miércoles, 11 de mayo de 2011

Fi d'una etapa

Ja és 11 de maig, acabem de finalitzar els globals, els nostres últims exàmens d’aquest últim curs, tot junts amb esforç i hores d’estudi, però ja som aquí a la fi d’una etapa de les nostres vides, amb només 9 dies per graduar-nos i tancar aquesta etapa tan especial per a tots nosaltres. I és en aquest moment en el que em poso a recordar els anys que portem tots o gairebé tots junts al col·legi Sant Andreu, i me n'adono de que el temps passa massa ràpid.
Encara recordo el moment en que vaig entrar al patí del col·legi de primària per primer cop sense saber ni pensar que seria el lloc on ara m’he de graduar, el lloc on la meva família, amics, professors i companys vindran a veure’ns en aquesta transició a les nostres vides.
També recordo quan érem petits i ens preguntaven que volíem ser de grans, o quan pensàvem en el moment d’anar a la universitat (ens imaginàvem gegants!) o simplement acabar “el cole”, era el que més desitjàvem. I quan arribes a aquest moment tant esperat no es ben bé com tu t’ho imagines. Ara em poso a pensar en tots els companys i amics que hem anant deixant enrere al llarg d’aquests anys, i els que hauré de deixar al finalitzar aquest curs, sé que amb molts mantindré el contacte tot i que no serà el mateix, i amb altres simplement no els tornaré a veure, però el que tinc clar és que quan vegi les fotos o pensi en la meva etapa al col·legi els recordaré a tots, i els recordaré amb una estima especial per haver compartit amb mi els millors moments de la meva vida. Mai se m’oblidarà quan fèiem files al patí abans d’entrar, la “rivalitat” entre les classes del A, B i C, quan a sisè ens sentíem els grans de l’escola i l’any següent érem els petits, el primer dia amb l’uniforme deixant enrere el pichi, les formacions del matí, i sobretot batxillerat.
I els hi vull agrair tot això a tots els companys i professors per formar-me no només com a estudiant sinó també com a persona.
I ara sé que l’any que bé la meva rutina serà molt diferent, ja que aniré a un nou centre amb nous professors i nous alumnes. Però no sense abans donar les gràcies a tots: professors, companys, la meva classe de 2º A que és com una petita família i sobretot als meus pares per fer possible que hagi arribat fins aquí.
Gràcies!

Activitat 29


Comentari de John Stuart Mill
Idees principals
En aquest text de John Stuart Mill, filòsof britànic del segle XVIII, ens defineix el que és l’utilitarisme com a filosofia moral, ens marca un fi (teleològica) que és aconseguir major felicitat per el major nombre de persones. I fa una distinció entre felicitat i l’acontentament, afirmant que un ignorant no és conscient de les seves limitacions i per això està satisfet, però un savi tot sabent les dues postures prefereix ser un savi insatisfet que un porc satisfet.

Títol: Savis insatisfets o ignorants satisfets?

Comentari de text
En aquest text John Stuart Mill filòsof empirista radical, defineix el significat de l’utilitarisme com a filosofia moral, tot marcant-nos un fi, és a dir, la seva moral és teleològica, aquest fi és optimitzar la felicitat aconseguint la major felicitat per el major nombre de persones, prioritzant la felicitat col·lectiva per sobre de la individual, establint unes normes per harmonitzar ambdues felicitats. Després ens fa una distinció entre la felicitat i l’acontentament, que és una felicitat instantània i efímera. Després ens diu que hi ha dos bàndols, els savis insatisfets i els ximples satisfets, i defensa que els ximples o porcs són feliços perquè no coneixen l’altre banda i tenen una capacitat limitada, però al contrari, els savis coneixen les dues bandes i tot i així prefereixen ser savis insatisfets que ximples satisfets, perquè els plaers intel·lectuals són millors i perquè la felicitat d’un gorrí no és real del tot.

Comapració
Aristòtil defensava que la felicitat humana es trobava en l’activitat intel·lectual igual que Mill que diferencia les qualitats dels plaers i el més plaent és l’intel·lectual.
Kant a diferencia de Mill defensava una moral deontològica, dient que em de fer les coses per deure, és una moral buida, la moral de Mill és teleològica , que persegueix un fi, és una moral material.


Si vols saber que són les morals deontològiques i teleològiques: Clica Aquí!