Activitat 2

Comparació Heràclit i Parmènides

Heràclit diu que la guerra dialectica de contraris és comuna ja que es troba a tot arreu(nit-dia, vida-mort..), la “phisis”(natura) és la lluita entre la presència i la no presència. Al text també diu que la justícia no és concordia, ho diu perquè quan hi ha una injustícia la justícia es restaura i iguala la balança, i així mai hi haurà harmonia entre elles, afirmant d'aquesta manera que tot esdevé per la discordia, quan hi ha sol no hi ha lluna, quan hi ha mort no hi ha vida (lluita de contraris criticat per Parmenides), i així gira tot mogut per la necessitat, és a dir, que tot passa perque ha de passar no per casualitat.

Parmenides en canvi comença afirmant que alló que es pot dit i pensar, existeix, afirmant que no podem dir res d'allò que no sabem. I vol desviarnos de la vía dels sentits, ja que els homes caminem ignorants pensant que veiem coses a primera vista que no són realment el que són, per això diu que som sords i cecs, perque no veiem ni escoltem el que realment és, sinò el que ens indiquen els sentits. Això provoca que l'ésser i el no-ésser siguin el mateix desde el nostre punt de vista, ecara que en realitat no ho sigui. Quan diu que caminem bícefels vol dir que existeixen dos pensaments els de la gent que es fia dels sentits i no saben per on anar, que no tenen un camí clar i que ell afirma que no senten ni veuen res perquè no utilitzen la raò, i el de la gent “filosofica” que utilitza la raò.
Finalitza el text dien “..el camí de totes les coses és regresiu.” crticant així la idea de Heràclit quan fa la comparació dels rius (tot canvia), per ell la raò et fa anar cap endevant i els sentits et fan retrocedir.