Text 14 d’Aristòtil
Idees principals
En aquest text d’Aristòtil afirma que l’acte és més important que la potència, ja que és una possibilitat i el manifest de la potència. I diu que aquesta es dona entre co
ntraris ja que pots estar tan en potencia d’estar malalt o estar sa, però l’acte no, ja que no pots estar les dues coses alhora, i per tant un dels dos ha de ser el bé.
Títol: Acte superior a la potència.
Comentari de text
Aquest fragment d’Aristòtil pertany al llibre “la Metafísica”.
Aristòtil en aquest text, defensa que l’acte és més important i més valuós que la potència, ja que l’acte és el manifest d’aquesta i la possibilitat feta realitat. També afirma que aquelles coses que tenen potència per alguna cosa poden tenir la mateixa predisposició a estar en potència del seu contrari; com per exemple si estàs en potència de estar sa, pots estar també en potència d’estar malalt, fins que no es dona l’acte. Al contrari, no pots estar en acte de dues coses contraries a la vegada, és el que s’anomena principi de no contradicció, ja que no pots estar en acte de trobar-te malament i bé alhora, perquè estar en acte d’una cosa implica que l’acte del seu contrari no s’està donant. I defensa que un d’aquest contraris serà necessàriament el bé, i aquí podem veure una clara influència de Plató.
Anteriorment aquest ésser es l’ésser que encara no és però pot arribar a ser ja que tendeix a la seva perfecció.
Comparació amb altres autors
Aqu
est text es pot comparar amb la visió idealista de Plató, ja que afirma que del no res no pot sortir res, però Aristòtil defensa que la potència és l’ésser que no és però pot arribar a ser, és a dir, la privació del no-ésser. O sigui que són dues visions diferents del ésser.
També es pot comparar amb Zenó, ja que negava el moviment dient que per arribar a un punt estem obligats a passar per un nombre finit de punts i que per tant no ens movem. Però Aristòtil defineix el moviment com l’acte d’un ésser en potència en tant que està en potència, és a dir, que es dona potència, acte, potència, acte.. etcètera, donant lloc al moviment.
Heràclit en canvi té punts en comú amb Aristòtil, ja que els dos defensen la lluita de contraris.
Idees principals
En aquest text d’Aristòtil afirma que l’acte és més important que la potència, ja que és una possibilitat i el manifest de la potència. I diu que aquesta es dona entre co
ntraris ja que pots estar tan en potencia d’estar malalt o estar sa, però l’acte no, ja que no pots estar les dues coses alhora, i per tant un dels dos ha de ser el bé.
Títol: Acte superior a la potència.
Comentari de text
Aquest fragment d’Aristòtil pertany al llibre “la Metafísica”.
Aristòtil en aquest text, defensa que l’acte és més important i més valuós que la potència, ja que l’acte és el manifest d’aquesta i la possibilitat feta realitat. També afirma que aquelles coses que tenen potència per alguna cosa poden tenir la mateixa predisposició a estar en potència del seu contrari; com per exemple si estàs en potència de estar sa, pots estar també en potència d’estar malalt, fins que no es dona l’acte. Al contrari, no pots estar en acte de dues coses contraries a la vegada, és el que s’anomena principi de no contradicció, ja que no pots estar en acte de trobar-te malament i bé alhora, perquè estar en acte d’una cosa implica que l’acte del seu contrari no s’està donant. I defensa que un d’aquest contraris serà necessàriament el bé, i aquí podem veure una clara influència de Plató.
Anteriorment aquest ésser es l’ésser que encara no és però pot arribar a ser ja que tendeix a la seva perfecció.
Comparació amb altres autors
Aqu
est text es pot comparar amb la visió idealista de Plató, ja que afirma que del no res no pot sortir res, però Aristòtil defensa que la potència és l’ésser que no és però pot arribar a ser, és a dir, la privació del no-ésser. O sigui que són dues visions diferents del ésser.
També es pot comparar amb Zenó, ja que negava el moviment dient que per arribar a un punt estem obligats a passar per un nombre finit de punts i que per tant no ens movem. Però Aristòtil defineix el moviment com l’acte d’un ésser en potència en tant que està en potència, és a dir, que es dona potència, acte, potència, acte.. etcètera, donant lloc al moviment.
Heràclit en canvi té punts en comú amb Aristòtil, ja que els dos defensen la lluita de contraris.
No hay comentarios:
Publicar un comentario