arg de la historia, i les seves creences i teories, i de moment me adonat de que aquest filòsofs no gaudeixen de la vida realment, perquè es passen la seva existència dient que passarà o que no passarà després de la mort, i penso que haurien de filosofar sobre la vida quotidiana, sobre els humans, sobre nosaltres mateixos i el present que vivim, perquè per moltes suposicions que ells es facin, per molt que s’ho inculquin a la resta de la humanitat mai es podrà verificar, i per tant no serveix de res, només perquè la gent que fa bones accions no tingui por a la mort perquè després d’aquesta “hi haurà una millor”. Sembla que l’ home, les persones tenim la necessitat de saber més i més cada cop, de buscar respostes de tot el que ens envolta, què som? D’om venim? L’objectiu de la vida? Què hi ha després de la mort? I fen hipòtesis o suposicions d’aquestes preguntes, perquè som així, necessitem sentir-nos segurs d’alguna forma, no podem viure sense saber que passarà o on anirem, no podem viure gaudint cada minut que passa sense pensar en el futur.
I jo penso que és el que hauríem de fer, gaudir aquesta vida, perquè pot ser la primera i última.
Estic completament d'acord amb tu. Ho sigui, sempre ho penso, hauríem de disfrutar de la vida com si fos el teu últim suspir i malgrat això perdem molt de temps aprenent i preguntant-nos coses que no ens serviràn per a res en la vida.
ResponderEliminarPer exemple, en el col·legi.Sí estic d'acord en que hauríem de ser més cultes, però en la vida real gairbé menys de la meitat de les coses que aprens a l'escola et serveixen per a la vida diaria.