Activitat 22

Identitat personal
Idees principals
Hume, filòsof empirista del segle XVIII, en aquest text defensa que l’ànima és un conjunt de percepcions i critica la idea del “jo”. Descartes filòsof racionalista del segle passat, defensava que el pensament, el jo, era l’essència, cosa que critica Hume dient que tot allò que existeix és particular i per tant també ho són les percepcions que formen a la ment, ja que la substància és independent de la impressió. I defensa que el jo és un conjunt de percepcions canviants i hauria de derivar d’una impressió permanent per ser vàlid.
Títol: Crítica del jo i l'ànima.

Comentari de text
En aquest text de Hume, filòsof empirista del segle XVIII, fa una critica a Descartes en dos punt diferents de la seva teoria. Comença dient que tot el que podem conèixer de l’ànima no és més que una cadena de percepcions semblants a les de calor i fred, unides però sense simplicitat. Descartes defensava que el “jo”, el pensament en general, era l’essència de la ment. Cosa que critica Hume dient que les nostres percepcions que formen la ment han de ser particulars, tot remarcant que les percepcions no pertanyen a la ment, sinó que formen la ment.
Hume diu que no tenim idees de la substància, ja que només tenim idees d’allò que deriva d’una impressió, només tenim coneixement de conjunts de qualitats. Per exemple la idea de poma és un conjunt de percepcions (gust, color, forma..) donades a través de l’experiència . Llavor la idea de ment o el jo no és més que la idea de percepcions individuals, sense substància, o un conjunt de percepcions canviants, i per que una idea sigui vàlida hauria de derivar d’una impressió permanent, idèntica durant tota la vida, ja que no existeix cap impressió invariable.

Comparació
Aquest text es pot comparar clarament amb Descartes, ja que ell defensa que el jo és l’única evidencia i el seu coneixement parteix del jo, és a dir, que podem conèixer a través de la nostra identitat personal. I Hume critica aquesta percepció, ja que diu que el jo va canviant, i defensa que el jo hauria de derivar d’una impressió per ser una idea vàlida.