Activitat 12

Text 17 d'Aristòtil: La virtut

Idees principals
Aquest text d’Aristòtil tracta sobre el terme mitjà entre els dos extrems, que són la deficiència i l’excés. Definint el terme mitjà com allò intermedi entre el vici per defecte i per excés, i afirma que la virtut moral es diferent per cadascú, i que arribem a aquesta a través del seny.

Títol: En busca del terme mitjà.

Comentari del text
En aquest text d’Aristòtil de l’Ètica a Nicòmac, tracta de la virtut moral i sobre el terme mitjà. La teoria de la virtut moral es basa en trobar la felicitat utilitzant el seny per arribar a aquesta. En aquest text comença afirmant que hi ha un terme mitjà, l’excés i el defecte, i que es troba en cada cosa. Com per exemple quan parlem de la velocitat, ja que un home que condueixi a 20km/h per l’autopista estarà en defecte(covardia) i pel seu contrari un altre home que condueixi a 200km/h estarà en excés (temeritat). En canvi un home que circuli a 100km/h estarà al terme mitjà (valor). Aristòtil afirma que la perfecció tendeix al terme mitjà perquè és on es troba la quantitat ideal de cada cosa.

Comparació amb altres autors
Aristòtil defineix la virtut com un hàbit adquirit voluntàriament i desenvolupat a través de l’exercici dels actes, relacionant la virtut amb la felicitat. En canvi Plató relaciona la virtut amb les parts de l’ànima, i podem dir que l’equilibri entre el cos i ànima és el terme mitja que Aristòtil defensa.
Aristòtil fa una divisió de les virtuts intel·lectuals que s’identifiquen amb la part racional de l’anima de Plató i les morals que són la part irracional de l’ànima .