Crear, somiar, deixar tot sorgir.

Fi d'una etapa

2011-05-11T06:33:00.000-07:00

Ja és 11 de maig, acabem de finalitzar els globals, els nostres últims exàmens d’aquest últim curs, tot junts amb esforç i hores d’estudi, però ja som aquí a la fi d’una etapa de les nostres vides, amb només 9 dies per graduar-nos i tancar aquesta etapa tan especial per a tots nosaltres. I és en aquest moment en el que em poso a recordar els anys que portem tots o gairebé tots junts al col·legi Sant Andreu, i me n'adono de que el temps passa massa ràpid.
Encara recordo el moment en que vaig entrar al patí del col·legi de primària per primer cop sense saber ni pensar que seria el lloc on ara m’he de graduar, el lloc on la meva família, amics, professors i companys vindran a veure’ns en aquesta transició a les nostres vides.
També recordo quan érem petits i ens preguntaven que volíem ser de grans, o quan pensàvem en el moment d’anar a la universitat (ens imaginàvem gegants!) o simplement acabar “el cole”, era el que més desitjàvem. I quan arribes a aquest moment tant esperat no es ben bé com tu t’ho imagines. Ara em poso a pensar en tots els companys i amics que hem anant deixant enrere al llarg d’aquests anys, i els que hauré de deixar al finalitzar aquest curs, sé que amb molts mantindré el contacte tot i que no serà el mateix, i amb altres simplement no els tornaré a veure, però el que tinc clar és que quan vegi les fotos o pensi en la meva etapa al col·legi els recordaré a tots, i els recordaré amb una estima especial per haver compartit amb mi els millors moments de la meva vida. Mai se m’oblidarà quan fèiem files al patí abans d’entrar, la “rivalitat” entre les classes del A, B i C, quan a sisè ens sentíem els grans de l’escola i l’any següent érem els petits, el primer dia amb l’uniforme deixant enrere el pichi, les formacions del matí, i sobretot batxillerat.
I els hi vull agrair tot això a tots els companys i professors per formar-me no només com a estudiant sinó també com a persona.
I ara sé que l’any que bé la meva rutina serà molt diferent, ja que aniré a un nou centre amb nous professors i nous alumnes. Però no sense abans donar les gràcies a tots: professors, companys, la meva classe de 2º A que és com una petita família i sobretot als meus pares per fer possible que hagi arribat fins aquí.
Gràcies!

Activitat 29

2011-05-11T05:30:00.001-07:00

Comentari de John Stuart Mill
Idees principals
En aquest text de John Stuart Mill, filòsof britànic del segle XVIII, ens defineix el que és l’utilitarisme com a filosofia moral, ens marca un fi (teleològica) que és aconseguir major felicitat per el major nombre de persones. I fa una distinció entre felicitat i l’acontentament, afirmant que un ignorant no és conscient de les seves limitacions i per això està satisfet, però un savi tot sabent les dues postures prefereix ser un savi insatisfet que un porc satisfet.

Títol: Savis insatisfets o ignorants satisfets?

Comentari de text
En aquest text John Stuart Mill filòsof empirista radical, defineix el significat de l’utilitarisme com a filosofia moral, tot marcant-nos un fi, és a dir, la seva moral és teleològica, aquest fi és optimitzar la felicitat aconseguint la major felicitat per el major nombre de persones, prioritzant la felicitat col·lectiva per sobre de la individual, establint unes normes per harmonitzar ambdues felicitats. Després ens fa una distinció entre la felicitat i l’acontentament, que és una felicitat instantània i efímera. Després ens diu que hi ha dos bàndols, els savis insatisfets i els ximples satisfets, i defensa que els ximples o porcs són feliços perquè no coneixen l’altre banda i tenen una capacitat limitada, però al contrari, els savis coneixen les dues bandes i tot i així prefereixen ser savis insatisfets que ximples satisfets, perquè els plaers intel·lectuals són millors i perquè la felicitat d’un gorrí no és real del tot.

Comapració
Aristòtil defensava que la felicitat humana es trobava en l’activitat intel·lectual igual que Mill que diferencia les qualitats dels plaers i el més plaent és l’intel·lectual.
Kant a diferencia de Mill defensava una moral deontològica, dient que em de fer les coses per deure, és una moral buida, la moral de Mill és teleològica , que persegueix un fi, és una moral material.

Si vols saber que són les morals deontològiques i teleològiques: Clica Aquí!

Activitat 28: Power Point

2011-04-06T12:07:00.001-07:00

La moral kantiana.

View more presentations from paulateruel5

Activitat 27

2011-04-06T12:06:00.000-07:00

Filosofia de Kant

La filosofia de Kant és una síntesi entre l’empirisme i el racionalisme, ja que té característiques de ambdues, i aquestes característiques es poden veure a la seva teoria del coneixement. Kant per la part empírica critica a la metafísica ja que és un coneixement que ell anomena postulats de la raó pura pràctica (proposicions no demostrable però suposada necessàriament).
Kant és el primer filòsof que centra el coneixement en el subjecte i no en l’objecte, és a dir, que adapta l’objecte a la seva forma. Defensa que el coneixement comença en l’experiència però no per això s’origina tot en ella, ja que s’inicia amb les impressions sensibles, que es presenten de forma passiva, contra la nostra voluntat. Les impressions sensibles en el moment en que el subjecte les capta aporta una cosa de si mateix (forma de coneixement). I per això defensa que hi ha dos elements de coneixement: “a posteriori” que depèn de l’experiència i “a priori” que no depèn de l’experiència.
És a dir que Kant defensa que el coneixement comença en l’experiència(empirisme) però que cada subjecte aporta alguna cosa de si mateix, i es processat a l’enteniment donant els conceptes(racionalisme).

Activitat 26

2011-04-06T12:05:00.002-07:00

Diferències entre Aristòtil i Kant
És un clàssic de la història de la filosofia comparar aquests dos autors ja que Kant representa el prototip de la filosofia formal mentre que Aristòtil sol ser presentat com a model de les ètiques materials. La diferència entre una ètica material i una altra formal és que la primera considera que hi ha un bé suprem per a l'home i les accions morals ens apropen a aquest bé mitjançant la virtut (terme mitjà entre vicis i defecte), és l’ètica de la felicitat. Kant no proposa cap bé, té una ètica buida de contingut. La diferència entre Aristòtil i Kant és que mentre que per Aristòtil és la racionalitat la que determina quina és la felicitat de l'home, per Kant aquest plantejament no condueix a cap solució perquè aquestes no poden ser universals. A Kant això li empenyés cap a la formalitat i en conseqüència cap a la renúncia de la felicitat humana. L’ètica de Kant critica a les ètiques materials com la d’Aristòtil en 3 punts, primer pretendrà formular una ètica amb imperatius universals, vàlids per a tothom. En segon lloc critica els imperatius hipotètics: “si vols B, fes A” i defensa l’imperatiu categòric per deure : “Fes A”. I per últim afirma que han de ser autònomes i no heterònomes, és a dir, que la llei moral no ha de derivar de l’exterior de la voluntat, sinó de la pròpia.

[ Ètiques materials(Aristòtil) i formal(Kant) ]

Activitat 25

2011-04-06T12:05:00.001-07:00

Realitat exterior
Idees principals
En aquest text de Hume fa una síntesi de la seva filosofia, on podem veure part del seu escepticisme. Hume afirma que l’experiència és la base del coneixement humà i que gairebé tot els raonaments humans són deguts als hàbits. Considera que quan creiem l’existència de les coses sensibles posteriorment d’haver-les percebut no és més que un sentiment produït per l’hàbit.
Títol: Escepticisme de Hume.

Comentari de text
En aquest fragment de Hume, fa una síntesi de la seva filosofia, on reflexa les seves creences escèptiques. Afirma que la base del coneixement humà ve donat a partir dels objectes sensibles, de l’experiència i continua dient que no hi ha saber, sinó creença de les cosses ja que no podem arribar al noümen però si al fenomen. Segons ell aquesta creença està produïda per l’hàbit, que és el que ens guia les vides, ja que som animals de costums. Hume considera que quan creiem en l’existència dels objectes sensibles posteriorment d’haver-les percebut no és més que un sentiment produït pel costum i l’hàbit. Finalitza dient que no podem evitar utilitzar la raó i critica l’escepticisme radical.

Comparació
Aquest text es pot comparar clarament amb els autors que defensen l’escepticisme, és a dir, que no creuen en l’existència d’una veritat absoluta.
També podem establir semblances amb el mite de la caverna de Plató, ja que defensava que en el moment en que estàvem dintre de la caverna negava l’existència de tots el objectes sensibles, tot i que la teoria de Plató és més escèptica que la de Hume que afirma que només podem conèixer la “cosa en mi” (fenomen).

[ VIDEO-MITE DE LA CAVERNA ]

Activitat 24

2011-04-06T12:04:00.000-07:00

Teoria empirista del coneixement
Idees principals
Aquest text pertany a Hume, filòsof empirista del segle XVIII. En aquest text Hume fa un resum de la seva teoria del coneixement, comença definint les percepcions com allò que es pot presentar a la ment partint de l’experiència, posteriorment fa una divisió, segons ell evident, de les percepcions: idees i impressions, defensant que les impressions són més fortes i vívides que les idees, i que per tant aquestes ultimes deriven de les primeres. Més tard afirma que hi ha idees innates.
Títol: Idees i impressions

Comentari de text
En aquest fragment de Hume, comença definint les percepcions com allò que es presenta a la ment i que ve donat pels sentits, és a dir, per l’experiència. I afirma que les percepcions es divideixen en impressions i idees, essent les idees la percepció forta i la més vàlida i les impressions, la percepció més dèbil, ja que Hume defensa que les idees provenen de les impressions. Per exemple si veiem un tigre(impressió) podem contar-li les ratlles, en canvi, si pensem en un no, perquè la idea de tigre és més dèbil que el tigre mateix, ja que les idees deriven de les impressions captades pels sentits, podria dir-se que són imatges febles a la ment. Podem dir que les impressions deriven de forma passiva , en contra de la meva voluntat, i les idees les penso, és a dir, es presenten de forma activa.
Hume defensa que no hi ha res a la ment que no hagi passar abans per l’experiència i afirma que les impressions són innates.

Comparació
En quest text el podem comparar clarament amb Plató ja que defensava que el món sensible, els objectes sensibles eres copies de les idees (del món intel·ligible), cosa contraria a Hume que opina que les idees deriven de les impressions.
Per altre banda també podem comparar amb Locke filòsof esmentat per Hume durant el text, tots dos defensen l’empirisme, és a dir, que l’origen de les idees són els sentits, però Locke nega que hi hagi idees innates cosa que Hume critica.

Activitat 23

2011-04-06T12:03:00.002-07:00

Relacions d'idees i qüestions de fet
Idees principals
Hume en aquest text esmenta dues classes de sabers per conèixer: les relacions d’idees i les qüestions de fet. Les matemàtiques i qualsevol afirmació que és certa i no admet contradicció pertanyen al primer grup. En el segon grup trobem totes aquelles cosses que coneixem gràcies a l’experiència, i en aquest cas si pot haver-hi contradicció perquè no tenim certesa de les cosses que provenen dels sentits.
Títol: Creença o saber?

Comentari de text
En aquest fragment de Hume, l’autor divideix les classes de saber en dos, que són les relacions d’idees i les qüestions de fet. En el primer grup trobem les matemàtiques en general i totes aquelles afirmacions que siguin certes sense dubtes. Per exemple que un triangle tingui tres angles demostra una relació entre el triangle i els seus angles, i això es descobreix a partir del pensament sense dependència de l’experiència, és una afirmació “a priori”. Aquestes afirmacions són indubtables i no poden ser contradictòries perquè són evidents.
El segon, que són les qüestions de fet, en canvi, si que admeten contradiccions perquè si es deriven de l’experiència. I no tenim certesa sinó probabilitat, ja que no podem dir que tenim la certesa de que el sol sortirà demà, però si podem dir que probablement el sol sortirà demà, ja que gràcies a la nostra experiència ho podem intuir. És a dir que tot el que es deriva dels sentits no és fiable.

Comparació
Kant a la seva filosofia fa una divisió de judicis molt semblant a les que parla Hume en aquest text. Diferencia els judicis analítics que són aquells “a priori”, és a dir, independents de l’experiència que serien equivalents a les relacions d’idees de Hume, i els judicis sintètics que són “a posteriori”, dependent de l’experiència equivalents a les qüestions de fet de Hume.
Leibniz també fa una divisó pràcticament igual que Kant i Hume que serien les veritats de raó (sense experiència) i veritats de fet (amb experiència). John Stuart Mill filòsof empíric radical, per altre banda defensa que tot depen de l'experiència ja que fins i tot dir que un triangle té 3 angle ho hem hagut de veure abans a la naturalesa(montanya).

Activitat 22

2011-04-06T12:03:00.001-07:00

Identitat personal
Idees principals
Hume, filòsof empirista del segle XVIII, en aquest text defensa que l’ànima és un conjunt de percepcions i critica la idea del “jo”. Descartes filòsof racionalist a del segle passat, defensava que el pensament, el jo, era l’essència, cosa que critica Hume dient que tot allò que existeix és particular i per tant també ho són les percepcions que formen a la ment, ja que la substància és independent de la impressió. I defensa que el jo és un conjunt de percepcions canviants i hauria de derivar d’una impressió permanent per ser vàlid.
Títol: Crítica del jo i l'ànima.

Comentari de text
En aquest text de Hume, filòsof empirista del segle XVIII, fa una critica a Descartes en dos punt diferents de la seva teoria. Comença dient que tot el que podem conèixer de l’ànima no és més que una cadena de percepcions semblants a les de calor i fred, unides però sense simplicitat. Descartes defensava que el “jo”, el pensament en general, era l’essència de la ment. Cosa que critica Hume dient que les nostres percepcions que formen la ment han de ser particulars, tot remarcant que les percepcions no pertanyen a la ment, sinó que formen la ment.
Hume diu que no tenim idees de la substància, ja que només tenim idees d’allò que deriva d’una impressió, només tenim coneixement de conjunts de qualitats. Per exemple la idea de poma és un conjunt de percepcions (gust, color, forma..) donades a través de l’experiència . Llavor la idea de ment o el jo no és més que la idea de percepcions individuals, sense substància, o un conjunt de percepcions canviants, i per que una idea sigui vàlida hauria de derivar d’una impressió permanent, idèntica durant tota la vida, ja que no existeix cap impressió invariable.

Comparació
Aquest text es pot comparar clarament amb Descartes, ja que ell defensa que el jo és l’única evidencia i el seu coneixement parteix del jo, és a dir, que podem conèixer a través de la nostra identitat personal. I Hume critica aquesta percepció, ja que diu que el jo va canviant, i defensa que el jo hauria de derivar d’una impressió per ser una idea vàlida.

Activitat 21

2011-04-06T12:02:00.000-07:00

ABSTACT HUME
Idees principals
En aquest fragment, Hume fa una crítica al principi de causalitat ja que diu que Adam no pot demostrar que el curs de la naturalesa s’ha de comportar d’acord amb el passat ja que no té ni hàbit ni costum perquè va ser el primer home, i afirma que aquesta correspondència entre el passat i el futur és una qüestió de fet. Després demostra aquesta afirmació amb l’exemple de la bola de billar, i finalitza dient que la guia de la vida són els costums i no la raó.
Títol: Futur inesperat.

Comentari de text
En aquest fragment de l’Abstract de Hume, l’autor fa una crítica al principi de causalitat, tot dient que Adam, que no té ni hàbit ni costum per ser el primer home de la Terra, pot provar que el curs de la naturalesa s’hagi de comportar igual que en el passat, és a dir, que defensa que la naturalesa és impredictible i que si en el passat s’ha comportat d’una manera no té perquè ser així en el futur, ja que pot canviar. I diu que tots els argument que expliquen el perquè de la causa-efecte, estan basats en la correspondència entre passat i futur, és a dir que com en el passat ha succeït, en el futur també ha de passar. A més afirma que aquesta correspondència entre passat i futur és una qüestió de fet, és a dir, que és basa en l’experiència, i que no hi ha cap argument que demostri això, i en el cas que existís un ha d’estar basat en l’experiència.
Hume creu que som animals de costums i que no hi ha res "a priori" (independent de l'experiència) que em digui què passarà, i ho defensa dient que quan veiem una bola de billar que s’aproxima a una altre la nostra ment s’anticipa i pensa en l’efecte acostumat, que es mogui la segona bola. Però ell defensa que no hi ha res en els objectes que em porti a dir tal cosa, i atribueix aquest pensament a l’experiència, com tenim a la ment experiències passades semblants pensem que tornarà a passar igual que en una ocasió passada, però no hi ha res que em determini això. I Hume finalitza dient que el que guia la nostra vida no és la raó sinó els costums, i que només els costums estan d’acord amb l’argument del principi de causalitat. En aquest text l'autor mostra el seu escepticisme i critica el racionalisme i dogmatisme.

Comparació
Descartes filòsof racionalista, defensa el mètode deductiu, és a dir, que ell diria que com en el passat la naturalesa s’ha comportat d’una manera es dedueix que ha de passar en el futur i defensa el principi de causalitat, al contrari que Hume que el critica.
Per altre banda, contràriament a Hume, Espinoza defensa l'existència del destí, és a dir, que tot està escrit.

Activitat 20

2011-03-03T13:03:00.000-08:00

Idees principals
Aquest text pertany a Sant Tomàs d'Anquino, parteix de la preposició: “Déu existeix” com a idea que significa allò més perfecte que existeix, i va ascendint fins a la causa, i ho fa mitjançant dues demostracions.
La primera és la popter quid, en la qual demostra l’existència de Déu partint de l’essència essent la causa anterior de tots els efectes. La segona és la quia, que parteix dels efectes, i defensa que tot efecte ve precedit per una causa, i per això Déu ha d’existir independentment de que no el percebem, perquè la seva no-existència comportaria que no existeix res mes, ja que sense la causa no hi ha efectes.

Títol: Causa eficient

Comentari de text
Tomàs d'Anquino filòsof del segle XIII, parteix de la preposició: “Déu existeix”, com a idea que significa allò més perfecte que existeix, i va ascendint fins a la causa, i ho fa mitjançant en el text intenta demostrar l'existència de Déu “a posteriori”, és a dir, partint de l’experiència i ho fa a partir de dues demostracions.
La primera és la popter quid en la qual inicia la deducció a partir de la causa, i ell considera que la causa és anterior a tots els efectes, i defensa que tots nosaltres i el món som la creació de Déu, és a dir, l’efecte de Déu, i que Déu a de ser necessàriament la causa ja que és anterior.
La segona és la quia que aquesta parteix de l'efecte, i defensa que l’existència dels efectes sense una causa és absurd, és a dir, que no té sentit parlar d’un efecte sense una causa. I diu que els humans veiem el món (efectes) i deduïm que ha d’existir una causa primera i aquesta causa primera és Déu, llavors a d’existir necessàriament, ja que no és possible que una cosa sigui causa de si mateixa perquè seria anterior a si mateixa.

Comparació amb altres autors
El Déu del que parla Sant Tomàs és molt semblant a l’ésser de Parmenides: etern, immutable perfecte i immòbil.
Sant Anselm també va fer una demostració de l’existència de Déu, tot i que St. Anselm la va demostrar racionalment, i St. Tomàs ho fa mitjançant l’experiència

Activitat 19

2011-03-02T11:35:00.002-08:00

És el món el millor món possible?

Sí, per mi el món és un lloc absolutament perfecte, és algo que s’ha creat a partir d’una explosió, i del qual a sorgit tot el que ens envolta, del qual han sortit criatures de tot tipus, creades per un conjunt de molècules formant diferents estructures molt diferents però a la vegada iguals. Em sembla fascinant la grandària dels oceans, la bellesa de la natura i dels animals cooperant estretament amb ella. Les persones que hi vivim en ell, amb capacitat racional, neixen i viuen durant un període relativament curt de temps, deixant una marca de la seva estància a la Terra, petita i insignificant, però a la vegada imprescindible pel món, ja que el que no facis tu ningú ho farà; i aquestes persones han de donar-se de que les coses només passen un cop a la vida i les hem d’aprofitar, i l’oportunitat de viure és única.
Però les persones en realitat no se n’adonen d’aquesta oportunitat que és viure, i disgreguen aquest planeta, el contaminen i inverteixen diners en armes per destruir en comtes de invertir en cuidar el planeta, perquè les persones som així, tenim l’ànsia de poder, de sentir-nos la espècie superior a la Terra i que tot està controlat per nosaltres, quan en realitat no veiem que l’univers és enorme i que som uns petits subjectes que hi viuen a un petit planeta d’ell, i que no som res comparat amb aquest.
Trobo que el món és un lloc perfectament imperfecte, i això fa que sigui únic, a més és etern ja que la matèria ni es crea ni es destrueix, només segueix un cicle biològic, en el que nosaltres som una mil·lèsima i insignificant part.

Activitat 18

2011-03-02T11:35:00.001-08:00

Text 12: Demostració de l'existència de Déu

Idees principals
En aquest text Descartes vol demostrar l’existència de Déu, afirma que encara que les coses que ell pensa no siguin res és cert que les pensa, i que la prova de l’existència de Déu és igual que la prova de l’existència de les matemàtiques, però amb la diferencia que a les altres separa existència i essència, però no pot fer el mateix amb Déu, ja que per Ell aquests dos conceptes han d’anar necessàriament units, perquè sinó seria com una vall sense muntanyes.

Títol: Déu existeix

Comentari de text
Descartes en aquest text vol comprovar l’existència de Déu, i afirma que s’ha de fer de la mateixa manera que ho fa amb les matemàtiques, ja que encara que les cosses que ell pensa no siguin res el que és cert és que les pensa, i el coneixement parteix del “jo”. Llavor afirma que la idea d’un ésser summament perfecte i bo la troba en ell igual que troba la idea de qualsevol figura o nombre matemàtic, i que per tant l’existència de Déu hauria de ser tan certa com les matemàtiques. Però hi ha una diferència, ja que fins ara separava l’existència de l’essència, i es convenç fàcilment que es pot fer el mateix amb Déu, i pensar en Déu com a no-existent, però finalment se n’adona que és impossible fer això. Afirma que és impossible separa l’essència de Déu de l’existència, ja que seria com concebre una muntanya sense valls(impossible).

Comparació amb altres autors
Aquest text on fa la demostracions de l’existència de Déu la podem comparar amb la filosofia de Sant Anselm, en la qual també demostra l'existència de Déu, però Descartes ho fa partint del “jo”. Sant Tomàs també fa referencia de Déu en la seva filosofia, però aquest fa una demostració partint de l’experiència.
També podem dir que l’ésser de Parmènides s’assembla molt a Déu, ja que és perfecte, etern i immòbil.

Activitat 17

2011-03-02T11:34:00.004-08:00

Text 7:Demostració de l'existència dels cossos

Idees principals
Un cop demostrada l’existència de Déu, només li queda demostrar l’existència de les coses corpòries, que ell afirma que poden existir, ja que les concep clara i distintament. Per demostrar-ho primer busca la seva causa, i afirma que Déu no és aquesta, sinó que es troba en els cossos, i que per tant existeixen.

Títol: Extensió de les coses corpòries

Comentari de text
Descartes després de demostrar l’existència de Déu, intenta fer una demostració de les coses corpòries, les quals ell creu que existeixen, o almenys en mesura que ell les considera qualitats primàries, i afirma que Déu no pot produir coses de les quals jo dubti la seva existència. Així que no essent Déu el que m’enganya perquè Ell és summament bo i perfecte, pensa que aquest no envia les idees directament a la meva ment, ja que no ens ha dotat de cap facultat per percebre-les així, sinó al contrari, ens ha dotat amb la capacitat de percebre les coses materials que procedeixen de les coses corpòries directament, i aquestes se’ns presenten involuntàriament. I pensa que si no fos així, és a dir, si la causa dels cossos materials no procedís dels cossos materials Déu ens estaria enganyant i no podria defensar-lo, així que conclou dient que les coses corporals existeixen.

Comparació amb altres autors
Podem dir que el centre de la filosofia de Plató són les idees mentre que la de Descartes és el jo, i és d’aquí d’on sorgeix el seu coneixement i les seves deduccions. Però tots dos defensen la teoria de les idees innates, Plató ho defensa a través de la reminiscència i Descartes diu que a la ment és dipositaria de les idees. Així que Descartes busca les causes del cossos amb el seu mètode, mentre que Plató situa la causa al món intel·libible.

Activitat 16

2011-03-02T11:34:00.003-08:00

Text 10: Hipòtesi del geni maligne

Idees principals
Descartes és un filòsof racionalista del segle XVII, afirma que tot el que li han ensenyat fins ara és dubtós i “destrueix” tot allò que sabia per crear un coneixement cert i evident. En aquest text comença suposant l’existència d’un geni maligne que l’enganya contínuament, i afirma per tant, que ell no es refiarà de res, ni del color ni els sons ni de res extern a ell.

Títol: L'ésser astut que enganya

Comentari de text
En aquest text podem veure com Descartes dubta de tot per crear un coneixement evident. Descartada la idea de que Déu ens enganya, parla de l’existència d’un geni maligne, un ésser astut que l’enganya constantment i li fa creure que el colors, les figures, els sons i totes les coses exteriors són reals quan en realitat no són més que meres il·lusions. Dubta fins i tot de l’existència del seu cos (mans ulls, sang..) i dels sentits. I afirma que si no arriba al coneixement de cap evidència estarà atent per no admetre cap falsedat en la seva creença, i defensa que per molt llest que sigui aquest geni, mai li podrà imposar res.

Comparació amb altres autors
Molts filòsofs antics creien en l’existència d’un ésser, fàcilment comparable amb el geni enganyador, amb la diferència que el geni no és perfecte ja que ens enganya.
També podem comparar les idees d’aquest text amb les de els escèptics, ja que deien que no existeix una veritat absoluta, i Descartes en un principi és el que fa, no creure en res i dubta de tot el que l’envolta i busca una evidencia per construir un coneixement cert i real.

Activitat 15

2011-03-02T11:34:00.001-08:00

Argument de Sant Anselm

Sant Anselm per demostrar l’existència de Déu, ho fa de manera racional en un argument ontològic. Defensa que Déu és l’ésser sobre el qual no podem imaginar res més gran, i que aquest existeix necessàriament; i com que existir és més perfecte que no existir és perfecte.
Però aquesta afirmació té un error, ja que no podem passar d’una idea que tenim a la nostra ment a la realitat. I anys més tard Kant va contradir l’argument de Sant Anselm dient que l’existència no afegeix res a l’essència: “pensar que tinc 100€ a la butxaca no farà que apareguin”.

Activitat 14

2011-03-02T07:40:00.000-08:00

El temps creat amb el món; Sant Agustí

Idees principals
En aquest text Sant Agustí, parla sobre el centre de la seva filosofia
que és Déu. Defensa que Déu en el moment que ens va crear va crear el temps, i no tindria sentit preguntar-nos què feia Déu abans de crear-nos ja que no existia un abans, perquè ell és l’abans l’ara i el demà perquè ell és etern.

Títol: Déu creador de l’avui i el demà.

Comentari de text

Aquest text és de Sant Agustí, filòsof del segle I. La seva filosofia tracta bàsicament sobre l’ànima i Déu (immutable i eternament idèntic). Aquest text de St. Agustí va dirigit a Déu i defensa que Ell és el creador absolut de tot el món a partir del no res (creacionisme) i que quan va crear el món va crear el temps, i assegura que preguntar-nos què feia Déu abans de crear el món no té sentit ja que Ell és el temps, perquè Ell és etern, intemporal i per Ell no existeix l’abans o el després perquè és el present; el temps només té sentit per nosaltres dins el món que va crear, ja que nosaltres som éssers finits.

Comparació amb altres autors
Podem comparar la teoria de St. Agustí amb la de St. Tomàs ja que els dos defensaven l’existència de Déu i els dos identifiquen Déu amb l’ésser de Parmènides (etern, intemporal, perfecte immutable...) Aquesta teoria és contraria a la filosofia antiga, ja que la gran majoria de filòsofs defensaven que del no res no pot sortir res.

Activitat 13

2011-02-09T10:47:00.000-08:00

Carta a Meneceu

Idees principals
En aquesta carta escrita per Epicur enviada a Meneceu, explica les quatre pautes que han de seguir les persones que volen tenir una vida plena i feliç.
En primer lloc, Epicur diu que siguem vells o joves el remei de l’ànima és filosofar i creure en Déu. En segon, ens diu que no hem de tenir por de la mort ja que quan ella arriba, nosaltres ja no hi som. Tercerament ens diu que els nostres desitjos poden ser luxosos o necessaris però el fi és sempre la vida bona. I per últim, ens diu que el plaer és la via per arribar a la felicitat i que per tant hem de satisfer-nos amb les coses necessàries i viure d'acord amb les virtuts.

Títol: Camí a la felicitat

Comentari de text
En aquesta carta de Epicur a Meneceu, Epicur intenta resoldre els dubtes d’aquest , i li explica les quatre pautes, segons la seva filosofia, per viure amb plena felicitat.
Epicur comença explicant que siguis jove o vell, el remei de l’ànima és filosofar, i que no passa mai l’edat de filosofar, i que fer això és arribar a la felicitat. També defensa que hem de veure a Déu com un ésser immortal, vivent i benaventurat, i que no podem dir que té més característiques ni negar les que té.
Seguidament ens diu que no hem de témer a la mort perquè quan la mort hi és nosaltres ja no hi som, i perquè ens allibera de la sensibilitat (causant de les coses bones i dolentes), però tampoc desitjar-la.
Després defensa que a l’hora de prendre decisions hem de tenir en compte els nostres desitjos i les conseqüències a llarg termini dels nostres actes. Amb l’objectiu d’arribar a la felicitat de cos i ànima, allunyant-nos del dolor.
En l'últim paràgraf i més important paràgraf, explica els plaers com a mitjà per arribar a la felicitat. Ens recomana que escollim les coses tenint en compte el plaer i el dolor, ja que podem escollir no estudiar(plaer immediat), però no aprovar serà un dolor més gran. I per aconseguir això hem de viure amb prudència i justícia, és a dir segons les virtuts, ja que una persona virtuosa sempre serà feliç.

Comparació amb altres autors
Podem comparar l’epicureisme amb l’estoïcisme, ja que l’ètica estoica igual que l’epicureisme li dona molta importància a la felicitat, com a objectiu dels humans.
La filosofia de Plató és contraria a aquest, ja que defensa l’exaltació de la vida mentre que Plató dona més importància a l’ànima i al món intel·ligible.
Aristòtil afirma igual que els estoics que la felicitat és la finalitat de l’home i que s’arriba mitjançant l’activitat intel·lectual.

Activitat 12

2011-02-09T09:14:00.000-08:00

Text 17 d'Aristòtil: La virtut

Idees principals
Aquest text d’Aristòtil tracta sobre el terme mitjà entre els dos extrems, que són la deficiència i l’excés. Definint el terme mitjà com allò intermedi entre el vici per defecte i per excés, i afirma que la virtut moral es diferent per cadascú, i que arribem a aquesta a través del seny.

Títol: En busca del terme mitjà.

Comentari del text
En aquest text d’Aristòtil de l’Ètica a Nicòmac, tracta de la virtut moral i sobre el terme mitjà. La teoria de la virtut moral es basa en trobar la felicitat utilitzant el seny per arribar a aquesta. En aquest text comença afirmant que hi ha un terme mitjà, l’excés i el defecte, i que es troba en cada cosa. Com per exemple quan parlem de la velocitat, ja que un home que condueixi a 20km/h per l’autopista estarà en defecte(covardia) i pel seu contrari un altre home que condueixi a 200km/h estarà en excés (temeritat). En canvi un home que circuli a 100km/h estarà al terme mitjà (valor). Aristòtil afirma que la perfecció tendeix al terme mitjà perquè és on es troba la quantitat ideal de cada cosa.

Comparació amb altres autors
Aristòtil defineix la virtut com un hàbit adquirit voluntàriament i desenvolupat a través de l’exercici dels actes, relacionant la virtut amb la felicitat. En canvi Plató relaciona la virtut amb les parts de l’ànima, i podem dir que l’equilibri entre el cos i ànima és el terme mitja que Aristòtil defensa.
Aristòtil fa una divisió de les virtuts intel·lectuals que s’identifiquen amb la part racional de l’anima de Plató i les morals que són la part irracional de l’ànima .

Activitat 11

2011-02-09T08:19:00.000-08:00

Text 15 d'Aristòtil: El moviment i la deducció del primer motor immòbil

Idees principals
Aristòtil en aquest fragment, afirma que tot allò que està en moviment és mogut per una força externa, i ens mostra quin és el motor de cada moviment, després nega l’existència d’una cadena infinita de motors i llavors dedueix que hi ha un primer motor immòbil, i suposant que el primer motor es mogui, serà ell mateix l’artífex d’aquell moviment.

Títol: Existència d’un primer motor.

Comentari de text
Aristòtil en aquest fragment del llibre VIII de la Física afirma que totes les coses que estan en moviment són mogudes per una força externa, i es poden pensar dues coses, que el motor primer no es mou sol, sinó per una força externa, o que el motor es mou per si sol. En el segon dels casos, el motor mou directament l’últim terme de la sèrie o sinó els separen una cadena infinita de motors intermedis, per exemple si posem en una fila de fitxes de domino i empenyem una, anirien caient totes fins arribar al final, llavor el primer motor seria el braç que empeny la primera fitxa, i succeiria l’anomenat efecte domino. Aristòtil finalment dedueix que és impossible que hi hagi una sèrie de motors infinits, perquè llavors nega l’existència del primer motor, (en una sèrie infinita, no hi ha cap terme que sigui el primer) per tan deduïm que el motor primer es mou per si mateix, no per una força externa.

Comparació amb altres autors
A la física i metafísica d’Aristòtil, aquest afirma l'existència del primer motor immòbil que és la causa del moviment. I es pot comparar amb Zenó deixeble de Parmènides, que defensava que el moviment és impossible perquè una sèrie infinita no s’acaba mai, i per arribar d’un punt A a un punt B hem de passar per aquesta sèrie infinita. També podem comparar aquesta teoria amb Sant Tomàs d'Aquino (de l'edat mitjana) que per demostrar l’existència de Déu a través de l’experiència afirma que Déu és el primer motor.

Activitat 10

2011-02-08T11:46:00.000-08:00

Text 14 d’Aristòtil

Idees principals
En aquest text d’Aristòtil afirma que l’acte és més important que la potència, ja que és una possibilitat i el manifest de la potència. I diu que aquesta es dona entre contraris ja que pots estar tan en potencia d’estar malalt o estar sa, però l’acte no, ja que no pots estar les dues coses alhora, i per tant un dels dos ha de ser el bé.

Títol: Acte superior a la potència.

Comentari de text
Aquest fragment d’Aristòtil pertany al llibre “la Metafísica”.
Aristòtil en aquest text, defensa que l’acte és més important i més valuós que la potència, ja que l’acte és el manifest d’aquesta i la possibilitat feta realitat. També afirma que aquelles coses que tenen potència per alguna cosa poden tenir la mateixa predisposició a estar en potència del seu contrari; com per exemple si estàs en potència de estar sa, pots estar també en potència d’estar malalt, fins que no es dona l’acte. Al contrari, no pots estar en acte de dues coses contraries a la vegada, és el que s’anomena principi de no contradicció, ja que no pots estar en acte de trobar-te malament i bé alhora, perquè estar en acte d’una cosa implica que l’acte del seu contrari no s’està donant. I defensa que un d’aquest contraris serà necessàriament el bé, i aquí podem veure una clara influència de Plató.
Anteriorment aquest ésser es l’ésser que encara no és però pot arribar a ser ja que tendeix a la seva perfecció.

Comparació amb altres autors
Aquest text es pot comparar amb la visió idealista de Plató, ja que afirma que del no res no pot sortir res, però Aristòtil defensa que la potència és l’ésser que no és però pot arribar a ser, és a dir, la privació del no-ésser. O sigui que són dues visions diferents del ésser.
També es pot comparar amb Zenó, ja que negava el moviment dient que per arribar a un punt estem obligats a passar per un nombre finit de punts i que per tant no ens movem. Però Aristòtil defineix el moviment com l’acte d’un ésser en potència en tant que està en potència, és a dir, que es dona potència, acte, potència, acte.. etcètera, donant lloc al moviment.
Heràclit en canvi té punts en comú amb Aristòtil, ja que els dos defensen la lluita de contraris.

Petita reflexió

2010-11-05T04:27:00.000-07:00

Durant aquest curs estem veient els filòsofs més importants al llarg de la historia, i les seves creences i teories, i de moment me adonat de que aquest filòsofs no gaudeixen de la vida realment, perquè es passen la seva existència dient que passarà o que no passarà després de la mort, i penso que haurien de filosofar sobre la vida quotidiana, sobre els humans, sobre nosaltres mateixos i el present que vivim, perquè per moltes suposicions que ells es facin, per molt que s’ho inculquin a la resta de la humanitat mai es podrà verificar, i per tant no serveix de res, només perquè la gent que fa bones accions no tingui por a la mort perquè després d’aquesta “hi haurà una millor”.

Sembla que l’ home, les persones tenim la necessitat de saber més i més cada cop, de buscar respostes de tot el que ens envolta, què som? D’om venim? L’objectiu de la vida? Què hi ha després de la mort? I fen hipòtesis o suposicions d’aquestes preguntes, perquè som així, necessitem sentir-nos segurs d’alguna forma, no podem viure sense saber que passarà o on anirem, no podem viure gaudint cada minut que passa sense pensar en el futur.
I jo penso que és el que hauríem de fer, gaudir aquesta vida, perquè pot ser la primera i última.

Activitat 9

2010-10-29T14:14:00.000-07:00

Text 7. El Demiürg com a causa ordenadora del món.

Comentari de text
El text pertany als diàlegs de bellesa. En aquesta obra es parla s'obre l'origen del cosmos, i del món sensible. Concretament en el text, Plató expressa el Demiürg com la causa del món sensible a partir del món intel·ligible, que posa ordre a la matèria imperfecta, per tant no és un principi creador sinó ordenador. El Demiürg és pot comparar amb un pastisser que segueix unes instruccions que són les idees(perfectes), que serveixen com a model de referencia per fer els pastissos a partir de la matèria. Tot i que és basa en les mateixes idees perfectes, cada “pastís” és diferent i imperfecte, ja que la matèria ho és. Les idees serveixen com a paradigmes.
El Demiürg està entre les idees i la matèria, és a dir, que és més perfecte que la matèria però menys perfecte que les idees. L’autor afirma que tot ve precedit per una causa, i les causes per una necessitat.
El món és bell i s’identifica amb la bondat, per això la bellesa i la bondad s'identifiquen "kalokagathia", per tant, el model etern està inspirat en el bé.

Títol: L’orde del cosmos

Comparació:
Aquesta teoria de Plató sobre que el Demiürg és la causa del món sensible, es pot comparar amb el nous de Anaxàgores, que és l’intel·lecte que ordena les llavors anomenades homeomeries, així que també actua com a principi ordenador no creador, és com un semidéu.
Els atomistes i Plató afirmen que tot succeeix per necessitat ja que Plató diu que tot té una causa, i els atomistes afirmen que els àtoms es mouen per necessaris en el buit.
Per últim, podem comparar la idea de Plató amb el logos d'Heràclit; el logos és la intel·ligència que dirigeix i ordena, per aportar harmonia a la lluita de contraris.

Activitat 8

2010-10-29T14:12:00.000-07:00

Text 5. La naturalesa de les idees (Fedó, 78)

"- La realitat en si mateixa, que té un ésser que exposem en les nostres preguntes i respostes, ¿es presenta sempre de la mateixa manera i en idèntic estat, o cada vegada de forma diferent? La igualtat en si, la bellesa en si, cadascuna de les realitats en si, l'ésser, admet un canvi qualsevol? ¿O constantment cadascuna d'aquestes realitats que tenen en si i respecte a si mateixa una única forma, sempre es presenta d'idèntica forma i en idèntic estat, i mai, en cap moment i de cap manera, no admet cap canvi?
- És necessari, Sòcrates -va respondre Cebes-, que es presenti d'idèntica forma i en idèntic estat."

Idees principals
En aquest fragment de Plató, Sòcrates es qüestiona que és l'ésser i si la realitat canvia o si és manté sempre igual. Afegeix conceptes d'idees, la bellesa per exemple és una realitat, i es pregunta si no varia, per tant, les ideas tenen una forma única i no admet cap canvi. Cebes respon que les ideas són inmutables i existèixen per elles mateixen, per tant, la realitat sempre és igual.

Títol: La realitat de les idees

Comentari de text
Plató planteja la teoria bàsica de les ideas, i esmenta algunes d'elles comparant-les amb l'ésser. Sòcrates es qüestiona que és l'ésser i si la realitat canvia o si és manté sempre igual. Cebes respon a la seva pregunta afirmant que les ideas són inmutables i existeixen per elles mateixes, són per que han de ser. La realitat està sempre present, és allò invariable, ja que les idees són extramentals i per tant, formen part del món intel.ligible. Plató afirma que les coses participen en les ideas, i que les realitats són subjectives i no es pot dubtar dels seus principis.

Els conceptes que aparèixen com ara la bellesa o la realitat existeixen per si mateixos, no són conceptes o paradigmes de la nostre ment que ens serveixen per asignar objectes. La idea de bellesa existeix per si sola, és i serà sempre així, no varia, encara que el concepte de bellesa pot patir canvis, ja que està a la nostre ment i és subjectiu de casascú, seguint l'ideal de bellesa, per tant l’essència de bellesa no varia.

Comentari de text
El món intel·ligible de les idees de Plató s’assembla bastant a la teoria de l’ésser de Parmènides. Plató afirma que les idees són extra mentals, és a dir, que no és un concepte de la ment, ja que no les podem percebre i diferencia entre el que és visible(món sensible) i invisible(món intel·ligible) . A més busca la universalitat com Sòcrates, i per tant és vàlid per tothom. Llavor l’ésser de Parmènides i les idees són immutables, eterns i necessaris.
També es pot comparar amb Heràclit, ja que Plató afirma que d’allò que canvia, és a dir, el món sensible no podem adquirir coneixement, per tant està afirmant el canvi del món sensible igual que Heràclit que afirma que les coses esta sotmeses a canvis constants.

Activitat 7

2010-10-29T14:11:00.001-07:00

El mite de la caverna

El mite de la caverna que narra Plató a "La República" ofrereix una variada síntesis de la seva silofosia dualista.
Podem observar un seguit d'elements que podem classificar al món sensible o al món intel·ligible.
La caverna , concretament les ombres que son reflectides a la caverna on estan els presoners simbolitzen el món sensible, i les cadenes que els encadenen simbolitzen la presó que és el cos per l’ànima, que aquest es separa quan es surt de la caverna, i aquesta separació del cos és la purificació(catarsi) que els hi permet arribar al món intel·ligible on es troben les idees.
Després aconsegueix alliberar-se del camí difícil que és l’anomenada “tasca de coneixement”, i la llum els deixarà cecs, els cegarà, després veurà realment l’essència de les coses i arribarà al bé que és la idea suprema i la causa de totes les coses bones i belles, simbolitzat per la llum o el Sol.

VIDEO MITE DE LA CAVERNA : Comparació amb la vida humana

Activitat 6

2010-10-26T11:18:00.000-07:00

Primer fragment de Plató

Idees principals
En aquest fragment el protagonista és Sòcrtes, explicant les part del seu mètode que consisteix en la ironia i la maièutica. Sòcrates diu que ell només sap que no sap res, és a dir, de la ignorància i apartir d’aquí pot començar a conèixer. El text explica que Sòcrates va en busca de la gent més savia, i els fa preguntes fins que ells mateixos cuen en una contradicció i demostrba que aquells homes que es consideraven savis, no són savis per no ser conscients de les seves limitacions. I Sòcrates pensa que ells és més savi que aquests homes, per conèixer les seves limiacions i conèxer apartir de la ignorància.

Títol: Ignorància com a base del coneixement

Comentari de text
En aquest fragment podem comparar el mètode socràtic amb la etapa més madura de Plató, és a dir, que hi ha molts punts comuns, ja que tots dos volen trovar una veritats absolutes. En el text es pot veure clarament el mètode socràtic, primer la ironia i després la maièutica. Primerament Sòcrates es qüestiona l’origen de la calúmnia que, es mostra aparentment ignorant i fa una sèrie de preguntes a un interlocutor, considerat un gran savi. Sòcrates intenta fer-li veure al savi que no és tant savi com es pensa, ja que Sòcrates deia que per conèixer teniem que saber els nostres límits i el que no sabem. Llavors acaba considerant la idea de que potser és més savi que l’altre home per ser conscient de tot allò que no sap, ja que a partir de la ignorància li permetrà aungmentar els seus coneixements. Sòcrates sap que possiblement ni l’home savi ni el mmateix sàpiguen res però ell es conscient de les seves limitacions i el que no sap, i això el fa més savi que ell. Després explica que va desenvolupar aquell procés amb altres persones que eren considerades savias.

Activitat 5

2010-10-25T13:26:00.002-07:00

Aquesta activitat consisteix en convertir un argument feble en un argument fort, com feien els sofistes.

El tema que avui defensaré, són les corrides de toros.
Les corrides de toros són considerades una de les expressions de la cultura hispànica desde el segle XVIII, i si s'ha fet durant tot aquest periode de temps serà perquè no està malament, ja que sinò aguessin estat prohibides molt abans. Però ara, a l'actualitat del segle XXI, està mal vist, està en contra dels drets animals, però ¿quins?. Matem a un miler d'animals al día per menjar, un centenar d'animals moren per què unes quantes senyores vagin ben abrigades, moren serps i cocodrils, per la indústria tèxtil i la moda; però jo no puc disfrutar de la meva festa tradicional espanyola?

En ple segle XXI, només importa la moda i la estètica? Jo considero que portar animals sobre les esquenes per anar “guapo” o “elegant”, és més egoista per part de la humanitat, que no les corrides de toros, que fa feliç a milers de persones. I ara comencen a aver-hi “progres”, que les volen abolir dient que és tortura animal, però hi ha tortures animals molt pitjors, i ningú és movilitza, ni els importa que morin ni que els hi arrenquin la pell, per portar-la després. Hem sembla més política que defensa animal.

Activitat 4

2010-10-25T13:26:00.001-07:00

Comparació d'Empedòcles, Anaxàgores i atomistes

Tots tres són filòsofs presocràtics que encara que tenen teories diferents, pensen que el cosmos està constituït per més d’un principi.
Empèdocles i Anaxàgores defensen que no hi ha mort ni naixement. Concretament Empèdocles consideraba que tot estaba format per els quatre elements (arkhé): aire, terra, aigua i foc, apartir de les quals es formen les coses mitjançant l’amor, i la destrucció mitjançant l’odi. Anaxàgores afirmaba que tot està en tot, i defensaba un tot etern que estava format per llavors anomenades homeomeries, que eres inmutables i inmóvil com l’ésser de Parmènides i que a més determinen com és l’ésser, per tant tots tenim les mateixes llavors, però, predominen o es manifesten unes llavors o altres.
Empèdocles diu que l’amor i l’odi són les dues peces que equilibren el cosmos, tal i com argumentava Heràclit i la seva lluita de contraris.

En canvi segons els atomistes Leucip que introdueix la idea, i Demòcrit deixeble d’aquest que hi dedica més temps a la teoria dels àtoms, defensaven que hi ha infinits elements anomenats àtoms, que eren unes partícules indivisibles en continu moviment, localitzadas en el buit, l’anomenat no-ésser.

Activitat 3

2010-10-25T13:21:00.000-07:00

Text 7 de Parmènides

Idees principals:
En aquest text, Parmènides descriu l’ésser exposant les idees principals de la seva teoria. Explica que l’ésser és etern perquè no ha nascut ni morirà mai, ja que per morir ha de no-ésser, i per tant això implicaria una imperfecció, i l’ésser es perfecte. També és inmutable, present i necessari.

Comentari
Parmènides afirma que només es pot dir i pensar que l’ésser és i que ha estat creat, no ha nascut ni morirà, perquè per morir ha de passar a no-ésser i implicaria que no és perfecte. També afirma que no és no podem parlar d’allò que no és ni pot començar a ser perquè no s por donar aquest canvi.
Per tant, en el text arriba a la conclusió que o és o no és; tot i que en realitat la via autèntica és la del ser ja que és la pensable i la expressable; exalta per tant, de nou, la via de la veritat.
Parmènides fa una metafora amb les cadenes, referintse a l’equilibri.

Títol: ¿ésser o no ésser?

Comparació:
La teoria exposada en el text és un monisme ontològic ja que el seu arkhé és l’ésser, i nega la pluralitat d’un ésser. Aquesta teoria es pot compar amb amb la teoria d’Heràclit: que defensa un monisme dinàmic que defensa un arkhé que varia, que està sotmes a canvis continus donat per la lluita de contraris.

Activitat 2

2010-10-25T10:04:00.000-07:00

Comparació Heràclit i Parmènides

Heràclit diu que la guerra dialectica de contraris és comuna ja que es troba a tot arreu(nit-dia, vida-mort..), la “phisis”(natura) és la lluita entre la presència i la no presència. Al text també diu que la justícia no és concordia, ho diu perquè quan hi ha una injustícia la justícia es restaura i iguala la balança, i així mai hi haurà harmonia entre elles, afirmant d'aquesta manera que tot esdevé per la discordia, quan hi ha sol no hi ha lluna, quan hi ha mort no hi ha vida (lluita de contraris criticat per Parmenides), i així gira tot mogut per la necessitat, és a dir, que tot passa perque ha de passar no per casualitat.

Parmenides en canvi comença afirmant que alló que es pot dit i pensar, existeix, afirmant que no podem dir res d'allò que no sabem. I vol desviarnos de la vía dels sentits, ja que els homes caminem ignorants pensant que veiem coses a primera vista que no són realment el que són, per això diu que som sords i cecs, perque no veiem ni escoltem el que realment és, sinò el que ens indiquen els sentits. Això provoca que l'ésser i el no-ésser siguin el mateix desde el nostre punt de vista, ecara que en realitat no ho sigui. Quan diu que caminem bícefels vol dir que existeixen dos pensaments els de la gent que es fia dels sentits i no saben per on anar, que no tenen un camí clar i que ell afirma que no senten ni veuen res perquè no utilitzen la raò, i el de la gent “filosofica” que utilitza la raò.
Finalitza el text dien “..el camí de totes les coses és regresiu.” crticant així la idea de Heràclit quan fa la comparació dels rius (tot canvia), per ell la raò et fa anar cap endevant i els sentits et fan retrocedir.

Activitat 1

2010-10-25T09:42:00.000-07:00

Fragment pàgina 11 d'Anaximenes

Anaximandre en aquest fragment parla sobre el cercle interminable de la vida, és a dir, l' ápeiron, defensa un monisme doncs. Que el defineix com a principi que conté la causa de tot naixement i destrucció del món.
Segons aquest autor en el moment que es crea la vida es creen límits i és forma el món, es restaura la justícia anterior i apareixen els contraris, i el temps és el que determina la justícia i la injusticía. Vol fer veure a tots que allà on es troba la vida si troba la mort o la destrucció, i que res dura eternament.

Segon de batxillerat

2010-10-25T09:34:00.000-07:00

Comencem el curs 2010-2011 filosofant.

Activitat 28

2010-05-29T04:46:00.000-07:00

http://www.slideshare.net/paulateruel5/cdocuments-and-settingspropietarioescritoriopaulafilosofia

Activitat 27

2010-05-22T07:27:00.000-07:00

Pág 197 Doc.5
Càlcul dels plaers i els dolors
IDEES PRINCIPALS
Epicur afirma que aconseguim la felicitat triant entre els plaers i els dolors, sempre amb impertorbabilitat, aquest text parla sobre aquesta felicitat. També defensa que el plaer és la base de la nostre felicitat. A l'hora d'escollir hem de tenir present que no són iguals tots els plaers ni dolors, ja que hi ha plaers que hem d' evitar perquè a la llarga poden tenir conseqüències majors, com per exemple quedar-se a casa dormint en comptes d'anar a l'institut, és un plaer mentre dorms, però la conseqüència és pitjor ja que et perds classe i estar perdut a la classe següent. Per tant no tots els mals han de ser evitables, ja que al final et poden fer arribar a un gran plaer que t’acosti més a la felicitat, com per exemple estudiar.
Com a conclusió, per ser feliç, cal saber escollir entre els plaers i els dolors calculant les possibles conseqüències, per tant, hem de triar amb cap.
TÍTOL
Tria la teva felicitat
COMENTARI DE TEXT
En aquest text Epicur defensa l’hedonisme o el que és el mateix l’epicureisme, és una teoria filosòfica que argumenta que hem de saber triar entre els plaers i el dolor, per tant hem de triar sent conseqüents .
Aquest text d' Epicur el podem comparar amb l’opinió dels estoics i de Stuart Mill.
Ja que Stuart Mill, considera que no tots els plaers són iguals, donant importància als intel·lectuals, fet que reflecteix a una frase seva: “Millor ser un ésser humà insatisfet que un porc satisfet”. En canvi, Epicur no diferencia entre plaers superiors o inferiors, sinó que depenen de la situació i les conseqüències podem triar un o altre, o cap.
Per acabar, els estoics pensen que el destí guia la nostra vida i, per tant, no tenim llibertat externa, i per tant, creuen que per ser feliços hem d’aconseguir la pau interior i no deixar-nos afectar pels factors de l'exterior. Per altre banda, Epicur considera que sí gaudim de llibertat per triar entre els plaers de la vida, però també defensa la impertorbabilitat com a base per assolir la felicitat.

EPICUR

Activitat 26

2010-05-20T11:11:00.000-07:00

Preguntes sobre Sartre:

1.A quin corrent filosòfic pertany?
Existencialisme

2.Quina concepció de la llibertat defensa?
Una llibertat total.

3.On va estudiar?
A l'escola normal superior.

4.Nom de la seva dona.
Simone de Beauvoir.
5.Qui és el precedent filosòfic de Sartre?
Fenomenologia.
6.Què vol dir que l'existència és contingent?
Allò que existeix però podria haver existit.
7.Titol de la seva primera novel·la important.
La nàusea
8.L'exsistència humana té sentit segons Sartre.
Husserl
9.Com es titula la conferència de Heidegger que va influir sobre Sartre?
Que és la metafísica?
10.Titol de la revista de Sartre?
Les temps modernes
11.Quina es la posició sobre Déu te Sartre?
Que Déu no existeix, per tant l'home és lliure i tot és possible.
12.Que significa que l'infern son els altres?
Que no ens podem alliberar de les mirades dels altres.
13.Titol del llibre que marca la seva incursió en el marxisme.
Critica de la raó dialèctica
14.En quin any va rebre el premi novel? Per què el va rebutjar?
1964, perquè li deien que amb aquest premi el perdonarien i ell va contestar que no li habíen de perdonar res.
15.Per què va inspirar la revolta del estudiants de Maig del 1968?
Perquè defensaven les seves pròpies idees i volia lluitar contra l'opossició de l'estat
16.Com es titulava el diari extemista que va dirigir?
La causa del poble
17.Que significa la revolució perpètua?
Constant, sense fi, que no s'acaba mai.
18.Que opinava sobre el terrorisme?
"És la bomba atómica dels pobres."
19.Que vol dir pensar sobre un mateix?
Que primer hem de saber com som un mateix i serem lliures.
20.Que significa que Sartre era una brúixola ética
Que el van tractar com a profeta, que seguien les seves idees. Era un guia moral per a la població.

Activitat 25

2010-05-20T11:08:00.000-07:00

DEFINICIONS:

Temperament: conjunt de sentiments i passions que resulta difícil de modificar ja que ens venen de neixement .
Inmoral: Sap escollir entre el bé i el mal, i escolleix el mal.
Consciència moral: capacitat de distingir entre el be i el mal
Responsabilitat: només se'n pot parlar quan ens referim a èssers lliures i conscients que han tingut capacitat de decidir per ser amos dels seus actes
Llibertat externa: manca de coacció externa.
Llibertat interna: manca de coacció interna; capacitat de decidir.
Condicionament: no es te una llibertat total pero es conserva la llibertat suficient per a ser responsable dels propis actes
Determinisme genètic: la dotació genètica de cadascun son totes les causes de les nostres actuacions
Indeterminisme: mo estem determinatd sinó que som lliures
Existencialisme: considera que l'existència es anterior a l'essència
autonomia moral: donar-se a un mateix la llei moral
Nivell preconvencional: es te per just el que satisfà els interessos propis, es deixen portar per impulsos,es respecten les normes per no ser castigats
Nivell postconvencional: les persones distingeixen entre les normes de la societat i els principis moral universals. Persones autònomes.
Principi de responsabilitat: hem de respectar el nostre entonr per deixar el mon el menys malament.
Responsabilitat: només se'n pot parlar quan ens referim a èssers lliures i conscients que han tingut capacitat de decidir per ser amos dels seus actes
Destí: Llei de l’univers segons la qual tot succeeix fatalment.
Lògica de l'atenció: la maduresa moral també ha de desenvolupar el sentir de la compassió i de la responsabilitat.
Determinisme físic: engloba tots els altres determinismes i defensa el principi de causalitat "tota causa té un efecte i tot efecte ve precedit per una causa".
Determinisme econòmic :Explica les diferents etapes històriques i defensa que el nostre comportament està donat pel lloc de la societat que ocupem.
Virtut: Hàbit de comportament si ens predisposem a obrar bé.

Activitat 24

2010-04-26T04:16:00.000-07:00

Pàg 189
UN DILEMA HIPOTÈTIC

Després de llegir atentament aquest text,cal iniciar el debat. És important assegurar-se bé d' haver comprès la situació de cadascun dels personatges.

-Heinz ha de robar el medicament? Per què o per què no?
Legalment no hauria de fer-ho, però pot ser la única manera de salvar-li la vida a la seva dona i quedaria justificat perquè és més important el fi que no el mitjà.

-Si Heinz no estimés la seva dona, hauria de robar el medicament per ella? És Heinz responsable del que li passi a la seva dona?per què o per què no?
Encara que no l'estimès hauria de robar el medicament per a ella. No és responsable, ja que si no compte amb els mitjans necessaris no pot fer res, ell farà el que estigui a les seves mans.

-Té Heinz la mateixa responsabilitat amb la seva dona en cas que no l'estimi? Per què o per què no?
Si perquè és una persona i els relaciona un cert vincle tot hi que no l'estimi han viscut molts moments junts.

-Si suposem que la persona malalta no és la seva dona, sinó un estrany, Heinz ha de robar el medicament? Per què o per què no?
Pot ser sí, si aquest estrany no té ningú proper a ell i tu ets l'únic que el pot salvar ho hauria de fer de la mateixa manera, perquè té els mateixos drets a viure.

-La gent ha de fer qualsevol cosa per salvar la vida dels altres en qualsevol cas?
No, sempre que sigui possible i estigui dins un certs límits perquè la vida és el més important, però si per exemple Heinz tingués diners però prefereix robar-ho estaria malament.

-El fet que Heinz robi va contra la llei. Això fa que sigui moralment dolent? La gent ha de fer tot el possible per evitar anar contra la llei?
No fa que sigui moralment dolent, perquè ell sap distingir el bé i el mal, això seria il·legal no inmoral.
Sí s' ha de fer tot el possible per evitar anar contra la llei, sempre que hi hagi altres alternatives.

Activitat 23

2010-04-26T04:14:00.000-07:00

Pàg 183
L' HOME, ARTÍFEX DE LA SEVA PRÒPIA VIDA

IDEES PRINCIPALS
Sèneca diu que és el mateix viure dictat pel destí que segons la naturalesa, o guiat pels actes impulsius, i afirma que viure feliç és el mateix que viure segons la natura d’un mateix, ja que segons el destí les aptituds i les facultats físiques ens venen donades amb data de caducitat i segons la naturalesa les hem de conservar amb agilitat i sense por i ens ve donat com alguna cosa inexorable. També afirma que l’home no a de ser vulnerable a les coses externes i estranyes, i que ha de estar centrat exclusivament a si mateix.

TÍTOL: L’home lliure de la seva vida

COMENTARI DE TEXT
Sèneca afirma que és el mateix viure determinat pel destí, que viure dictat per a naturalesa de l’home, o guiat per la voluntat pròpia, perquè per part del destí diu que les aptituds i les facultats físiques ens venen donades amb data límit, i segons la naturalesa les hem de conservar amb agilitat i sense por, donat com alguna cosa inexorable. i tot això comporta que no puguem caviar la natura. També diu que l’home no s’ha de sotmetre’s al servei de cap altre persona ni ha d’estar sota el domini de ningú, i a més no podem ser vulnerables ni corruptibles a les coses donades per l’exterior encara que siguin temptadores, el nostre cos no es controlable i hem d’acceptar que som amos de nosaltres mateixos i no deixar-nos afectar encara que sigui temptador, i centrar-nos exclusivament en nosaltres mateixos moguts per la confiança.

BIOGRAFÍA DE SÈNECA

Activitat 22

2010-04-26T04:12:00.002-07:00

Pàg 154
nº 2.Suposem que el diari del centre entrevista alguns alumnes sobre la seva opinió de l'Anna, candidata a delegada de curs. En les opinions següents fes la distinció entre bones raons, mediocres i aquelles que no constitueixen cap raó.

Alicia: I tant que la votaré. Sempre defensarà les coses en què creu. BONA.

Víctor: No obtindrà el meu vot. No té sentit comercial ni per vendre gelats. DOLENTA.

Nèstor: Em moro per votar-la! És guapíssima! DOLENTA.

Rosanna: Per què he de donar-li suport? Què ha fet per mi? DOLENTA.

Roser: No espera que la gent li digui què ha de pensar. Pensa per si mateixa. BONA.

Daniel: Per això mateix no la votaré, perquè no li importa el que pensen els altres. BONA.

Emília: No puc imaginar-me votant algú que porta mitjons blancs. DOLENTA.

Artur: Anna no és el seu nom de veritat. El seu nom real és Agapita. Imagina’t què s’ha pensat, intentant enganyar-nos. No puc suportar la gent cínica. MEDIOCRE.

Activitat 21

2010-04-26T04:12:00.001-07:00

Pàg 154
nº 1. Indica si les raons següents són bones, dolentes o mediocres.

Filla: Mama perquè he de ser jo sempre qui despara la taula mentre el meu germà no fa res?
Mare: No t’adones que ell és un noi? Aquesta feina és de dones.
DOLENTA.

Maria: Per què portes sempre aquests ninots als exàmens?
Joan: Perquè hem porten sort. En els exàmens de la primera avaluació els duia i vaig aprovar totes les assignatures.
MEDIOCRE.

Telenotícies: Avui al matí Transilvània del Sud ha atacat Transilvània del Nord. La raó ha estat que Transilvània del Nord acumulava tropes a la frontera.
MEDIOCRE.

Mafalda: Però... Per què he de fer-ho?
Mare: Perquè t’ho ordeno jo, que sóc la teva mare!
Mafalda: Si és qüestió de títols, jo sóc la teva filla! I ens vam graduar el mateix dia! O no?
BONA.

Activitat 20

2010-04-26T04:10:00.000-07:00

Pág 153
3. Identifica el tipus d'argument de les expressions següent i indica si tenen alguna fal·làcia. Justifica.

-Ningú no hademostrat que no existexin els extraterrestres; per tant, existeixen. Ad ignorantiam.

-Ningú no ha demostrat que no existeixin els extraterrestres; per tant, probablement els extraterrestres existeixen. Ad ignoratiam.

-Per què Cervantes va escriure novel·les? Perquè era escriptor. Argument circular.

-Tothom diu que la lliga de futbol està trucada, per tant deu ser vritat. Ex populo.

-No et fiis d'en Lluís, la seva germana no és sincera. Ad hominem

-Com és que insisteixes tant que no deixi els estudis, si tu els vas deixar i et vas posar a treballar als 16 anys? Ad hominem

-Si faig el que vol el meu germà petit, la propera vegada hauré de tornar a fer-li cas. I així successivament. Sempre hauré d'acontentar-lo i això no pot ser. Per tant, és millor no atendre les seves peticions des del principi. Argument del pendent relliscós

- S'ha trencat la cama perquè ahir vaig desitjar que li passés alguna cosa dolenta. Argument de la causa falsa.

2010-04-26T03:28:00.000-07:00

ACTIVITATS TERCER TRIMESTRE

Activitat 19

2010-02-15T13:23:00.000-08:00

Animal cultural:L’ésser humà és un animal peculiar, amb una naturalesa biològica que s’obre a l’ordre cultural (llenguatge, tècnica , moral, dret, l’economia, l’art, ciència i religió.

Individualisme possessiu: base del liberalisme, cada ésser únic i propietari de la seva persona i capacitat.

Sociabilitat natural (Aristòtil): necesita la societat i la cultura que aquesta li aporta per realitzar-se d'acord amb les capacitats pòpies.

Estat de natura: estat original abans de la sociabilització.

Contractualisme: l' ésser huma no és sociable per naturalesa.

Guerra de tots contra tots: Els éssers humans viuen en una associació caòtica, en la qual cadascun, mogut per l’egoisme propi, està en lluita permanent amb els altres.

Antropologia cultural: estudi de les cultures humanes.

Socialització primària: És la part més important del procés. Té l’objectiu d’introduir el subjecte en la societat i es desenvolupa el si de la família durant la primera etapa de la infantesa.

Socialització secundària: És un procés pel qual s’interioritzen mons institucionals que contrasten amb el món de base adquirit en la socialització primària. En aquesta nova etapa, podrà escollir el sector social en el que vol introduir-se i interioritzar les regles de joc que hi funcionen.

Cultura: Conjunt d’artefactes, idees, valors, tradicions i costums que un determinat grup accepta com a pròpies.

Subcultura: maneras i nivells de viure una mateixa cultura.

Contracultura: La contracultura és un moviment de rebel·lió contra la cultura hegemònica que presenta un projecte de cultura i societat alternatives.

Nous moviments socials: És una manifestació contracultural. Intenten trobar un sentit a l’existència per diferents mitjans.

Etnocentrisme: L’etnocentrisme analitza les cultures des del punt de vista de la pròpia cultura, que es converteix en la mesura per valorar les altres.

Interculturalisme: Respecte a les altres cultures, però supera les mancances del relativisme cultural perquè propugna la trobada entre les diferents cultures en condicions d’igualtat.

Relativisme cultural: Analitza les diverses cultures des dels seus propis valors i no des d’una cultura aliena, i recomana la tolerància cap a les diferents expressions culturals.

Universalisme: Existeixen valors universals que han de ser respectats per totes les cultures.

Multiculturalisme: És dóna quan en un grup hi conviuen diverses cultures o ètnies.

Aporofòbia: Actitud (dins de l’etnocentrisme) que consisteix en el rebuig i el menyspreu envers el pobre.

Activitat 18

2010-02-14T09:34:00.001-08:00

COMENTARI DE TEXT (p.139)

Idees principals
Ens diu que no podem fugir de les condicion del llenguatge, ja que l'home a creat com una mena de segon "l'univers espiritual" a més de l'univers físic, el llenguatge, el mite, l'art i la religió constitueixen part d'aquest univers

Títol: Carrer sense retorn.

Analisi de text
La ideea principal és que no podem fugir de les condicions del llenguatge, ja que nosaltres em creat una espècia de segon món o univers, que podem anomar "univers espiritual" , que està a més a més de l'univers físic, perquè els humans tenim la necessitat de saber, i de designar les utilitats i funcions de cada objecte, i per això em creat el llenguatge. Dins d'aquest "univers espiritual" constitueixen el llenguatge, el mite, l'art i la religió, creades per nosaltres i per la nostra necessitat de saber més enlla del món físic, ja que nosaltres no ens quedem satisfets només amb el que veiem físicament, sinò que anem més enllà, i analitzem el que és. Per exemple, si ens "diuen mira la moto", a la nostra ment veiem una moto, aquest és el llenguatge per símbols, i automàticament associem el "món físic" amb el "món espiritual".
L'autor vol fer-nos veure que aquest món que em anant creant i adquirint al llarg del temps, és totalment impossible d'esborrar o eliminar, ja que és impossible deixar de pensar, i si ens diuen "no pensis en un cotxe", el primer que ens ve a la ment és un cotxe.
És un nou món que no podem elminar, i que per tant forma part del nostra món.

Activitat 17

2010-02-14T04:53:00.000-08:00

Doc.6 La ciutat, font de civilització, Luis Racionero (p.130)

1- Que entén l'autor per ?
L' home salvatge domesticat aprèn cortesia, refinament i diàleg a la ciutat.

2-Quina és la contribució de la ciutat a la civilització?
Zones més cultes, idees i magatzem de mitjans, domestica el salvatgisme de l'home i s'aprèn cortesia, refinament i diàleg.

3-Busca informació sobre 4 ciutats que hagin estat influents en diferents èpoques hitòriques i indica quina ha estat la seva contribució específica.
(la informació la trobareu fen clic a sobre de cada ciutat)

Ate nes-> Crea la democràcia en el segle V.
Jerusalem->Influeix a algunes religió, sobretot a la cristiana.
Barcelona-> Es crea el modernisme.
Italia-> Es crea l'humanisme, que més tard arribarà a Catalunya.

Barcelona

Activitat 16

2010-02-12T12:48:00.000-08:00

Com han de conviure diferentes cultures?

Jo crec que sempre va bé la varietat cultural,una actitud interculturalista devant el multiculturalsime, el respecte a les diferents cultures dins d'un mateix país, a més crec que és possible la convivència si tots posem de la nostra part, és a dir, sense criticar a les altres cultures, respectant les seves costums, encara que no les compartim. Però, per exemple la majoria d'islamistes volen que tothom respecti i accepti la seva cultura, sense oferir el mateix a canvi, llavors no es recíproc, i no hi ha una bona convivència.
També és cert que està pujant el nombre d'immigrants, i jo opino que se'ls hauria de donar una oportunitat, ja que si venen és perque al seu país están en condicions nefastes, i si venen amb la intenció de treballar i guanyar-se la vida honradament com nosaltres, donàls-hi aquesta oportunitat, perque tothom es mareix una oportunitat. Però si roben per sobreviure, o agredeixen a algú, se'ls ha de enviar al seu país, però, no perque un grup reduït d'immigrants vingui i robi per sobreviure, hem de generalitzar i dir que cadascú al seu país, ja que alguns viuen de forma honesta.

Activitat 15

2010-02-12T12:45:00.000-08:00

p.133
3. Analitza el contingut de les afirmacions següents i indica com les valoraria algú que assumís una actitud intercultural.

Jo et tolero, admeto que les entenguis així, però cadascú a casa seva.
Aquesta afirmació és una mica racista, pròpia d’una persona que comparteix la idea de relativisme cultural. Aquesta persona té una actitud separatista, és a dir, que tolera les altres cultures, però no té interès a establir contacte.
Persona intercultural-> Li semblaria una actitud tonta, ja que ell està a favor de la integració.

Els immigrants que viuen al nostre país han d’acceptar totes les nostres formes de vida.
Aquesta afirmació és pròpia d'alguna persona que defensa l'etnocentrisme( analitza les cultures des del punt de vista de la pròpia cultura), te una falta de comprensió per entendre a els immigrants.
Persona intercultura->Vol la igualtat i la integració, i d'aquesta manera opinaria que hem de respecta la seva cultura, dins d'uns límits.

És normal que apareguin barris aïllats de gitanos, perquè són gent amb una forma de vida pròpia; no hi veig res de negatiu.
Aquesta frase és pròpia d’una persona que defensa la separació entre cultures. el relativisme cultural, a ell no li molesten i els respecta, però no vol cap contacte amb ells.
Persona interculturalista-> No estaría d'acord ja que busca la integració.

Com han de tenir feina els immigrants si no en tenim nosaltres.
Aquesta frase és pròpia d'un persona amb actitud aporofòbica que té rebuig i menyspreu envers el pobre, (patriotisme fanàtic). Aquesta persona es considera superior que qualsevol estranger.
Persona interculturalsita-> Estaría totalment en contra, ja que ens considera iguals, dins les nostres diferències racials.

És impossible entendre’s amb els paios!
Aquesta frase és d'una persona amb actitud xenòfobica o racista, ja que discrimina a els immigrants.
Persona l'interculturalista-> mai defensaría aquesta idea, ja que cap cultura és més o millor que un altre.

Si al seu país no hi estan bé, és culpa seva. Què podem fer-hi nosaltres?
Aquesta frase té molts tret d'una persona etnocèntrica, que considera la seva raça superior a les altres.
Persona interculturalista-> Defensa el contacte i el diàleg amb les altres cultures perquè tots som iguals.

Activitat 14

2010-02-12T12:32:00.000-08:00

COMENTARI DE TEXT (pàg 129)

Idees principals
La idea principal que ens vol transmetre aquest text d'Ashley Montagu és que la culturá és com una manera de viure, aquesta està integrada dins la societat, és a dir, que la cultura és un eixemplament de la vida.

Títol: Cultura a les nostres vides.

Analisi del text
Ashley Montagu afirma que la cultura inclou tot el que som els ésser vius. I d’aquesta manera, la cultura compleix totes les nostres necessitats.
Podem distingir dos tipus de cultura, la cultura mental que és la que envolta les idees, la creació d’institucions i idiomes, i la cultura material, els artefactes i materials. Ashley també diu que la cultura no s'imposa sinò que simplanta. Ens fa veure la cultura com la manera que tenim els homes de situar-nos al món.
Però la cultura maï no deixa de ser la font de coneixement humana.

Comparació
El text està totalment oposat a la subcultura que són diferents maneres i nivells de viure una mateixa cultura i la contracultura que´són nous grups social que es crean com a rebelió o contraposició de la cultura dominant.

Activitat 13

2010-02-12T12:28:00.000-08:00

Preguntes pàgina 120.

Quines idees exposades en el text et semblen encertades i quines no? Per què?
Per mi la primera proposició hem sembla correcte, ja que l'home és lliure independenment del que vol l'altre. La segona proposició també és encertada, ja que cada persona és lliure i per tant té la llibertat de poder relacionar-se amb els altres quan vulgui, però la llibertat té límits, com tot.
La tercera proposició potser no hem sembla del tot certa, ja que la priemra part és correcte, però la segona no; ja que jo crec que si que deu cosses a la societat, perquè és que ha civilitzat a l'home. A les dos últimes proposicions es veuen les idees de l’individualisme possesiu ja que es parla de que l’individu és l’únic propietari de la seva persona i com a conseqüència no deu res a la societat, però les persones necesitem a la societat per desenvolupar-nos. També es parla sobre la societat com una relació d'intercanvis i beneficis, però, sense la societat cap de nosaltres no seriem persones civilitzades.

Creus que l'individualisme possesiu està vigent avui en dia? En què ho notes?
Jo crec que si que està present avui en dia, ja que la majoria de persones només es preocupen per si mateixes i la gent més propera que els envolta. A més aixó es pot veure d'alguna manera o altre en els actes del dia a dia, per exemple quan et seus als transports públics, sempre busquem el lloc més allunyats de les persones, o quan anem pel carrer amb els auriculars aïllats del món. Això són petites cosses que ho demostren.

http://www.youtube.com/watch?v=Unut4L0oDQ4 "el egoísmo y codicia de Rajoy"

Activitat 12

2010-02-12T12:20:00.000-08:00

Comentari de text (pag 92)

Idees principals
Aquest text de Karl Popper tracta sobre la verificació i falsació. Allò que afirmem que és cert, és allò que es pot refutar o falsificar. La relació entre allò vertader i allò que és fals, es deriva de forma lògica dels enunciats universals. Popper afirma que és possible deduir allò fals de enunciats singulars i d’enunciats universals, veritats universals. No hi ha res que es pugui verificar per sempre per l'eternitat, exepte les ciències exactes (2+2=4).

Títol: Ciència i veritats universals, compatible?

Analisi del text
Popper ens fa dubtar de tot, i defensa que els enunciats per ser científics han de poder ser falsats, és el criteri de demarcació. A les ciències naturals no inventem les regles de la natura sinò que les descobrim, a ulls de la ciència el món és el que es percebut per nosaltres mitjançant els sentits.
L'autor està en contra del cercle de Viena, ja que un enunciat no pot ser verificat eternament, un enunciat científic ha de poder ser falsat sempre, perquè la natura evoluciona i no segueix unes normes ni unes lleis universals, la natura no s'adapta a les lleis; sinò que les lleis s'adapten a la natura. És això el que m'agrada de la ciència que res no és etern ni estable.
La inducció és falsa a partir dels enunciats singulars, així que no es poden fer enunciats universals a partir de singulars..
Popper ens fa veure que la ciència s'ha de basar en afirmacions que puguin ser verificables, una afirmació és falsable si pot ser possible.

CONTRA QUE ES VA ENFRONTAR POPPER?

Activitat 11

2010-02-12T11:37:00.000-08:00

Tema 2: Definicions

-Raó teòrica: És aquella que s'orienta cap a la contemplació del mon, és a dir, cap al coneixement de la realitat.

-Ultimitat: Característica bàsica de la metafísica. És l'intent d'arribar a les qüestions ultimes.

-Coneixement: Captació d'un estat de coses de tal manera que aquesta pugi ser compartida amb els altres.

-Creença: És un grau de coneixement en el qual jo estic convençut que el que pensa és veritat, però no puc demostrar-ho objectivament.

-Interes emancipador: És un dels interessos del coneixement segons Apel i Habermas vol la alliberació dels éssers humans sota la dominació.

-Dogmatisme: Afirmació de l'existència de la veritat absoluta, una veritat acceptada sense crítica.

-Relativisme: Entén conèixer quelcom com a cert o fals depenen de cada cultura, època o grup social.

-Realisme: El sentit comú diu que podem arribar a les coses tal com són, posa èmfasi en l'objecte y no en el subjecte.

-Idealisme: No es pot arribar a conèixer la realitat tal com és, ja que la realitat no existeix independentment del subjecte, sinó que depèn d’aquest.

-Noema: Objecte de la conciència.

-Prejudici: Són judicis previs que hem adquirit per educació, cultura, socialització. Condicionen la nostra visió del món.

-Ignorància: És un estat de la ment en que s'admet el desconeixement sobre X .

-Autoritat: És un criteri de la veritat en que una afirmació s'accepta com a certa perquè prove d'algú qur conciderem expert en la matèria.

-Evidencia sensible: És un criteri de la veritat en que una afirmació es certa perquè la puc percebre per els sentits.

-Veritat com a correspondència: Segons aquesta teoria es veritat quan hi ha una concordança entre el que es diu i el que es amb la realitat.

-Criteri contextual: Res es cert o fals aïlladament sinó que les idees estan interconectades..

-Consens: Acord entre diferents persones sobre un determinat tema.

-Realitat contingent: És aquella que es però que pot no ser.

-Realitat psíquica: La consciència és real però no l'objecte, ja que són els pensaments, la imaginació..etc Correspon amb el món 2 de Popper.

-Realitat virtual: Conjunt de percepcions i sensacions generades amb ajuda d'un suport tècnic que ens dona la il·lusió de realitat física.

-Món 3: Interacció entre món 1 (físic) i món 2 (estats mentals).

Activitat 10

2010-02-12T10:49:00.000-08:00

Són reals o semblen reals? En quin sentit són aparença o realitat? Justifica la resposta.

-Triangle equilàter: Real, perquè és una realitat necessària i universal, sempre serà així.

-La mort: Real, a través del que hem pogut observar, sabem que existeix.

-Que em toqui la loteria en el sorteig del mes que ve: Aparent, ja que és possible però no real.

-Lara Croft: Real, però fictícia ja que sembla real (al videojoc) però no ho és, només és una realitat virtual.

-Napoleó Bona Parte: Real, ja que és un personatge històric que sabem que ha existit.

-Un miratge: Aparent, és una il·lusió òptica.

-Una flor de plàstic: Real, físicament parlant és real, però té l'aparença d'una flor real.

-El meu aprovat: Real. El paper on posa que has aprovat és físic, però el que designa no és real.

-La meva alegria per l'aprovat: Real, desde la ment.

-Els records de l'estiu: Realitat psíquica, perquè ho has viscut però només és real a la teva ment.

-El somni d'aquesta nit: Aparent.Sembla real però només existeix al teu cap.

-Els amics del xat: Real, els amics existeixen i estan però el fet de que no hi estiguin físicament fa que sigui una realitat virtual.

-La meva imatge en un mirall: La imatge és real però subjectivament és una aparença.

-El que sento en veure una pel·lícula: Realitat psíquica perquè és el que sents.

-Una pel·lícula: Aparent. És real, però el seu contingut no.

Activitat 9

2010-02-12T08:56:00.000-08:00

COMENTARI DE TEXT.(pàg 43)

Idees principals
Parla de la veritat, es qüestiona qué és, la veritat s'ha utilitzat molt i ha perdut el seu significat original, ara la veritat es relaciona amb la certesa. A més critíca la correspondència d'allo que tenim davant am el que és. Si no tenim enunciat no tenim certesa perquè no hi ha lògica.

Títol: La verdadera realitat

Anàlisi del text
En el text comença qüestionantse el que és i no cert, afirma que la veritat s'ha utilitzat molt al llarg del temps i s'ha perdut el seu significat original, també relaciona la veritat amb la certesa, i si és cert, és real. Fa una comparació amb l'or fals (aparent, irreal) i cert (real). Heidegger aplica la certesa als seus enunciats.
Heidegger critíca la correspondència d'allo que tenim al davant amb el que és realment. X és cert quan el que diem coincideix amb lo que anuncía, que és la teoria de la correspondència, un enunciat o preoposició és lògic quan concorda i té una certa adecuació. La conclusió a la que Heidegger ens vol fer arribar és que si no tenim enunciat no tenim certesa perque no hi ha lògica.

Activitat 8

2010-01-23T02:26:00.000-08:00

¿Realisme o idealisme?

Personalment, jo estic a favor del realisme, ja que les coses són perquè existeixen, no perquè nosaltres les podem percebre o no. Ja que si jo no percebo un bolígraf o un altre objecte seguirà existent, perquè el fet d'existir vol dir que hi és independentment de que jo estigui allà o no.
L' idealisme, en canvi, diu que sense subjecte no poden conèixer la realitat, i si no hi ha un "jo" res no té sentit, però això vol dir que no té sentit per mi, però no perquè jo no percebi X, vol dir que una altre persona no el pugui percebre o sentir, perquè si que pot. L'idealisme afirma "existeix perquè el percebo" , però jo ho veig desde un altre punt de vista diferent; "el percebo perquè existeix", encara que si falla un dels dos (el subjecte o l'objecte) no podem adquirir coneixement, ni saber la realitat.

Activitat 7

2009-11-11T12:12:00.000-08:00

Biografia de Wittgenstein

Filòsof britànic d'origen austríac. Va estudiar enginyeria a Berlín i en Manchester, on va treballar com investigador en el camp de l'aeronàutica durant tres anys. Va començar llavors a interessar-se per les matemàtiques i els seus fonaments filosòfics, i es va traslladar a Cambridge para estudiar lògica sota l'adreça de Bertrand Russell (1912-1913). En aquest temps van prendre cos les idees que després va desenvolupar en la seva Tractatus, obra que va redactar durant la Primera Guerra Mundial, en la qual va combatre com voluntari de l'exèrcit austríac.
En 1929 va regressar a Cambridge para dedicar-se de nou a la filosofia, i aquest mateix any va obtenir el doctorat després de presentar com tesi el Tractatus davant un tribunal (a qui Wittgenstein va succeir en la càtedra de filosofia deu anys més tard). En 1947 va abandonar l'ensenyament, insatisfet amb la seva labor com professor i desitjós de «pensar en solitud».
La seva filosofia sol considerar-se dividida en dues fases, la segona d'elles caracteritzada per una crítica radical de les tesis defensades en la primera; existeixen, amb tot, trets comuns a ambdues, com l'interès per analitzar el llenguatge com mètode de reflexió filosòfica.

El primer Wittgenstein està representat pel Tractatus, conjunt de aforismos escrits amb un llenguatge bastant críptic, que, inspirats en el atomismo lògic de Russell, investiguen les relacions entre el llenguatge i el món; el llenguatge «figura» el món en la mesura que comparteix amb ell la mateixa estructura lògica, la qual no pot «ser dita» en el llenguatge, sinó tan sols «mostrada», doncs és la condició de possibilitat per a dir qualsevol cosa. D'altra banda, també és el seu límit, en la mesura que el llenguatge no pot sinó figurar el món i, per tant, gens es pot dir sobre qüestions ètiques o estètiques, que, segons considera el filòsof, són les veritablement importants.

El segon Wittgenstein, no obstant això, va sotmetre a crítica el supòsit bàsic del Tractatus que la lògica posseïx una relació privilegiada amb l'estructura del món. Va considerar que aquesta corresponia tan sols a un dels possibles usos del llenguatge (en manera declarativa i descriptiu), però que no tenia en compte la llista oberta de «jocs de llenguatge», entre els quals es podria contar el preguntar, l'exclamar o el contar acudits. El significat d'un terme, a més, no pot dependre d'una projecció mental, sinó del seu ús social, doncs d'una altra manera no s'entén que sigui comprès pels altres. Ambdues precisions mostren la nova preocupació de l'autor per integrar el llenguatge en el complex de l'acció i de la societat.

ENLACE DE INTERES

Activitat 6

2009-11-11T11:48:00.000-08:00

Tema 1: Definicions

-Saber ordinari: Es basa en l’experiència de la vida cuotidiana, es basa en el que. No té cap pretensió de ser sistemàtic.

-Tècnica: Saber com fer certes activitats.

-Saber artístic: És l’art que reflecteix la vida, tracta d’expressar la bellesa.

-Saber científic: Busca el per què, es basa en l’observació i en l’experiència, a més té rigor.

-Experiment: Conjunt d’activitats planificades amb l’ajuda de fòrumules matemàtiques, que pretenen descubrir com es comporten les coses.

-Ciències formals: No tenen en compte el contingut sinó la forma. Es centren en els raonaments deductius en lloc, dels fets de l’experiència.

-Deducció: Procès de raonament que deriva de proposicions donades anomenades premises, la conseqüència lògica és la conclusió.

-Axioma: Són principis fonamentals indemostrables.

-Induució incompleta: Parteix del coneixement individual de tots i casacun dels casos que tenen lloc en un àmbit, per tal d’arribar a lleis generals.

-Hipòtesis: Suposició provisional que encara no està verificada, si es verifica passarà a ser llei.

-Teoria científica: Conjunt de lleis científiques que pertanyen a un mateix objecte d’estudi.

-Falsificació: és una hipòtesi refutada, és a dir, falsa. Quan els fets del món no concorden amb els fets deduits de la hipótesi.

-Comprensió: Esdeveniment que consisteix a captar el sentit de les accions, per la qual cosa cal situar-se dins dels fets.

-Mite: Narracions fantàstiques que intenten explicar l’origen i la regularitat dels cosmos recorrent a forçes sobrehumanes.

-Mètode emipicoracional: Defensat per Aristòtil, té dues fonts de coneixement, els sentits i l’entreteniment, és a dir, la raó. Aquest mètode combina dues fonts de coneixement, els sentits i coneixements.

-Empirisme: Considera necessàries la experiencia i la raó. Aquest mètode que donarà més importància a l’experiència que en la raó. Defensa que tot el nostre coneixement és aprés.

-Racionalisme: És la raó sobre l’experiència. La raó dona la certesa. Defensa les idees innates. Descartes era el pare racionalista.

-Revolució copernicana del coneixement: Intenta explicar el nostre saber canviant la perspectiva. En lloc de fer-ho des de l'objecte, ho fa des del subjecte.

-Joc de llenguatge: Són maneres diferents d’utilitzar el llenguatge. Són models que describen situacions cominicatives.

-Hermenèutica no normativa: No posa normes a la comprensió, són elements que fan possible la comprensió.

-Pretensions de validesa de la parla: Elements que fan possible la comprensió i els actes comunicatius, i que concorden en veracitat, veritat, intel.lgibilitat i correcció moral.

Activitat 5

2009-10-24T05:18:00.001-07:00

L' objecte de la filosofia és l' aclariment lògic del pensament. La filosofia no és una teoria, sinó una activitat. Una obra filosòfica consisteix essencialment en elucidacions. El resultat de la filosofia no són " propocicions filosòfiques" sinó l' aclariment de les propocicions. La filosofia ha d' aclarir i delimitar amb precisió els pensaments que d' una altra manera serien, per dir-ho així, opacs i confusos.
Ludwig Wittgenstein.

1) Idees principal
En el text explica la funció de la filosofia com aclariment de dubtes i preguntes sense resposta, i del que és la resolució lógica del que pensem. Parla de la filosofia de la qual afirma que no té contingut propi sinó només la funció d'interpretar els diferents anunciats i dubtes.

2) Titol
Aclariment de la filosofia

3)Funció de la filosofia segons el text.Per què afirma que la filosofia és una activitat? Comenta la part subrayada.
La filosofia serveix per aclarir i ordenar el penament, perque sigui un cosmos no un caos. La filosofia no es considerada una teoria, sinó una activitat, perquè les teories acaben amb proposicions i la filosofia es una explicació o un aclariment d'aquestes proposicions.
A més no ha de pretendre parlar sobre el món ja que per això està la ciència.
La frase vol dir que l'objectiu de la filosofia és aclarir detalladament els pensaments confusos.

4)Quins mètodes defensa l'autor? Comparal amb altres mètodes.

És el mètode analiticolinüístic considera que la majoria de problemes filosòfics es plantejen perquè les expressions filosòfiques són imprecises i donen lloc a la confusió.
Per això aquest mètode vol analitzar el llenguatje i inentar aclarir-ho.
En canvi el mètode empiricoracional parteix de dues fonts que són els sentits i l’enteniment per mitjà dels quals accedim a dos nivells, que són: sensible (tot el que sabem ho rebem dels sentits) i l’intel·ligible (és el que són les coses i el que fan que siguin).
I un altre mètode que pot semblar més proper a l'analiticolingüístic és el mètode hermanèutic, es centra en el llenguatge,però aquest té la funció d'interpretar textos i accions amb la finalitat de comprendre el seu sentit.

Activitat 4

2009-10-07T05:41:00.000-07:00

És el jo realment la vertadera realitat
　
Jo crec que si, que el jo és realment la vertadera realitat, perquè com bé va dir René Descartes

"Cogito ergo sum", que vol dir "pienso, luego existo" i basa-nos en aquesta teoria les persones som éssers racional, llavors pensem i quan pensem existim, llavors vol dir que som reals, i ens afirma que hi ha una realitat, el "jo" que és una evidència
¿I si no fóssim reals, i això fos un somni, que ens separa de la immortalitat?, ¿fins quant dura, o quant despertem?Hi han milers de preguntes i dubtes.
Però podem dubtar si dos més dos són quatre, podem dubtar si va venir primer l’ou o la gallina, si hi ha vida en altres planetes, i fins i tot podem dubtar si l’autobús avui serà puntual o no, però del que mai podem, ni podrem dubtar, és del fet que estem dubtant.

Per mi, és impossible percebre la idea de que tot això sigui un somni, i que algun dia puguem despertar.

Activitat 3

2009-10-03T02:56:00.000-07:00

Activitat 2

2009-10-03T02:40:00.000-07:00

Preguntes de comprensió

1. Escriu una definició de "saber" utilitzant les teves pròpies paraules.
Per mi saber, és la adquisició de coneixements que t’ajuden a comprendre el món i tot el que ens envolta.
　
　
2. Què significa que les dades de l’experiència han d’incloure’s sempre en un context teòric que les faci intel·ligibles?
Que les dades de l’experiència en si mateixes són caòtiques, desordenades i en canvi la raó ordena allò divers que ve dels sentits.
　
　
3.Quin tipus d’experiència, d’entre les anomenades, pot produir contemplar un quadre? Descriu-la.
La estètica, al contemplar la bellesa del quadre.
　

4.Hi ha alguna relació entre el saber científic i el tècnic? Justifica la resposta.
Sí, ja que el saber científic busca el perquè, en canvi el tècnic busca el saber com.

Activitat 1

2009-09-30T09:56:00.001-07:00

Què és la filosofia?

La filosofia és una ciència inexacte i subjectiva que va sorgir abans de Crist a Grècia, en la qual es fan una sèrie de preguntes sobre la vida, sobre el món i sobre tot en general, (ja que no hi ha temes concrets per tractar la filosofia, per que tot té un principi i un perquè) i posteriorment s’intenta respondre aquestes preguntes raonant-les i argumentant-les, i es per això per el qual la filosofia es inexacte i subjectiva, perquè per arribar a una resposta (o a una fi) no hi ha un sol camí ni una única opinió.

Per que existeix la filosofia? Molts podem pensar que no serveix per res, i pot ser aquesta la resposta, però qui mai no s’ha qüestionat d’on venim, o que som, o on anirem al morir? TOTHOM. I pot ser ningú mai ha fet per esbrinar-ho, però molts filòsofs al llarg de la historia és el que han fet... i han agut filòsofs molt influents al llarg de la historia, com Diderot, Voltaire o Montesquieu que van ser filòsofs de l' il·lustració del s XVII que van fer pensar a les persones com a tal, amb la raó, el coneixement i la tolerància.

I és gràcies a això que ara podem opinar sense por a que l’altre tingui una opinió diferent (com passava a l’antic règim) . Però l’ important a la filosofia, no és saber filosofia, sinó aprendre a filosofar.

Avaluació previa

2009-09-27T09:43:00.000-07:00

Preguntes:

1. Defineix en un màxim de 3 línies que entens per filosofia.
Pensament en el que es qüestiona el perquè de la vida i de tot el que ens envolta.

2. Quins temes tracta?
Tots els temes.

3. Qui era Sòcrates? Què en saps?
Un filòsof grec, mestre de Plató.

4. Quan va sorgir el pensament occidental?
VI aC

5. Perquè existim?
Perquè va explotar el BigBang per alguna casualitat i hem anant evolucionant per atzar, tot és casualitat.

6.Perquè existeix la política?
Perquè els humans necessitem algun tipus d’autoritat i algú que ens organitzi per viure millor.

7. Creus que t’has de comportar seguint uns valors. Perquè?
Sí, perquè si tots ens comportem amb valors serà millor per a tots, i per conviure en pau.

8. Creus que ets un bon ciutadà?
Sí. Perquè visc en pau, no faig mal a ningú, i estimo als que m’envolten.

9. Esmenta cinc filòsofs.
Aristoteles, Plató, Karl Marx, Epicur, Kant.

10.Perquè l’ ésser humà necessita la cultura?
Perquè és la base per diferenciarnos.

11. Som lliures?
Sí. Tenim la llibertat d’escollir i de fer el que volguem però tot té les seves conseqüències, i sabent les conseqüències cadascú és lliure de triar. Però la nostre llibertat acaba quan comença la del altre.

12.Què és la bellesa?
Una característica subjectiva de l’ ésser humà.