La moral kantiana.
View more presentations from paulateruel5
miércoles, 6 de abril de 2011
Activitat 27
Filosofia de KantLa filosofia de Kant és una síntesi entre l’empirisme i el racionalisme, ja que té característiques de ambdues, i aquestes característiques es poden veure a la seva teoria del coneixement. Kant per la part empírica critica a la metafísica ja que és un coneixement que ell anomena postulats de la raó pura pràctica (proposicions no demostrable però suposada necessàriament).
Kant és el primer filòsof que centra el coneixement en el subjecte i no en l’objecte, és a dir, que adapta l’objecte a la seva forma. Defensa que el coneixement comença en l’experiència però no per això s’origina tot en ella, ja que s’inicia amb les impressions sensibles, que es presenten de forma passiva, contra la nostra voluntat. Les impressions sensibles en el moment en que el subjecte les capta aporta una cosa de si mateix (forma de coneixement). I per això defensa que hi ha dos elements de coneixement: “a posteriori” que depèn de l’experiència i “a priori” que no depèn de l’experiència.
És a dir que Kant defensa que el coneixement comença en l’experiència(empirisme) però que cada subjecte aporta alguna cosa de si mateix, i es processat a l’enteniment donant els conceptes(racionalisme).
Kant és el primer filòsof que centra el coneixement en el subjecte i no en l’objecte, és a dir, que adapta l’objecte a la seva forma. Defensa que el coneixement comença en l’experiència però no per això s’origina tot en ella, ja que s’inicia amb les impressions sensibles, que es presenten de forma passiva, contra la nostra voluntat. Les impressions sensibles en el moment en que el subjecte les capta aporta una cosa de si mateix (forma de coneixement). I per això defensa que hi ha dos elements de coneixement: “a posteriori” que depèn de l’experiència i “a priori” que no depèn de l’experiència.
És a dir que Kant defensa que el coneixement comença en l’experiència(empirisme) però que cada subjecte aporta alguna cosa de si mateix, i es processat a l’enteniment donant els conceptes(racionalisme).
Activitat 26
Diferències entre Aristòtil i Kant
És un clàssic de la història de la filosofia comparar aquests dos autors ja que Kant representa el prototip de la filosofia formal mentre que Aristòtil sol ser presentat com a model de les ètiques materials. La diferència entre una ètica material i una altra formal és que la primera considera que hi ha un bé suprem per a l'home i les accions morals ens apr
open a aquest bé mitjançant la virtut (terme mitjà entre vicis i defecte), és l’ètica de la felicitat. Kant no proposa cap bé, té una ètica buida de contingut. La diferència entre Aristòtil i Kant és que mentre que per Aristòtil és la racionalitat la que determina quina és la felicitat de l'home, per Kant aquest plantejament no condueix a cap solució perquè aquestes no poden ser universals. A Kant això li empenyés cap a la formalitat i en conseqüència cap a la renúncia de la felicitat humana. L’ètica de Kant critica a les ètiques materials com la d’Aristòtil en 3 punts, primer pretendrà formular una ètica amb imperatius universals, vàlids per a tothom. En segon lloc critica els imperatius hipotètics: “si vols B, fes A” i defensa l’imperatiu categòric per deure : “Fes A”. I per últim afirma que han de ser autònomes i no heterònomes, és a dir, que la llei moral no ha de derivar de l’exterior de la voluntat, sinó de la pròpia.
[ Ètiques materials(Aristòtil) i formal(Kant) ]
És un clàssic de la història de la filosofia comparar aquests dos autors ja que Kant representa el prototip de la filosofia formal mentre que Aristòtil sol ser presentat com a model de les ètiques materials. La diferència entre una ètica material i una altra formal és que la primera considera que hi ha un bé suprem per a l'home i les accions morals ens apr
open a aquest bé mitjançant la virtut (terme mitjà entre vicis i defecte), és l’ètica de la felicitat. Kant no proposa cap bé, té una ètica buida de contingut. La diferència entre Aristòtil i Kant és que mentre que per Aristòtil és la racionalitat la que determina quina és la felicitat de l'home, per Kant aquest plantejament no condueix a cap solució perquè aquestes no poden ser universals. A Kant això li empenyés cap a la formalitat i en conseqüència cap a la renúncia de la felicitat humana. L’ètica de Kant critica a les ètiques materials com la d’Aristòtil en 3 punts, primer pretendrà formular una ètica amb imperatius universals, vàlids per a tothom. En segon lloc critica els imperatius hipotètics: “si vols B, fes A” i defensa l’imperatiu categòric per deure : “Fes A”. I per últim afirma que han de ser autònomes i no heterònomes, és a dir, que la llei moral no ha de derivar de l’exterior de la voluntat, sinó de la pròpia.[ Ètiques materials(Aristòtil) i formal(Kant) ]
Activitat 25
Realitat exterior
Idees principals
En aquest text de Hume fa una síntesi de la seva filosofia, on podem veure part del seu escepticisme. Hume afirma que l’experiència és la base del coneixement humà i que gairebé tot els raonaments humans són deguts als hàbits. Considera que quan creiem l’existència de les coses sensibles posteriorment d’haver-les percebut no és més que un sentiment produït per l’hàbit.
Títol: Escepticisme de Hume.
Comentari de text
En aquest fragment de Hume, fa una síntesi de la seva filosofia, on reflexa l
es seves creences escèptiques. Afirma que la base del coneixement humà ve donat a partir dels objectes sensibles, de l’experiència i continua dient que no hi ha saber, sinó creença de les cosses ja que no podem arribar al noümen però si al fenomen. Segons ell aquesta creença està produïda per l’hàbit, que és el que ens guia les vides, ja que som animals de costums. Hume considera que quan creiem en l’existència dels objectes sensibles posteriorment d’haver-les percebut no és més que un sentiment produït pel costum i l’hàbit. Finalitza dient que no podem evitar utilitzar la raó i critica l’escepticisme radical.
Idees principals
En aquest text de Hume fa una síntesi de la seva filosofia, on podem veure part del seu escepticisme. Hume afirma que l’experiència és la base del coneixement humà i que gairebé tot els raonaments humans són deguts als hàbits. Considera que quan creiem l’existència de les coses sensibles posteriorment d’haver-les percebut no és més que un sentiment produït per l’hàbit.
Títol: Escepticisme de Hume.
Comentari de text
En aquest fragment de Hume, fa una síntesi de la seva filosofia, on reflexa l
es seves creences escèptiques. Afirma que la base del coneixement humà ve donat a partir dels objectes sensibles, de l’experiència i continua dient que no hi ha saber, sinó creença de les cosses ja que no podem arribar al noümen però si al fenomen. Segons ell aquesta creença està produïda per l’hàbit, que és el que ens guia les vides, ja que som animals de costums. Hume considera que quan creiem en l’existència dels objectes sensibles posteriorment d’haver-les percebut no és més que un sentiment produït pel costum i l’hàbit. Finalitza dient que no podem evitar utilitzar la raó i critica l’escepticisme radical.Comparació
Aquest text es pot comparar clarament amb els autors que defensen l’escepticisme, és a dir, que no creuen en l’existència d’una veritat absoluta.
També podem establir semblances amb el mite de la caverna de Plató, ja que defensava que en el moment en que estàvem dintre de la caverna negava l’existència de tots el objectes sensibles, tot i que la teoria de Plató és més escèptica que la de Hume que afirma que només podem conèixer la “cosa en mi” (fenomen).
Aquest text es pot comparar clarament amb els autors que defensen l’escepticisme, és a dir, que no creuen en l’existència d’una veritat absoluta.
També podem establir semblances amb el mite de la caverna de Plató, ja que defensava que en el moment en que estàvem dintre de la caverna negava l’existència de tots el objectes sensibles, tot i que la teoria de Plató és més escèptica que la de Hume que afirma que només podem conèixer la “cosa en mi” (fenomen).
Activitat 24
Teoria empirista del coneixement
Idees principals
Aquest text pertany a Hume, filòsof empirista del segle XVIII. En aquest text Hume fa un resum de la seva teoria del coneixement, comença definint les percepcions com allò que es pot presentar a la ment partint de l’experiència, posteriorment fa una divisió, segons ell evident, de les percepcions: idees i impressions, defensant que les impressions són més fortes i vívides que les idees, i que per tant aquestes ultimes deriven de les primeres. Més tard afirma que hi ha idees innates.
Títol: Idees i impressions
Comentari de text
En aquest fragment de Hume, comença definint les percepcions com allò que es presenta a la ment i que ve donat pels sentits, és a dir, per l’experiència. I afirma que les percepcions es divideixen en impressions i idees, essent les idees la percepció forta i la més vàlid
a i les impressions, la percepció més dèbil, ja que Hume defensa que les idees provenen de les impressions. Per exemple si veiem un tigre(impressió) podem contar-li les ratlles, en canvi, si pensem en un no, perquè la idea de tigre és més dèbil que el tigre mateix, ja que les idees deriven de les impressions captades pels sentits, podria dir-se que són imatges febles a la ment. Podem dir que les impressions deriven de forma passiva , en contra de la meva voluntat, i les idees les penso, és a dir, es presenten de forma activa.
Hume defensa que no hi ha res a la ment que no hagi passar abans per l’experiència i afirma que les impressions són innates.
Comparació
En quest text el podem comparar clarament amb Plató ja que defensava que el món sensible, els objectes sensibles eres copies de les idees (del món intel·ligible), cosa contraria a Hume que opina que les idees deriven de les impressions.
Per altre banda també podem comparar amb Locke filòsof esmentat per Hume durant el text, tots dos defensen l’empirisme, és a dir, que l’origen de les idees són els sentits, però Locke nega que hi hagi idees innates cosa que Hume critica.
Idees principals
Aquest text pertany a Hume, filòsof empirista del segle XVIII. En aquest text Hume fa un resum de la seva teoria del coneixement, comença definint les percepcions com allò que es pot presentar a la ment partint de l’experiència, posteriorment fa una divisió, segons ell evident, de les percepcions: idees i impressions, defensant que les impressions són més fortes i vívides que les idees, i que per tant aquestes ultimes deriven de les primeres. Més tard afirma que hi ha idees innates.
Títol: Idees i impressions
Comentari de text
En aquest fragment de Hume, comença definint les percepcions com allò que es presenta a la ment i que ve donat pels sentits, és a dir, per l’experiència. I afirma que les percepcions es divideixen en impressions i idees, essent les idees la percepció forta i la més vàlid
a i les impressions, la percepció més dèbil, ja que Hume defensa que les idees provenen de les impressions. Per exemple si veiem un tigre(impressió) podem contar-li les ratlles, en canvi, si pensem en un no, perquè la idea de tigre és més dèbil que el tigre mateix, ja que les idees deriven de les impressions captades pels sentits, podria dir-se que són imatges febles a la ment. Podem dir que les impressions deriven de forma passiva , en contra de la meva voluntat, i les idees les penso, és a dir, es presenten de forma activa.Hume defensa que no hi ha res a la ment que no hagi passar abans per l’experiència i afirma que les impressions són innates.
Comparació
En quest text el podem comparar clarament amb Plató ja que defensava que el món sensible, els objectes sensibles eres copies de les idees (del món intel·ligible), cosa contraria a Hume que opina que les idees deriven de les impressions.
Per altre banda també podem comparar amb Locke filòsof esmentat per Hume durant el text, tots dos defensen l’empirisme, és a dir, que l’origen de les idees són els sentits, però Locke nega que hi hagi idees innates cosa que Hume critica.
Activitat 23
Relacions d'idees i qüestions de fet
Idees principals
Hume en aquest text esmenta dues classes de sabers per conèixer: les relacions d’idees i les qüestions de fet. Les matemàtiques i qualsevol afirmació que és certa i no admet contradicció pertanyen al primer grup. En el segon grup trobem totes aquelles cosses que coneixem gràcies a l’experiència, i en aquest cas si pot haver-hi contradicció perquè no tenim certesa de les cosses que provenen dels sentits.
Títol: Creença o saber?
Comentari de text
En aquest fragment de Hume, l’autor divideix les classes de saber en d
os, que són les relacions d’idees i les qüestions de fet. En el primer grup trobem les matemàtiques en general i totes aquelles afirmacions que siguin certes sense dubtes. Per exemple que un triangle tingui tres angles demostra una relació entre el triangle i els seus angles, i això es descobreix a partir del pensament sense dependència de l’experiència, és una afirmació “a priori”. Aquestes afirmacions són indubtables i no poden ser contradictòries perquè són evidents.
El segon, que són les qüestions de fet, en canvi, si que admeten contradiccions perquè si es deriven de l’experiència. I no tenim certesa sinó probabilitat, ja que no podem dir que tenim la certesa de que el sol sortirà demà, però si podem dir que probablement el sol sortirà demà, ja que gràcies a la nostra experiència ho podem intuir. És a dir que tot el que es deriva dels sentits no és fiable.
Comparació
Kant a la seva filosofia fa una divisió de judicis molt semblant a les que parla Hume en aquest text. Diferencia els judicis analítics que són aquells “a priori”, és a dir, independents de l’experiència que serien equivalents a les relacions d’idees de Hume, i els judicis sintètics que són “a posteriori”, dependent de l’experiència equivalents a les qüestions de fet de Hume.
Leibniz també fa una divisó pràcticament igual que Kant i Hume que serien les veritats de raó (sense experiència) i veritats de fet (amb experiència). John Stuart Mill filòsof empíric radical, per altre banda defensa que tot depen de l'experiència ja que fins i tot dir que un triangle té 3 angle ho hem hagut de veure abans a la naturalesa(montanya).
Idees principals
Hume en aquest text esmenta dues classes de sabers per conèixer: les relacions d’idees i les qüestions de fet. Les matemàtiques i qualsevol afirmació que és certa i no admet contradicció pertanyen al primer grup. En el segon grup trobem totes aquelles cosses que coneixem gràcies a l’experiència, i en aquest cas si pot haver-hi contradicció perquè no tenim certesa de les cosses que provenen dels sentits.
Títol: Creença o saber?
Comentari de text
En aquest fragment de Hume, l’autor divideix les classes de saber en d
os, que són les relacions d’idees i les qüestions de fet. En el primer grup trobem les matemàtiques en general i totes aquelles afirmacions que siguin certes sense dubtes. Per exemple que un triangle tingui tres angles demostra una relació entre el triangle i els seus angles, i això es descobreix a partir del pensament sense dependència de l’experiència, és una afirmació “a priori”. Aquestes afirmacions són indubtables i no poden ser contradictòries perquè són evidents.El segon, que són les qüestions de fet, en canvi, si que admeten contradiccions perquè si es deriven de l’experiència. I no tenim certesa sinó probabilitat, ja que no podem dir que tenim la certesa de que el sol sortirà demà, però si podem dir que probablement el sol sortirà demà, ja que gràcies a la nostra experiència ho podem intuir. És a dir que tot el que es deriva dels sentits no és fiable.
Comparació
Kant a la seva filosofia fa una divisió de judicis molt semblant a les que parla Hume en aquest text. Diferencia els judicis analítics que són aquells “a priori”, és a dir, independents de l’experiència que serien equivalents a les relacions d’idees de Hume, i els judicis sintètics que són “a posteriori”, dependent de l’experiència equivalents a les qüestions de fet de Hume.
Leibniz també fa una divisó pràcticament igual que Kant i Hume que serien les veritats de raó (sense experiència) i veritats de fet (amb experiència). John Stuart Mill filòsof empíric radical, per altre banda defensa que tot depen de l'experiència ja que fins i tot dir que un triangle té 3 angle ho hem hagut de veure abans a la naturalesa(montanya).
Activitat 22
Identitat personal
Idees principals
Hume, filòsof empirista del segle XVIII, en aquest text defens
a que l’ànima és un conjunt de percepcions i critica la idea del “jo”. Descartes filòsof racionalista del segle passat, defensava que el pensament, el jo, era l’essència, cosa que critica Hume dient que tot allò que existeix és particular i per tant també ho són les percepcions que formen a la ment, ja que la substància és independent de la impressió. I defensa que el jo és un conjunt de percepcions canviants i hauria de derivar d’una impressió permanent per ser vàlid.
Títol: Crítica del jo i l'ànima.
Comentari de text
En aquest text de Hume, filòsof empirista del segle XVIII, fa una critica a Descartes en dos punt diferents de la seva teoria. Comença dient que tot el que podem conèixer de l’ànima no és més que una cadena de percepcions semblants a les de calor i fred, unides però sense simplicitat. Descartes defensava que el “jo”, el pensament en general, era l’essència de la ment. Cosa que critica Hume dient que les nostres percepcions que formen la ment han de ser particulars, tot remarcant que les percepcions no pertanyen a la ment, sinó que formen la ment.
Hume diu que no tenim idees de la substància, ja que només tenim idees d’allò
que deriva d’una impressió, només tenim coneixement de conjunts de qualitats. Per exemple la idea de poma és un conjunt de percepcions (gust, color, forma..) donades a través de l’experiència . Llavor la idea de ment o el jo no és més que la idea de percepcions individuals, sense substància, o un conjunt de percepcions canviants, i per que una idea sigui vàlida hauria de derivar d’una impressió permanent, idèntica durant tota la vida, ja que no existeix cap impressió invariable.
Comparació
Aquest text es pot comparar clarament amb Descartes, ja que ell defensa que el jo és l’única evidencia i el seu coneixement parteix del jo, és a dir, que podem conèixer a través de la nostra identitat personal. I Hume critica aquesta percepció, ja que diu que el jo va canviant, i defensa que el jo hauria de derivar d’una impressió per ser una idea vàlida.
Idees principals
Hume, filòsof empirista del segle XVIII, en aquest text defens
a que l’ànima és un conjunt de percepcions i critica la idea del “jo”. Descartes filòsof racionalista del segle passat, defensava que el pensament, el jo, era l’essència, cosa que critica Hume dient que tot allò que existeix és particular i per tant també ho són les percepcions que formen a la ment, ja que la substància és independent de la impressió. I defensa que el jo és un conjunt de percepcions canviants i hauria de derivar d’una impressió permanent per ser vàlid.Títol: Crítica del jo i l'ànima.
Comentari de text
En aquest text de Hume, filòsof empirista del segle XVIII, fa una critica a Descartes en dos punt diferents de la seva teoria. Comença dient que tot el que podem conèixer de l’ànima no és més que una cadena de percepcions semblants a les de calor i fred, unides però sense simplicitat. Descartes defensava que el “jo”, el pensament en general, era l’essència de la ment. Cosa que critica Hume dient que les nostres percepcions que formen la ment han de ser particulars, tot remarcant que les percepcions no pertanyen a la ment, sinó que formen la ment.
Hume diu que no tenim idees de la substància, ja que només tenim idees d’allò
que deriva d’una impressió, només tenim coneixement de conjunts de qualitats. Per exemple la idea de poma és un conjunt de percepcions (gust, color, forma..) donades a través de l’experiència . Llavor la idea de ment o el jo no és més que la idea de percepcions individuals, sense substància, o un conjunt de percepcions canviants, i per que una idea sigui vàlida hauria de derivar d’una impressió permanent, idèntica durant tota la vida, ja que no existeix cap impressió invariable.Comparació
Aquest text es pot comparar clarament amb Descartes, ja que ell defensa que el jo és l’única evidencia i el seu coneixement parteix del jo, és a dir, que podem conèixer a través de la nostra identitat personal. I Hume critica aquesta percepció, ja que diu que el jo va canviant, i defensa que el jo hauria de derivar d’una impressió per ser una idea vàlida.
Activitat 21
ABSTACT HUME
Idees principals
En aquest fragment, Hume fa una crítica al principi de causalitat ja que diu que Adam no pot demostrar que el curs de la naturalesa s’ha de comportar d’acord amb el passat ja que no té ni hàbit ni costum perquè va ser el primer home, i afirma que aquesta correspondència entre el passat i el futur és una qüestió de fet. Després demostra aquesta afirmació amb l’exemple de la bola de billar, i finalitza dient que la guia de la vida són els costums i no la raó.
Títol: Futur inesperat.
Comentari de text
En aquest fragment de l’Abstract de Hume, l’autor fa una crítica al princ
ipi de causalitat, tot dient que Adam, que no té ni hàbit ni costum per ser el primer home de la Terra, pot provar que el curs de la naturalesa s’hagi de comportar igual que en el passat, és a dir, que defensa que la naturalesa és impredictible i que si en el passat s’ha comportat d’una manera no té perquè ser així en el futur, ja que pot canviar. I diu que tots els argument que expliquen el perquè de la causa-efecte, estan basats en la correspondència entre passat i futur, és a dir que com en el passat ha succeït, en el futur també ha de passar. A més afirma que aquesta correspondència entre passat i futur és una qüestió de fet, és a dir, que és basa en l’experiència, i que no hi ha cap argument que demostri això, i en el cas que existís un ha d’estar basat en l’experiència.
Hume creu que som animals de costums i que no hi ha res "a priori" (independent de l'experiència) que em digui què passarà, i ho defensa dient que quan veiem una bola de billar que s’aproxima a una altre la nostra ment s’anticipa i pensa en l’efecte acostumat, que es mogui la segona bola. Però ell defensa que no hi ha res en els objectes que em porti a dir tal cosa, i atribueix aquest pensament a l’experiència, com tenim a la ment experiències passades semblants pensem que tornarà a passar igual que en una ocasió passada, però no hi ha res que em determini això. I Hume finalitza dient que el que guia la nostra vida no és la raó sinó els costums, i que només els costums estan d’acord amb l’argument del principi de causalitat. En aquest text l'autor mostra el seu escepticisme i critica el racionalisme i dogmatisme.
Comparació
Descartes filòsof
racionalista, defensa el mètode deductiu, és a dir, que ell diria que com en el passat la naturalesa s’ha comportat d’una manera es dedueix que ha de passar en el futur i defensa el principi de causalitat, al contrari que Hume que el critica.
Per altre banda, contràriament a Hume, Espinoza defensa l'existència del destí, és a dir, que tot està escrit.
Idees principals
En aquest fragment, Hume fa una crítica al principi de causalitat ja que diu que Adam no pot demostrar que el curs de la naturalesa s’ha de comportar d’acord amb el passat ja que no té ni hàbit ni costum perquè va ser el primer home, i afirma que aquesta correspondència entre el passat i el futur és una qüestió de fet. Després demostra aquesta afirmació amb l’exemple de la bola de billar, i finalitza dient que la guia de la vida són els costums i no la raó.
Títol: Futur inesperat.
Comentari de text
En aquest fragment de l’Abstract de Hume, l’autor fa una crítica al princ
ipi de causalitat, tot dient que Adam, que no té ni hàbit ni costum per ser el primer home de la Terra, pot provar que el curs de la naturalesa s’hagi de comportar igual que en el passat, és a dir, que defensa que la naturalesa és impredictible i que si en el passat s’ha comportat d’una manera no té perquè ser així en el futur, ja que pot canviar. I diu que tots els argument que expliquen el perquè de la causa-efecte, estan basats en la correspondència entre passat i futur, és a dir que com en el passat ha succeït, en el futur també ha de passar. A més afirma que aquesta correspondència entre passat i futur és una qüestió de fet, és a dir, que és basa en l’experiència, i que no hi ha cap argument que demostri això, i en el cas que existís un ha d’estar basat en l’experiència.Hume creu que som animals de costums i que no hi ha res "a priori" (independent de l'experiència) que em digui què passarà, i ho defensa dient que quan veiem una bola de billar que s’aproxima a una altre la nostra ment s’anticipa i pensa en l’efecte acostumat, que es mogui la segona bola. Però ell defensa que no hi ha res en els objectes que em porti a dir tal cosa, i atribueix aquest pensament a l’experiència, com tenim a la ment experiències passades semblants pensem que tornarà a passar igual que en una ocasió passada, però no hi ha res que em determini això. I Hume finalitza dient que el que guia la nostra vida no és la raó sinó els costums, i que només els costums estan d’acord amb l’argument del principi de causalitat. En aquest text l'autor mostra el seu escepticisme i critica el racionalisme i dogmatisme.
Comparació
Descartes filòsof
racionalista, defensa el mètode deductiu, és a dir, que ell diria que com en el passat la naturalesa s’ha comportat d’una manera es dedueix que ha de passar en el futur i defensa el principi de causalitat, al contrari que Hume que el critica.Per altre banda, contràriament a Hume, Espinoza defensa l'existència del destí, és a dir, que tot està escrit.
Suscribirse a:
Comentarios (Atom)
