Fi d'una etapa

Ja és 11 de maig, acabem de finalitzar els globals, els nostres últims exàmens d’aquest últim curs, tot junts amb esforç i hores d’estudi, però ja som aquí a la fi d’una etapa de les nostres vides, amb només 9 dies per graduar-nos i tancar aquesta etapa tan especial per a tots nosaltres. I és en aquest moment en el que em poso a recordar els anys que portem tots o gairebé tots junts al col·legi Sant Andreu, i me n'adono de que el temps passa massa ràpid.
Encara recordo el moment en que vaig entrar al patí del col·legi de primària per primer cop sense saber ni pensar que seria el lloc on ara m’he de graduar, el lloc on la meva família, amics, professors i companys vindran a veure’ns en aquesta transició a les nostres vides.
També recordo quan érem petits i ens preguntaven que volíem ser de grans, o quan pensàvem en el moment d’anar a la universitat (ens imaginàvem gegants!) o simplement acabar “el cole”, era el que més desitjàvem. I quan arribes a aquest moment tant esperat no es ben bé com tu t’ho imagines. Ara em poso a pensar en tots els companys i amics que hem anant deixant enrere al llarg d’aquests anys, i els que hauré de deixar al finalitzar aquest curs, sé que amb molts mantindré el contacte tot i que no serà el mateix, i amb altres simplement no els tornaré a veure, però el que tinc clar és que quan vegi les fotos o pensi en la meva etapa al col·legi els recordaré a tots, i els recordaré amb una estima especial per haver compartit amb mi els millors moments de la meva vida. Mai se m’oblidarà quan fèiem files al patí abans d’entrar, la “rivalitat” entre les classes del A, B i C, quan a sisè ens sentíem els grans de l’escola i l’any següent érem els petits, el primer dia amb l’uniforme deixant enrere el pichi, les formacions del matí, i sobretot batxillerat.
I els hi vull agrair tot això a tots els companys i professors per formar-me no només com a estudiant sinó també com a persona.
I ara sé que l’any que bé la meva rutina serà molt diferent, ja que aniré a un nou centre amb nous professors i nous alumnes. Però no sense abans donar les gràcies a tots: professors, companys, la meva classe de 2º A que és com una petita família i sobretot als meus pares per fer possible que hagi arribat fins aquí.
Gràcies!

Activitat 29

Comentari de John Stuart Mill
Idees principals
En aquest text de John Stuart Mill, filòsof britànic del segle XVIII, ens defineix el que és l’utilitarisme com a filosofia moral, ens marca un fi (teleològica) que és aconseguir major felicitat per el major nombre de persones. I fa una distinció entre felicitat i l’acontentament, afirmant que un ignorant no és conscient de les seves limitacions i per això està satisfet, però un savi tot sabent les dues postures prefereix ser un savi insatisfet que un porc satisfet.

Títol: Savis insatisfets o ignorants satisfets?

Comentari de text
En aquest text John Stuart Mill filòsof empirista radical, defineix el significat de l’utilitarisme com a filosofia moral, tot marcant-nos un fi, és a dir, la seva moral és teleològica, aquest fi és optimitzar la felicitat aconseguint la major felicitat per el major nombre de persones, prioritzant la felicitat col·lectiva per sobre de la individual, establint unes normes per harmonitzar ambdues felicitats. Després ens fa una distinció entre la felicitat i l’acontentament, que és una felicitat instantània i efímera. Després ens diu que hi ha dos bàndols, els savis insatisfets i els ximples satisfets, i defensa que els ximples o porcs són feliços perquè no coneixen l’altre banda i tenen una capacitat limitada, però al contrari, els savis coneixen les dues bandes i tot i així prefereixen ser savis insatisfets que ximples satisfets, perquè els plaers intel·lectuals són millors i perquè la felicitat d’un gorrí no és real del tot.

Comapració
Aristòtil defensava que la felicitat humana es trobava en l’activitat intel·lectual igual que Mill que diferencia les qualitats dels plaers i el més plaent és l’intel·lectual.
Kant a diferencia de Mill defensava una moral deontològica, dient que em de fer les coses per deure, és una moral buida, la moral de Mill és teleològica , que persegueix un fi, és una moral material.

Si vols saber que són les morals deontològiques i teleològiques: Clica Aquí!

Activitat 28: Power Point

La moral kantiana.

View more presentations from paulateruel5

Activitat 27

Filosofia de Kant

La filosofia de Kant és una síntesi entre l’empirisme i el racionalisme, ja que té característiques de ambdues, i aquestes característiques es poden veure a la seva teoria del coneixement. Kant per la part empírica critica a la metafísica ja que és un coneixement que ell anomena postulats de la raó pura pràctica (proposicions no demostrable però suposada necessàriament).
Kant és el primer filòsof que centra el coneixement en el subjecte i no en l’objecte, és a dir, que adapta l’objecte a la seva forma. Defensa que el coneixement comença en l’experiència però no per això s’origina tot en ella, ja que s’inicia amb les impressions sensibles, que es presenten de forma passiva, contra la nostra voluntat. Les impressions sensibles en el moment en que el subjecte les capta aporta una cosa de si mateix (forma de coneixement). I per això defensa que hi ha dos elements de coneixement: “a posteriori” que depèn de l’experiència i “a priori” que no depèn de l’experiència.
És a dir que Kant defensa que el coneixement comença en l’experiència(empirisme) però que cada subjecte aporta alguna cosa de si mateix, i es processat a l’enteniment donant els conceptes(racionalisme).

Activitat 26

Diferències entre Aristòtil i Kant
És un clàssic de la història de la filosofia comparar aquests dos autors ja que Kant representa el prototip de la filosofia formal mentre que Aristòtil sol ser presentat com a model de les ètiques materials. La diferència entre una ètica material i una altra formal és que la primera considera que hi ha un bé suprem per a l'home i les accions morals ens apropen a aquest bé mitjançant la virtut (terme mitjà entre vicis i defecte), és l’ètica de la felicitat. Kant no proposa cap bé, té una ètica buida de contingut. La diferència entre Aristòtil i Kant és que mentre que per Aristòtil és la racionalitat la que determina quina és la felicitat de l'home, per Kant aquest plantejament no condueix a cap solució perquè aquestes no poden ser universals. A Kant això li empenyés cap a la formalitat i en conseqüència cap a la renúncia de la felicitat humana. L’ètica de Kant critica a les ètiques materials com la d’Aristòtil en 3 punts, primer pretendrà formular una ètica amb imperatius universals, vàlids per a tothom. En segon lloc critica els imperatius hipotètics: “si vols B, fes A” i defensa l’imperatiu categòric per deure : “Fes A”. I per últim afirma que han de ser autònomes i no heterònomes, és a dir, que la llei moral no ha de derivar de l’exterior de la voluntat, sinó de la pròpia.

[ Ètiques materials(Aristòtil) i formal(Kant) ]

Activitat 25

Realitat exterior
Idees principals
En aquest text de Hume fa una síntesi de la seva filosofia, on podem veure part del seu escepticisme. Hume afirma que l’experiència és la base del coneixement humà i que gairebé tot els raonaments humans són deguts als hàbits. Considera que quan creiem l’existència de les coses sensibles posteriorment d’haver-les percebut no és més que un sentiment produït per l’hàbit.
Títol: Escepticisme de Hume.

Comentari de text
En aquest fragment de Hume, fa una síntesi de la seva filosofia, on reflexa les seves creences escèptiques. Afirma que la base del coneixement humà ve donat a partir dels objectes sensibles, de l’experiència i continua dient que no hi ha saber, sinó creença de les cosses ja que no podem arribar al noümen però si al fenomen. Segons ell aquesta creença està produïda per l’hàbit, que és el que ens guia les vides, ja que som animals de costums. Hume considera que quan creiem en l’existència dels objectes sensibles posteriorment d’haver-les percebut no és més que un sentiment produït pel costum i l’hàbit. Finalitza dient que no podem evitar utilitzar la raó i critica l’escepticisme radical.

Comparació
Aquest text es pot comparar clarament amb els autors que defensen l’escepticisme, és a dir, que no creuen en l’existència d’una veritat absoluta.
També podem establir semblances amb el mite de la caverna de Plató, ja que defensava que en el moment en que estàvem dintre de la caverna negava l’existència de tots el objectes sensibles, tot i que la teoria de Plató és més escèptica que la de Hume que afirma que només podem conèixer la “cosa en mi” (fenomen).

[ VIDEO-MITE DE LA CAVERNA ]

Activitat 24

Teoria empirista del coneixement
Idees principals
Aquest text pertany a Hume, filòsof empirista del segle XVIII. En aquest text Hume fa un resum de la seva teoria del coneixement, comença definint les percepcions com allò que es pot presentar a la ment partint de l’experiència, posteriorment fa una divisió, segons ell evident, de les percepcions: idees i impressions, defensant que les impressions són més fortes i vívides que les idees, i que per tant aquestes ultimes deriven de les primeres. Més tard afirma que hi ha idees innates.
Títol: Idees i impressions

Comentari de text
En aquest fragment de Hume, comença definint les percepcions com allò que es presenta a la ment i que ve donat pels sentits, és a dir, per l’experiència. I afirma que les percepcions es divideixen en impressions i idees, essent les idees la percepció forta i la més vàlida i les impressions, la percepció més dèbil, ja que Hume defensa que les idees provenen de les impressions. Per exemple si veiem un tigre(impressió) podem contar-li les ratlles, en canvi, si pensem en un no, perquè la idea de tigre és més dèbil que el tigre mateix, ja que les idees deriven de les impressions captades pels sentits, podria dir-se que són imatges febles a la ment. Podem dir que les impressions deriven de forma passiva , en contra de la meva voluntat, i les idees les penso, és a dir, es presenten de forma activa.
Hume defensa que no hi ha res a la ment que no hagi passar abans per l’experiència i afirma que les impressions són innates.

Comparació
En quest text el podem comparar clarament amb Plató ja que defensava que el món sensible, els objectes sensibles eres copies de les idees (del món intel·ligible), cosa contraria a Hume que opina que les idees deriven de les impressions.
Per altre banda també podem comparar amb Locke filòsof esmentat per Hume durant el text, tots dos defensen l’empirisme, és a dir, que l’origen de les idees són els sentits, però Locke nega que hi hagi idees innates cosa que Hume critica.