Idees principals
En aquest fragment el protagonista és Sòcrtes, explicant les part del seu mètode que consisteix en la ironia i la maièutica. Sòcrates diu que ell només sap que no sap res, és a dir, de la ignorància i apartir d’aquí pot començar a conèixer. El text explica que Sòcrates va en busca de la gent més savia, i els fa preguntes fins que ells mateixos cuen en una contradicció i demostrba que aquells homes que es consideraven savis, no són savis per no ser conscients de les seves limitacions. I Sòcrates pensa que ells és més savi que aquests homes, per conèixer les seves limiacions i conèxer apartir de la ignorància.
Títol: Ignorància com a base del coneixement
Comentari de text
En aquest fragment podem comparar el mètode socràtic amb la etapa més madura de Plató, és a dir, que hi ha molts punts comuns, ja que tots dos volen trovar una veritats absolutes. En el text es pot veure clarament el m
ètode socràtic, primer la ironia i després la maièutica. Primerament Sòcrates es qüestiona l’origen de la calúmnia que, es mostra aparentment ignorant i fa una sèrie de preguntes a un interlocutor, considerat un gran savi. Sòcrates intenta fer-li veure al savi que no és tant savi com es pensa, ja que Sòcrates deia que per conèixer teniem que saber els nostres límits i el que no sabem. Llavors acaba considerant la idea de que potser és més savi que l’altre home per ser conscient de tot allò que no sap, ja que a partir de la ignorància li permetrà aungmentar els seus coneixements. Sòcrates sap que possiblement ni l’home savi ni el mmateix sàpiguen res però ell es conscient de les seves limitacions i el que no sap, i això el fa més savi que ell. Després explica que va desenvolupar aquell procés amb altres persones que eren considerades savias.
No hay comentarios:
Publicar un comentario