir dels enunciats singulars, així que no es poden fer enunciats universals a partir de singulars..
Popper ens fa veure que la ciència s'ha de basar en afirmacions que puguin ser verificables, una afirmació és falsable si pot ser possible.
CONTRA QUE ES VA ENFRONTAR POPPER?
No hay comentarios:
Publicar un comentario