Activitat 9

Text 7. El Demiürg com a causa ordenadora del món.

Comentari de text
El text pertany als diàlegs de bellesa. En aquesta obra es parla s'obre l'origen del cosmos, i del món sensible. Concretament en el text, Plató expressa el Demiürg com la causa del món sensible a partir del món intel·ligible, que posa ordre a la matèria imperfecta, per tant no és un principi creador sinó ordenador. El Demiürg és pot comparar amb un pastisser que segueix unes instruccions que són les idees(perfectes), que serveixen com a model de referencia per fer els pastissos a partir de la matèria. Tot i que és basa en les mateixes idees perfectes, cada “pastís” és diferent i imperfecte, ja que la matèria ho és. Les idees serveixen com a paradigmes.
El Demiürg està entre les idees i la matèria, és a dir, que és més perfecte que la matèria però menys perfecte que les idees. L’autor afirma que tot ve precedit per una causa, i les causes per una necessitat.
El món és bell i s’identifica amb la bondat, per això la bellesa i la bondad s'identifiquen "kalokagathia", per tant, el model etern està inspirat en el bé.

Títol: L’orde del cosmos

Comparació:
Aquesta teoria de Plató sobre que el Demiürg és la causa del món sensible, es pot comparar amb el nous de Anaxàgores, que és l’intel·lecte que ordena les llavors anomenades homeomeries, així que també actua com a principi ordenador no creador, és com un semidéu.
Els atomistes i Plató afirmen que tot succeeix per necessitat ja que Plató diu que tot té una causa, i els atomistes afirmen que els àtoms es mouen per necessaris en el buit.
Per últim, podem comparar la idea de Plató amb el logos d'Heràclit; el logos és la intel·ligència que dirigeix i ordena, per aportar harmonia a la lluita de contraris.

Activitat 8

Text 5. La naturalesa de les idees (Fedó, 78)

"- La realitat en si mateixa, que té un ésser que exposem en les nostres preguntes i respostes, ¿es presenta sempre de la mateixa manera i en idèntic estat, o cada vegada de forma diferent? La igualtat en si, la bellesa en si, cadascuna de les realitats en si, l'ésser, admet un canvi qualsevol? ¿O constantment cadascuna d'aquestes realitats que tenen en si i respecte a si mateixa una única forma, sempre es presenta d'idèntica forma i en idèntic estat, i mai, en cap moment i de cap manera, no admet cap canvi?
- És necessari, Sòcrates -va respondre Cebes-, que es presenti d'idèntica forma i en idèntic estat."


Idees principals
En aquest fragment de Plató, Sòcrates es qüestiona que és l'ésser i si la realitat canvia o si és manté sempre igual. Afegeix conceptes d'idees, la bellesa per exemple és una realitat, i es pregunta si no varia, per tant, les ideas tenen una forma única i no admet cap canvi. Cebes respon que les ideas són inmutables i existèixen per elles mateixen, per tant, la realitat sempre és igual.

Títol: La realitat de les idees

Comentari de text
Plató planteja la teoria bàsica de les ideas, i esmenta algunes d'elles comparant-les amb l'ésser. Sòcrates es qüestiona que és l'ésser i si la realitat canvia o si és manté sempre igual. Cebes respon a la seva pregunta afirmant que les ideas són inmutables i existeixen per elles mateixes, són per que han de ser. La realitat està sempre present, és allò invariable, ja que les idees són extramentals i per tant, formen part del món intel.ligible. Plató afirma que les coses participen en les ideas, i que les realitats són subjectives i no es pot dubtar dels seus principis.

Els conceptes que aparèixen com ara la bellesa o la realitat existeixen per si mateixos, no són conceptes o paradigmes de la nostre ment que ens serveixen per asignar objectes. La idea de bellesa existeix per si sola, és i serà sempre així, no varia, encara que el concepte de bellesa pot patir canvis, ja que està a la nostre ment i és subjectiu de casascú, seguint l'ideal de bellesa, per tant l’essència de bellesa no varia.


Comentari de text
El món intel·ligible de les idees de Plató s’assembla bastant a la teoria de l’ésser de Parmènides. Plató afirma que les idees són extra mentals, és a dir, que no és un concepte de la ment, ja que no les podem percebre i diferencia entre el que és visible(món sensible) i invisible(món intel·ligible) . A més busca la universalitat com Sòcrates, i per tant és vàlid per tothom. Llavor l’ésser de Parmènides i les idees són immutables, eterns i necessaris.
També es pot comparar amb Heràclit, ja que Plató afirma que d’allò que canvia, és a dir, el món sensible no podem adquirir coneixement, per tant està afirmant el canvi del món sensible igual que Heràclit que afirma que les coses esta sotmeses a canvis constants.

Activitat 7

El mite de la caverna

El mite de la caverna que narra Plató a "La República" ofrereix una variada síntesis de la seva silofosia dualista.
Podem observar un seguit d'elements que podem classificar al món sensible o al món intel·ligible.
La caverna , concretament les ombres que son reflectides a la caverna on estan els presoners simbolitzen el món sensible, i les cadenes que els encadenen simbolitzen la presó que és el cos per l’ànima, que aquest es separa quan es surt de la caverna, i aquesta separació del cos és la purificació(catarsi) que els hi permet arribar al món intel·ligible on es troben les idees.
Després aconsegueix alliberar-se del camí difícil que és l’anomenada “tasca de coneixement”, i la llum els deixarà cecs, els cegarà, després veurà realment l’essència de les coses i arribarà al bé que és la idea suprema i la causa de totes les coses bones i belles, simbolitzat per la llum o el Sol.

VIDEO MITE DE LA CAVERNA : Comparació amb la vida humana

Activitat 6

Primer fragment de Plató

Idees principals
En aquest fragment el protagonista és Sòcrtes, explicant les part del seu mètode que consisteix en la ironia i la maièutica. Sòcrates diu que ell només sap que no sap res, és a dir, de la ignorància i apartir d’aquí pot començar a conèixer. El text explica que Sòcrates va en busca de la gent més savia, i els fa preguntes fins que ells mateixos cuen en una contradicció i demostrba que aquells homes que es consideraven savis, no són savis per no ser conscients de les seves limitacions. I Sòcrates pensa que ells és més savi que aquests homes, per conèixer les seves limiacions i conèxer apartir de la ignorància.

Títol: Ignorància com a base del coneixement

Comentari de text
En aquest fragment podem comparar el mètode socràtic amb la etapa més madura de Plató, és a dir, que hi ha molts punts comuns, ja que tots dos volen trovar una veritats absolutes. En el text es pot veure clarament el mètode socràtic, primer la ironia i després la maièutica. Primerament Sòcrates es qüestiona l’origen de la calúmnia que, es mostra aparentment ignorant i fa una sèrie de preguntes a un interlocutor, considerat un gran savi. Sòcrates intenta fer-li veure al savi que no és tant savi com es pensa, ja que Sòcrates deia que per conèixer teniem que saber els nostres límits i el que no sabem. Llavors acaba considerant la idea de que potser és més savi que l’altre home per ser conscient de tot allò que no sap, ja que a partir de la ignorància li permetrà aungmentar els seus coneixements. Sòcrates sap que possiblement ni l’home savi ni el mmateix sàpiguen res però ell es conscient de les seves limitacions i el que no sap, i això el fa més savi que ell. Després explica que va desenvolupar aquell procés amb altres persones que eren considerades savias.

Activitat 5

Aquesta activitat consisteix en convertir un argument feble en un argument fort, com feien els sofistes.

El tema que avui defensaré, són les corrides de toros.
Les corrides de toros són considerades una de les expressions de la cultura hispànica desde el segle XVIII, i si s'ha fet durant tot aquest periode de temps serà perquè no està malament, ja que sinò aguessin estat prohibides molt abans. Però ara, a l'actualitat del segle XXI, està mal vist, està en contra dels drets animals, però ¿quins?. Matem a un miler d'animals al día per menjar, un centenar d'animals moren per què unes quantes senyores vagin ben abrigades, moren serps i cocodrils, per la indústria tèxtil i la moda; però jo no puc disfrutar de la meva festa tradicional espanyola?

En ple segle XXI, només importa la moda i la estètica? Jo considero que portar animals sobre les esquenes per anar “guapo” o “elegant”, és més egoista per part de la humanitat, que no les corrides de toros, que fa feliç a milers de persones. I ara comencen a aver-hi “progres”, que les volen abolir dient que és tortura animal, però hi ha tortures animals molt pitjors, i ningú és movilitza, ni els importa que morin ni que els hi arrenquin la pell, per portar-la després. Hem sembla més política que defensa animal.

Activitat 4

Comparació d'Empedòcles, Anaxàgores i atomistes

Tots tres són filòsofs presocràtics que encara que tenen teories diferents, pensen que el cosmos està constituït per més d’un principi.
Empèdocles i Anaxàgores defensen que no hi ha mort ni naixement. Concretament Empèdocles consideraba que tot estaba format per els quatre elements (arkhé): aire, terra, aigua i foc, apartir de les quals es formen les coses mitjançant l’amor, i la destrucció mitjançant l’odi. Anaxàgores afirmaba que tot està en tot, i defensaba un tot etern que estava format per llavors anomenades homeomeries, que eres inmutables i inmóvil com l’ésser de Parmènides i que a més determinen com és l’ésser, per tant tots tenim les mateixes llavors, però, predominen o es manifesten unes llavors o altres.
Empèdocles diu que l’amor i l’odi són les dues peces que equilibren el cosmos, tal i com argumentava Heràclit i la seva lluita de contraris.

En canvi segons els atomistes Leucip que introdueix la idea, i Demòcrit deixeble d’aquest que hi dedica més temps a la teoria dels àtoms, defensaven que hi ha infinits elements anomenats àtoms, que eren unes partícules indivisibles en continu moviment, localitzadas en el buit, l’anomenat no-ésser.

Activitat 3

Text 7 de Parmènides

Idees principals:
En aquest text, Parmènides descriu l’ésser exposant les idees principals de la seva teoria. Explica que l’ésser és etern perquè no ha nascut ni morirà mai, ja que per morir ha de no-ésser, i per tant això implicaria una imperfecció, i l’ésser es perfecte. També és inmutable, present i necessari.

Comentari
Parmènides afirma que només es pot dir i pensar que l’ésser és i que ha estat creat, no ha nascut ni morirà, perquè per morir ha de passar a no-ésser i implicaria que no és perfecte. També afirma que no és no podem parlar d’allò que no és ni pot començar a ser perquè no s por donar aquest canvi.
Per tant, en el text arriba a la conclusió que o és o no és; tot i que en realitat la via autèntica és la del ser ja que és la pensable i la expressable; exalta per tant, de nou, la via de la veritat.
Parmènides fa una metafora amb les cadenes, referintse a l’equilibri.

Títol: ¿ésser o no ésser?

Comparació:
La teoria exposada en el text és un monisme ontològic ja que el seu arkhé és l’ésser, i nega la pluralitat d’un ésser. Aquesta teoria es pot compar amb amb la teoria d’Heràclit: que defensa un monisme dinàmic que defensa un arkhé que varia, que està sotmes a canvis continus donat per la lluita de contraris.

Activitat 2

Comparació Heràclit i Parmènides

Heràclit diu que la guerra dialectica de contraris és comuna ja que es troba a tot arreu(nit-dia, vida-mort..), la “phisis”(natura) és la lluita entre la presència i la no presència. Al text també diu que la justícia no és concordia, ho diu perquè quan hi ha una injustícia la justícia es restaura i iguala la balança, i així mai hi haurà harmonia entre elles, afirmant d'aquesta manera que tot esdevé per la discordia, quan hi ha sol no hi ha lluna, quan hi ha mort no hi ha vida (lluita de contraris criticat per Parmenides), i així gira tot mogut per la necessitat, és a dir, que tot passa perque ha de passar no per casualitat.

Parmenides en canvi comença afirmant que alló que es pot dit i pensar, existeix, afirmant que no podem dir res d'allò que no sabem. I vol desviarnos de la vía dels sentits, ja que els homes caminem ignorants pensant que veiem coses a primera vista que no són realment el que són, per això diu que som sords i cecs, perque no veiem ni escoltem el que realment és, sinò el que ens indiquen els sentits. Això provoca que l'ésser i el no-ésser siguin el mateix desde el nostre punt de vista, ecara que en realitat no ho sigui. Quan diu que caminem bícefels vol dir que existeixen dos pensaments els de la gent que es fia dels sentits i no saben per on anar, que no tenen un camí clar i que ell afirma que no senten ni veuen res perquè no utilitzen la raò, i el de la gent “filosofica” que utilitza la raò.
Finalitza el text dien “..el camí de totes les coses és regresiu.” crticant així la idea de Heràclit quan fa la comparació dels rius (tot canvia), per ell la raò et fa anar cap endevant i els sentits et fan retrocedir.

Activitat 1

Fragment pàgina 11 d'Anaximenes

Anaximandre en aquest fragment parla sobre el cercle interminable de la vida, és a dir, l' ápeiron, defensa un monisme doncs. Que el defineix com a principi que conté la causa de tot naixement i destrucció del món.
Segons aquest autor en el moment que es crea la vida es creen límits i és forma el món, es restaura la justícia anterior i apareixen els contraris, i el temps és el que determina la justícia i la injusticía. Vol fer veure a tots que allà on es troba la vida si troba la mort o la destrucció, i que res dura eternament.

Segon de batxillerat

Comencem el curs 2010-2011 filosofant.