Tema 1: Definicions
-Saber ordinari: Es basa en l’experiència de la vida cuotidiana, es basa en el que. No té cap pretensió de ser sistemàtic.
-Tècnica: Saber com fer certes activitats.
-Saber artístic: És l’art que reflecteix la vida, tracta d’expressar la bellesa.
-Saber científic: Busca el per què, es basa en l’observació i en l’experiència, a més té rigor.
-Experiment: Conjunt d’activitats planificades amb l’ajuda de fòrumules matemàtiques, que pretenen descubrir com es comporten les coses.
-Ciències formals: No tenen en compte el contingut sinó la forma. Es centren en els raonaments deductius en lloc, dels fets de l’experiència.
-Deducció: Procès de raonament que deriva de proposicions donades anomenades premises, la conseqüència lògica és la conclusió.
-Axioma: Són principis fonamentals indemostrables.
-Induució incompleta: Parteix del coneixement individual de tots i casacun dels casos que tenen lloc en un àmbit, per tal d’arribar a lleis generals.
-Hipòtesis: Suposició provisional que encara no està verificada, si es verifica passarà a ser llei.
-Teoria científica: Conjunt de lleis científiques que pertanyen a un mateix objecte d’estudi.
-Falsificació: és una hipòtesi refutada, és a dir, falsa. Quan els fets del món no concorden amb els fets deduits de la hipótesi.
-Comprensió: Esdeveniment que consisteix a captar el sentit de les accions, per la qual cosa cal situar-se dins dels fets.
-Mite: Narracions fantàstiques que intenten explicar l’origen i la regularitat dels cosmos recorrent a forçes sobrehumanes.
-Mètode emipicoracional: Defensat per Aristòtil, té dues fonts de coneixement, els sentits i l’entreteniment, és a dir, la raó. Aquest mètode combina dues fonts de coneixement, els sentits i coneixements.
-Empirisme: Considera necessàries la experiencia i la raó. Aquest mètode que donarà més importància a l’experiència que en la raó. Defensa que tot el nostre coneixement és aprés.
-Racionalisme: És la raó sobre l’experiència. La raó dona la certesa. Defensa les idees innates. Descartes era el pare racionalista.
-Revolució copernicana del coneixement: Intenta explicar el nostre saber canviant la perspectiva. En lloc de fer-ho des de l'objecte, ho fa des del subjecte.
-Joc de llenguatge: Són maneres diferents d’utilitzar el llenguatge. Són models que describen situacions cominicatives.
-Hermenèutica no normativa: No posa normes a la comprensió, són elements que fan possible la comprensió.
-Pretensions de validesa de la parla: Elements que fan possible la comprensió i els actes comunicatius, i que concorden en veracitat, veritat, intel.lgibilitat i correcció moral.
miércoles, 11 de noviembre de 2009
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)



No hay comentarios:
Publicar un comentario