arg de la historia, i les seves creences i teories, i de moment me adonat de que aquest filòsofs no gaudeixen de la vida realment, perquè es passen la seva existència dient que passarà o que no passarà després de la mort, i penso que haurien de filosofar sobre la vida quotidiana, sobre els humans, sobre nosaltres mateixos i el present que vivim, perquè per moltes suposicions que ells es facin, per molt que s’ho inculquin a la resta de la humanitat mai es podrà verificar, i per tant no serveix de res, només perquè la gent que fa bones accions no tingui por a la mort perquè després d’aquesta “hi haurà una millor”. Sembla que l’ home, les persones tenim la necessitat de saber més i més cada cop, de buscar respostes de tot el que ens envolta, què som? D’om venim? L’objectiu de la vida? Què hi ha després de la mort? I fen hipòtesis o suposicions d’aquestes preguntes, perquè som així, necessitem sentir-nos segurs d’alguna forma, no podem viure sense saber que passarà o on anirem, no podem viure gaudint cada minut que passa sense pensar en el futur.
I jo penso que és el que hauríem de fer, gaudir aquesta vida, perquè pot ser la primera i última.
