Animal cultural:L’ésser humà és un animal peculiar, amb una naturalesa biològica que s’obre a l’ordre cultural (llenguatge, tècnica , moral, dret, l’economia, l’art, ciència i religió.
Individualisme possessiu: base del liberalisme, cada ésser únic i propietari de la seva persona i capacitat.
Sociabilitat natural (Aristòtil): necesita la societat i la cultura que aquesta li aporta per realitzar-se d'acord amb les capacitats pòpies.
Estat de natura: estat original abans de la sociabilització.
Contractualisme: l' ésser huma no és sociable per naturalesa.
Guerra de tots contra tots: Els éssers humans viuen en una associació caòtica, en la qual cadascun, mogut per l’egoisme propi, està en lluita permanent amb els altres.
Antropologia cultural: estudi de les cultures humanes.
Socialització primària: És la part més important del procés. Té l’objectiu d’introduir el subjecte en la societat i es desenvolupa el si de la família durant la primera etapa de la infantesa.
Socialització secundària: És un procés pel qual s’interioritzen mons institucionals que contrasten amb el món de base adquirit en la socialització primària. En aquesta nova etapa, podrà escollir el sector social en el que vol introduir-se i interioritzar les regles de joc que hi funcionen.
Cultura: Conjunt d’artefactes, idees, valors, tradicions i costums que un determinat grup accepta com a pròpies.
Subcultura: maneras i nivells de viure una mateixa cultura.
Contracultura: La contracultura és un moviment de rebel·lió contra la cultura hegemònica que presenta un projecte de cultura i societat alternatives.
Nous moviments socials: És una manifestació contracultural. Intenten trobar un sentit a l’existència per diferents mitjans.
Etnocentrisme: L’etnocentrisme analitza les cultures des del punt de vista de la pròpia cultura, que es converteix en la mesura per valorar les altres.
Interculturalisme: Respecte a les altres cultures, però supera les mancances del relativisme cultural perquè propugna la trobada entre les diferents cultures en condicions d’igualtat.
Relativisme cultural: Analitza les diverses cultures des dels seus propis valors i no des d’una cultura aliena, i recomana la tolerància cap a les diferents expressions culturals.
Universalisme: Existeixen valors universals que han de ser respectats per totes les cultures.
Multiculturalisme: És dóna quan en un grup hi conviuen diverses cultures o ètnies.
Aporofòbia: Actitud (dins de l’etnocentrisme) que consisteix en el rebuig i el menyspreu envers el pobre.
lunes, 15 de febrero de 2010
domingo, 14 de febrero de 2010
Activitat 18
COMENTARI DE TEXT (p.139)
Idees principals
Ens diu que no podem fugir de les condicion del llenguatge, ja que l'home a creat com una mena de segon "l'univers espiritual" a més de l'univers físic, el llenguatge, el mite, l'art i la religió constitueixen part d'aquest univers
Idees principals
Ens diu que no podem fugir de les condicion del llenguatge, ja que l'home a creat com una mena de segon "l'univers espiritual" a més de l'univers físic, el llenguatge, el mite, l'art i la religió constitueixen part d'aquest univers
Títol: Carrer sense retorn.
Analisi de text
La ideea principal és que no podem fugir de les condicions del llenguatge, ja que nosaltres em creat una espècia de segon món o univers, que podem anomar "univers espiritual" , que està a més a més de l'univers físic, perquè els humans tenim la necessitat de saber, i de designar les utilitats i funcions de cada objecte, i per això em creat el llenguatge. Dins d'aquest "univers espiritual" constitueixen el llenguatge, el mite, l'art i la religió, creades per nosaltres i per la nostra necessitat de saber més enlla del món físic, ja que nosaltres no ens quedem satisfets només amb el que veiem físicament, sinò que anem més enllà, i analitzem el que és
. Per exemple, si ens "diuen mira la moto", a la nostra ment veiem una moto, aquest és el llenguatge per símbols, i automàticament associem el "món físic" amb el "món espiritual".
L'autor vol fer-nos veure que aquest món que em anant creant i adquirint al llarg del temps, és totalment impossible d'esborrar o eliminar, ja que és impossible deixar de pensar, i si ens diuen "no pensis en un cotxe", el primer que ens ve a la ment és un cotxe.
És un nou món que no podem elminar, i que per tant forma part del nostra món.
La ideea principal és que no podem fugir de les condicions del llenguatge, ja que nosaltres em creat una espècia de segon món o univers, que podem anomar "univers espiritual" , que està a més a més de l'univers físic, perquè els humans tenim la necessitat de saber, i de designar les utilitats i funcions de cada objecte, i per això em creat el llenguatge. Dins d'aquest "univers espiritual" constitueixen el llenguatge, el mite, l'art i la religió, creades per nosaltres i per la nostra necessitat de saber més enlla del món físic, ja que nosaltres no ens quedem satisfets només amb el que veiem físicament, sinò que anem més enllà, i analitzem el que és
. Per exemple, si ens "diuen mira la moto", a la nostra ment veiem una moto, aquest és el llenguatge per símbols, i automàticament associem el "món físic" amb el "món espiritual".L'autor vol fer-nos veure que aquest món que em anant creant i adquirint al llarg del temps, és totalment impossible d'esborrar o eliminar, ja que és impossible deixar de pensar, i si ens diuen "no pensis en un cotxe", el primer que ens ve a la ment és un cotxe.
És un nou món que no podem elminar, i que per tant forma part del nostra món.
Activitat 17
Doc.6 La ciutat, font de civilització, Luis Racionero (p.130)
1- Que entén l'autor per?
L' home salvatge domesticat aprèn cortesia, refinament i diàleg a la ciutat.
2-Quina és la contribució de la ciutat a la civilització?
Zones més cultes, idees i magatzem de mitjans, domestica el salvatgisme de l'home i s'aprèn cortesia, refinament i diàleg.
3-Busca informació sobre 4 ciutats que hagin estat influents en diferents èpoques hitòriques i indica quina ha estat la seva contribució específica.
(la informació la trobareu fen clic a sobre de cada ciutat)
Atenes-> Crea la democràcia en el segle V.
Jerusalem->Influeix a algunes religió, sobretot a la cristiana.
Barcelona-> Es crea el modernisme.
Italia-> Es crea l'humanisme, que més tard arribarà a Catalunya.
1- Que entén l'autor per
L' home salvatge domesticat aprèn cortesia, refinament i diàleg a la ciutat.
2-Quina és la contribució de la ciutat a la civilització?
Zones més cultes, idees i magatzem de mitjans, domestica el salvatgisme de l'home i s'aprèn cortesia, refinament i diàleg.
3-Busca informació sobre 4 ciutats que hagin estat influents en diferents èpoques hitòriques i indica quina ha estat la seva contribució específica.
(la informació la trobareu fen clic a sobre de cada ciutat)
Atenes-> Crea la democràcia en el segle V.
Jerusalem->Influeix a algunes religió, sobretot a la cristiana.
Barcelona-> Es crea el modernisme.
Italia-> Es crea l'humanisme, que més tard arribarà a Catalunya.
viernes, 12 de febrero de 2010
Activitat 16
Com han de conviure diferentes cultures?
Jo crec que sempr
e va bé la varietat cultural,una actitud interculturalista devant el multiculturalsime, el respecte a les diferents cultures dins d'un mateix país, a més crec que és possible la convivència si tots posem de la nostra part, és a dir, sense criticar a les altres cultures, respectant les seves costums, encara que no les compartim. Però, per exemple la majoria d'islamistes volen que tothom respecti i accepti la seva cultura, sense oferir el mateix a canvi, llavors no es recíproc, i no hi ha una bona convivència.També és cert que està pujant el nombre d'immigrants, i jo opino que se'ls hauria de donar una oportunitat, ja que si venen és perque al seu país están en condicions nefastes, i si venen amb la intenció de treballar i guanyar-se la vida honradament com nosaltres, donàls-hi aquesta oportunitat, perque tothom es mareix una oportunitat. Però si roben per sobreviure, o agredeixen a algú, se'ls ha de enviar al seu país, però, no perque un grup reduït d'immigrants vingui i robi per sobreviure, hem de generalitzar i dir que cadascú al seu país, ja que alguns viuen de forma honesta.
Activitat 15
p.133
3. Analitza el contingut de les afirmacions següents i indica com les valoraria algú que assumís una actitud intercultural.
Jo et tolero, admeto que les entenguis així, però cadascú a casa seva.
Aquesta afirmació és una mica racista, pròpia d’una persona que comparteix la idea de relativisme cultural. Aquesta persona té una actitud separatista, és a dir, que tolera les altres cultures, però no té interès a establir contacte.
Persona intercultural-> Li semblaria una actitud tonta, ja que ell està a favor de la integració.
Els immigrants que viuen al nostre país han d’acceptar totes les nostres formes de vida.
Aquesta afirmació és pròpia d'alguna persona que defensa l'etnocentrisme( an
alitza les cultures des del punt de vista de la pròpia cultura), te una falta de comprensió per entendre a els immigrants.
Persona intercultura->Vol la igualtat i la integració, i d'aquesta manera opinaria que hem de respecta la seva cultura, dins d'uns límits.
És normal que apareguin barris aïllats de gitanos, perquè són gent amb una forma de vida pròpia; no hi veig res de negatiu.
Aquesta frase és pròpia d’una persona que defensa la separació entre cultures. el relativisme cultural, a ell no li molesten i els respecta, però no vol cap contacte amb ells.
Persona interculturalista-> No estaría d'acord ja que busca la integració.
3. Analitza el contingut de les afirmacions següents i indica com les valoraria algú que assumís una actitud intercultural.
Jo et tolero, admeto que les entenguis així, però cadascú a casa seva.
Aquesta afirmació és una mica racista, pròpia d’una persona que comparteix la idea de relativisme cultural. Aquesta persona té una actitud separatista, és a dir, que tolera les altres cultures, però no té interès a establir contacte.
Persona intercultural-> Li semblaria una actitud tonta, ja que ell està a favor de la integració.
Els immigrants que viuen al nostre país han d’acceptar totes les nostres formes de vida.
Aquesta afirmació és pròpia d'alguna persona que defensa l'etnocentrisme( an
alitza les cultures des del punt de vista de la pròpia cultura), te una falta de comprensió per entendre a els immigrants.Persona intercultura->Vol la igualtat i la integració, i d'aquesta manera opinaria que hem de respecta la seva cultura, dins d'uns límits.
És normal que apareguin barris aïllats de gitanos, perquè són gent amb una forma de vida pròpia; no hi veig res de negatiu.
Aquesta frase és pròpia d’una persona que defensa la separació entre cultures. el relativisme cultural, a ell no li molesten i els respecta, però no vol cap contacte amb ells.
Persona interculturalista-> No estaría d'acord ja que busca la integració.
Com han de tenir feina els immigrants si no en tenim nosaltres.
Aquesta frase és pròpia d'un persona amb actitud aporofòbica que té rebuig i menyspreu envers el pobre, (patriotisme fanàtic). Aquesta persona es considera superior que qualsevol estranger.
Persona interculturalsita-> Estaría totalment en contra, ja que ens considera iguals, dins les nostres diferències racials.
És impossible entendre’s amb els paios!
Aquesta frase és d'una persona amb actitud xenòfobica o racista, ja que discrimina a els immigrants.
Persona l'interculturalista-> mai defensaría aquesta idea, ja que cap cultura és més o millor que un altre.
Si al seu p
aís no hi estan bé, és culpa seva. Què podem fer-hi nosaltres?
Aquesta frase té molts tret d'una persona etnocèntrica, que considera la seva raça superior a les altres.
Persona interculturalista-> Defensa el contacte i el diàleg amb les altres cultures perquè tots som iguals.
Aquesta frase és pròpia d'un persona amb actitud aporofòbica que té rebuig i menyspreu envers el pobre, (patriotisme fanàtic). Aquesta persona es considera superior que qualsevol estranger.
Persona interculturalsita-> Estaría totalment en contra, ja que ens considera iguals, dins les nostres diferències racials.
És impossible entendre’s amb els paios!
Aquesta frase és d'una persona amb actitud xenòfobica o racista, ja que discrimina a els immigrants.
Persona l'interculturalista-> mai defensaría aquesta idea, ja que cap cultura és més o millor que un altre.
Si al seu p
aís no hi estan bé, és culpa seva. Què podem fer-hi nosaltres?Aquesta frase té molts tret d'una persona etnocèntrica, que considera la seva raça superior a les altres.
Persona interculturalista-> Defensa el contacte i el diàleg amb les altres cultures perquè tots som iguals.
Activitat 14
COMENTARI DE TEXT (pàg 129)
Idees principals
La idea principal que ens vol transmetre aquest text d'Ashley Montagu és que la culturá és com una manera de viure, aquesta està integrada dins la societat, és a dir, que la cultura és un eixemplament de la vida.
Títol: Cultura a les nostres vides.
Analisi del text
Ashley Montagu afirma que la cultura inclou tot el que som els ésser vius. I d’aquesta manera, la cultura compleix totes les nostres necessitats.
Podem distingir dos tipus de cultura, la cultura mental que és la que envolta les idees, la creació d’institucions i idiomes, i la cultura material, els artefactes i materials. Ashley també diu que la cultura no s'imposa sinò que simplanta. Ens fa veure la cultura com la manera que tenim els homes de situar-nos al món.
Però la cultura maï no deixa de ser la font de coneixement humana.
Idees principals
La idea principal que ens vol transmetre aquest text d'Ashley Montagu és que la culturá és com una manera de viure, aquesta està integrada dins la societat, és a dir, que la cultura és un eixemplament de la vida.
Títol: Cultura a les nostres vides.
Analisi del text
Ashley Montagu afirma que la cultura inclou tot el que som els ésser vius. I d’aquesta manera, la cultura compleix totes les nostres necessitats.
Podem distingir dos tipus de cultura, la cultura mental que és la que envolta les idees, la creació d’institucions i idiomes, i la cultura material, els artefactes i materials. Ashley també diu que la cultura no s'imposa sinò que simplanta. Ens fa veure la cultura com la manera que tenim els homes de situar-nos al món.
Però la cultura maï no deixa de ser la font de coneixement humana.
Comparació
El text està totalment oposat a la subcultura que són diferents maneres i nivells de viure una mateixa cultura i la contracultura que´són nous grups social que es crean com a rebelió o contraposició de la cultura dominant.
Activitat 13
Preguntes pàgina 120.
Quines idees exposades en el text et semblen encertades i quines no? Per què?
Per mi la primera proposició hem sembla correcte, ja que l'home és lliure independenment del que vol l'altre. La segona proposició també és encertada, ja que cada persona és lliure i per tant té la llibertat de poder relacionar-se amb els altres quan vulgui, però la llibertat té límits, com tot.
La tercera proposició potser no hem sembla del tot certa, ja que la priemra part és correcte, però la segona no; ja que jo crec que si que deu cosses a la societat, perquè és que ha civilitzat a l'home. A les dos últimes proposicions es veuen les idees de l’individualisme possesiu ja que es parla de que l’individu és l’únic propietari de la seva persona i com a conseqüència no deu res a la societat, però les persones necesitem a la societat per desenvolupar-nos. També es parla sobre la societat com una relació d'intercanvis i beneficis, però, sense la societat cap de nosaltres no seriem persones civilitzades.
Creus que l'individualisme possesiu està vigent avui en dia? En què
ho notes?
Jo crec que si que està present avui en dia, ja que la majoria de persones només es preocupen per si mateixes i la gent més propera que els envolta. A més aixó es pot veure d'alguna manera o altre en els actes del dia a dia, per exemple quan et seus als transports públics, sempre busquem el lloc més allunyats de les persones, o quan anem pel carrer amb els auriculars aïllats del món. Això són petites cosses que ho demostren.
http://www.youtube.com/watch?v=Unut4L0oDQ4 "el egoísmo y codicia de Rajoy"
Quines idees exposades en el text et semblen encertades i quines no? Per què?
Per mi la primera proposició hem sembla correcte, ja que l'home és lliure independenment del que vol l'altre. La segona proposició també és encertada, ja que cada persona és lliure i per tant té la llibertat de poder relacionar-se amb els altres quan vulgui, però la llibertat té límits, com tot.
La tercera proposició potser no hem sembla del tot certa, ja que la priemra part és correcte, però la segona no; ja que jo crec que si que deu cosses a la societat, perquè és que ha civilitzat a l'home. A les dos últimes proposicions es veuen les idees de l’individualisme possesiu ja que es parla de que l’individu és l’únic propietari de la seva persona i com a conseqüència no deu res a la societat, però les persones necesitem a la societat per desenvolupar-nos. També es parla sobre la societat com una relació d'intercanvis i beneficis, però, sense la societat cap de nosaltres no seriem persones civilitzades.
Creus que l'individualisme possesiu està vigent avui en dia? En què
ho notes?Jo crec que si que està present avui en dia, ja que la majoria de persones només es preocupen per si mateixes i la gent més propera que els envolta. A més aixó es pot veure d'alguna manera o altre en els actes del dia a dia, per exemple quan et seus als transports públics, sempre busquem el lloc més allunyats de les persones, o quan anem pel carrer amb els auriculars aïllats del món. Això són petites cosses que ho demostren.
http://www.youtube.com/watch?v=Unut4L0oDQ4 "el egoísmo y codicia de Rajoy"
Activitat 12
Comentari de text (pag 92) 
Idees principals
Aquest text de Karl Popper tracta sobre la verificació i falsació. Allò que afirmem que és cert, és allò que es pot refutar o falsificar. La relació entre allò vertader i allò que és fals, es deriva de forma lògica dels enunciats universals. Popper afirma que és possible deduir allò fals de enunciats singulars i d’enunciats universals, veritats universals. No hi ha res que es pugui verificar per sempre per l'eternitat, exepte les ciències exactes (2+2=4).
Títol: Ciència i veritats universals, compatible?
Analisi del text
Popper ens fa dubtar de tot, i defensa que els enunciats per ser científics han de poder ser falsats, és el criteri de demarcació. A les ciències naturals no inventem les regles de la natura sinò que les descobrim, a ulls de la ciència el món és el que es percebut per nosaltres mitjançant els sentits.
L'autor està en contra del cercle de Viena, ja que un enunciat no pot ser verificat eternament, un enunciat científic ha de poder ser falsat sempre, perquè la natura evoluciona i no segueix unes normes ni unes lleis universals, la natura no s'adapta a les lleis; sinò que les lleis s'adapten a la natura. És això el que m'agrada de la ciència que res no és etern ni estable.
La inducció és falsa a partir dels enunciats singulars, així que no es poden fer enunciats universals a partir de singulars..
Popper ens fa veure que la ciència s'ha de basar en afirmacions que puguin ser verificables, una afirmació és falsable si pot ser possible.
CONTRA QUE ES VA ENFRONTAR POPPER?
Idees principals
Aquest text de Karl Popper tracta sobre la verificació i falsació. Allò que afirmem que és cert, és allò que es pot refutar o falsificar. La relació entre allò vertader i allò que és fals, es deriva de forma lògica dels enunciats universals. Popper afirma que és possible deduir allò fals de enunciats singulars i d’enunciats universals, veritats universals. No hi ha res que es pugui verificar per sempre per l'eternitat, exepte les ciències exactes (2+2=4).
Títol: Ciència i veritats universals, compatible?
Analisi del text
Popper ens fa dubtar de tot, i defensa que els enunciats per ser científics han de poder ser falsats, és el criteri de demarcació. A les ciències naturals no inventem les regles de la natura sinò que les descobrim, a ulls de la ciència el món és el que es percebut per nosaltres mitjançant els sentits.
L'autor està en contra del cercle de Viena, ja que un enunciat no pot ser verificat eternament, un enunciat científic ha de poder ser falsat sempre, perquè la natura evoluciona i no segueix unes normes ni unes lleis universals, la natura no s'adapta a les lleis; sinò que les lleis s'adapten a la natura. És això el que m'agrada de la ciència que res no és etern ni estable.
La inducció és falsa a partir dels enunciats singulars, així que no es poden fer enunciats universals a partir de singulars..
Popper ens fa veure que la ciència s'ha de basar en afirmacions que puguin ser verificables, una afirmació és falsable si pot ser possible.
CONTRA QUE ES VA ENFRONTAR POPPER?
Activitat 11
Tema 2: Definicions
-Raó teòrica: És aquella que s'orienta cap a la contemplació del mon, és a dir, cap al coneixement de la realitat.
-Ultimitat: Característica bàsica de la metafísica. És l'intent d'arribar a les qüestions ultimes.
-Coneixement: Captació d'un estat de coses de tal manera que aquesta pugi ser compartida amb els altres.
-Creença: És un grau de coneixement en el qual jo estic convençut que el que pensa és veritat, però no puc demostrar-ho objectivament.
-Interes emancipador: És un dels interessos del coneixement segons Apel i Habermas vol la alliberació dels éssers humans sota la dominació.
-Dogmatisme: Afirmació de l'existència de la veritat absoluta, una veritat acceptada sense crítica.
-Relativisme: Entén conèixer quelcom com a cert o fals depenen de cada cultura, època o grup social.
-Realisme: El sentit comú diu que podem arribar a les coses tal com són, posa èmfasi en l'objecte y no en el subjecte.
-Idealisme: No es pot arribar a conèixer la realitat tal com és, ja que la realitat no existeix independentment del subjecte, sinó que depèn d’aquest.
-Noema: Objecte de la conciència.
-Prejudici: Són judicis previs que hem adquirit per educació, cultura, socialització. Condicionen la nostra visió del món.
-Ignorància: És un estat de la ment en que s'admet el desconeixement sobre X .
-Autoritat: És un criteri de la veritat en que una afirmació s'accepta com a certa perquè prove d'algú qur conciderem expert en la matèria.
-Evidencia sensible: És un criteri de la veritat en que una afirmació es certa perquè la puc percebre per els sentits.
-Veritat com a correspondència: Segons aquesta teoria es veritat quan hi ha una concordança entre el que es diu i el que es amb la realitat.
-Criteri contextual: Res es cert o fals aïlladament sinó que les idees estan intercon
ectades..
-Consens: Acord entre diferents persones sobre un determinat tema.
-Realitat contingent: És aquella que es però que pot no ser.
-Realitat psíquica: La consciència és real però no l'objecte, ja que són els pensaments, la imaginació..etc Correspon amb el món 2 de Popper.
-Realitat virtual: Conjunt de percepcions i sensacions generades amb ajuda d'un suport tècnic que ens dona la il·lusió de realitat física.
-Món 3: Interacció entre món 1 (físic) i món 2 (estats mentals).
-Raó teòrica: És aquella que s'orienta cap a la contemplació del mon, és a dir, cap al coneixement de la realitat.
-Ultimitat: Característica bàsica de la metafísica. És l'intent d'arribar a les qüestions ultimes.
-Coneixement: Captació d'un estat de coses de tal manera que aquesta pugi ser compartida amb els altres.
-Creença: És un grau de coneixement en el qual jo estic convençut que el que pensa és veritat, però no puc demostrar-ho objectivament.
-Interes emancipador: És un dels interessos del coneixement segons Apel i Habermas vol la alliberació dels éssers humans sota la dominació.
-Dogmatisme: Afirmació de l'existència de la veritat absoluta, una veritat acceptada sense crítica.
-Relativisme: Entén conèixer quelcom com a cert o fals depenen de cada cultura, època o grup social.
-Realisme: El sentit comú diu que podem arribar a les coses tal com són, posa èmfasi en l'objecte y no en el subjecte.
-Idealisme: No es pot arribar a conèixer la realitat tal com és, ja que la realitat no existeix independentment del subjecte, sinó que depèn d’aquest.
-Noema: Objecte de la conciència.
-Prejudici: Són judicis previs que hem adquirit per educació, cultura, socialització. Condicionen la nostra visió del món.
-Ignorància: És un estat de la ment en que s'admet el desconeixement sobre X .
-Autoritat: És un criteri de la veritat en que una afirmació s'accepta com a certa perquè prove d'algú qur conciderem expert en la matèria.
-Evidencia sensible: És un criteri de la veritat en que una afirmació es certa perquè la puc percebre per els sentits.
-Veritat com a correspondència: Segons aquesta teoria es veritat quan hi ha una concordança entre el que es diu i el que es amb la realitat.
-Criteri contextual: Res es cert o fals aïlladament sinó que les idees estan intercon
ectades..-Consens: Acord entre diferents persones sobre un determinat tema.
-Realitat contingent: És aquella que es però que pot no ser.
-Realitat psíquica: La consciència és real però no l'objecte, ja que són els pensaments, la imaginació..etc Correspon amb el món 2 de Popper.
-Realitat virtual: Conjunt de percepcions i sensacions generades amb ajuda d'un suport tècnic que ens dona la il·lusió de realitat física.
-Món 3: Interacció entre món 1 (físic) i món 2 (estats mentals).
Activitat 10
Són reals o semblen reals? En quin sentit són aparença o realitat? Justifica la resposta.
-Triangle equilàter: Real, perquè és una realitat necessària i universal, sempre serà així.
-La mort: Real, a través del que hem pogut observar, sabem que existeix.
-Que em toqui la loteria en el sorteig del mes que ve: Aparent, ja que és possible però no real.
-Lara Croft: Real, però fictícia ja que sembla real (al videojoc) però no ho és, només és una realitat virtual.
-Napoleó Bona Parte: Real, ja que és un personatge històric que sabem que ha existit.
-Triangle equilàter: Real, perquè és una realitat necessària i universal, sempre serà així.
-La mort: Real, a través del que hem pogut observar, sabem que existeix.
-Que em toqui la loteria en el sorteig del mes que ve: Aparent, ja que és possible però no real.
-Lara Croft: Real, però fictícia ja que sembla real (al videojoc) però no ho és, només és una realitat virtual.
-Napoleó Bona Parte: Real, ja que és un personatge històric que sabem que ha existit.
-Un miratge: Aparent, és una il·lusió òptica.
-Una flor de plàstic: Real, físicament parlant és real, però té l'aparença d'una flor real.
-El meu aprovat: Real. El paper on posa que has aprovat és físic, però el que designa no és real.
-La meva alegria per l'aprovat: Real, desde la ment.
-Els records de l'estiu: Realitat psíquica, perquè ho has viscut però només és real a la teva ment.
-El somni d'aquesta nit: Aparent.Sembla real però només existeix al teu cap.
-Els amics del xat: Real, els amics existeixen i estan però el fet de que no hi estiguin físicament fa que sigui una realitat virtual.
-La meva imatge en un mirall: La imatge és real però subjectivament és una aparença.
-El que sento en veure una pel·lícula: Realitat psíquica perquè és el que sents.
-Una pel·lícula: Aparent. És real, però el seu contingut no.
Activitat 9
COMENTARI DE TEXT.(pàg 43)
Idees principals
Parla de la veritat, es qüestiona qué és, la veritat s'ha utilitzat molt i ha perdut el seu significat original, ara la veritat es relaciona amb la certesa. A més critíca la correspondència d'allo que tenim davant am el que és. Si no tenim enunciat no tenim certesa perquè no hi ha lògica.
Títol: La verdadera realitat
Anàlisi del text
En el text comença qüestionantse el que és i no cert, afirma que la veritat s'ha utilitzat molt al llarg del temps i s'ha perdut el seu significat original, també relaciona la veritat amb la certesa, i si és cert, és real. Fa una comparació amb l'or fals (aparent, irreal) i cert (real). Heidegger aplica la certesa als seus enunciats.
Heidegger critíca la correspondència d'allo que tenim al davant amb el que és realment. X és cert quan el que diem coincideix amb lo que anuncía, que és la teoria de la correspondència, un enunciat o preoposició és lògic quan concorda i té una certa adecuació. La conclusió a la que Heidegger ens vol fer arribar és que si no tenim enunciat no tenim certesa perque no hi ha lògica.
Idees principals
Parla de la veritat, es qüestiona qué és, la veritat s'ha utilitzat molt i ha perdut el seu significat original, ara la veritat es relaciona amb la certesa. A més critíca la correspondència d'allo que tenim davant am el que és. Si no tenim enunciat no tenim certesa perquè no hi ha lògica.
Títol: La verdadera realitat
Anàlisi del text
En el text comença qüestionantse el que és i no cert, afirma que la veritat s'ha utilitzat molt al llarg del temps i s'ha perdut el seu significat original, també relaciona la veritat amb la certesa, i si és cert, és real. Fa una comparació amb l'or fals (aparent, irreal) i cert (real). Heidegger aplica la certesa als seus enunciats.
Heidegger critíca la correspondència d'allo que tenim al davant amb el que és realment. X és cert quan el que diem coincideix amb lo que anuncía, que és la teoria de la correspondència, un enunciat o preoposició és lògic quan concorda i té una certa adecuació. La conclusió a la que Heidegger ens vol fer arribar és que si no tenim enunciat no tenim certesa perque no hi ha lògica.
Suscribirse a:
Comentarios (Atom)
