sábado, 29 de mayo de 2010
sábado, 22 de mayo de 2010
Activitat 27
Càlcul dels plaers i els dolors
IDEES PRINCIPALS
Epicur afirma que aconseguim la felicitat triant entre els plaers i els dolors, sempre amb impertorbabilitat, aquest text parla sobre aquesta felicitat. També defensa que el plaer és la base de la nostre felicitat. A l'hora d'escollir hem de tenir present que no són iguals tots els plaers ni dolors, ja que hi ha plaers que hem d' evitar perquè a la llarga poden tenir conseqüències majors, com per exemple quedar-se a casa dormint en comptes d'anar a l'institut, és un plaer mentre dorms, però la conseqüència és pitjor ja que et perds classe i estar perdut a la classe següent. Per tant no tots els mals han de ser evitables, ja que al final et poden fer arribar a un gran plaer que t’acosti més a la felicitat, com per exemple estudiar.
Com a conclusió, per ser feliç, cal saber escollir entre els plaers i els dolors calculant les possibles conseqüències, per tant, hem de triar amb cap.
TÍTOL
Tria la teva felicitat
COMENTARI DE TEXT
En aquest text Epicur defensa l’hedonisme o el que és el mateix l’epicureisme, és una teoria filosòfica que argumenta que hem de saber triar entre els plaers i el dolor, per tant hem de triar sent conseqüents .
Aquest text d' Epicur el podem comparar amb l’opinió dels estoics i de Stuart Mill.
Ja que Stuart Mill, considera que no tots els plaers són iguals, donant importància als intel·lectuals, fet que reflecteix a una frase seva: “Millor ser un ésser humà insatisfet que un porc satisfet”. En canvi, Epicur no diferencia entre plaers superiors o inferiors, sinó que depenen de la situació i les conseqüències podem triar un o altre, o cap.
Per acabar, els estoics pensen que el destí guia la nostra vida i, per tant, no tenim llibertat externa, i per tant, creuen que per ser feliços hem d’aconseguir la pau interior i no deixar-nos afectar pels factors de l'exterior. Per altre banda, Epicur considera que sí gaudim de llibertat per triar entre els plaers de la vida, però també defensa la impertorbabilitat com a base per assolir la felicitat.

jueves, 20 de mayo de 2010
Activitat 26
Preguntes sobre Sartre:1.A quin corrent filosòfic pertany?
Existencialisme
2.Quina concepció de la llibertat defensa?
Una llibertat total.
3.On va estudiar?
A l'escola normal superior.
4.Nom de la seva dona.
Simone de Beauvoir.
5.Qui és el precedent filosòfic de Sartre?
Fenomenologia.
6.Què vol dir que l'existència és contingent?
Allò que existeix però podria haver existit.

7.Titol de la seva primera novel·la important.
La nàusea
8.L'exsistència humana té sentit segons Sartre.
Husserl
9.Com es titula la conferència de Heidegger que va influir sobre Sartre?
Que és la metafísica?
10.Titol de la revista de Sartre?
Les temps modernes
11.Quina es la posició sobre Déu te Sartre?
Que Déu no existeix, per tant l'home és lliure i tot és possible.
12.Que significa que l'infern son els altres?
Que no ens podem alliberar de les mirades dels altres.
13.Titol del llibre que marca la seva incursió en el marxisme.
Critica de la raó dialèctica
14.En quin any va rebre el premi novel? Per què el va rebutjar?
1964, perquè li deien que amb aquest premi el perdonarien i ell va contestar que no li habíen de perdonar res.
15.Per què va inspirar la revolta del estudiants de Maig del 1968?
Perquè defensaven les seves pròpies idees i volia lluitar contra l'opossició de l'estat
16.Com es titulava el diari extemista que va dirigir?
La causa del poble
17.Que significa la revolució perpètua?
Constant, sense fi, que no s'acaba mai.
18.Que opinava sobre el terrorisme?
"És la bomba atómica dels pobres."
19.Que vol dir pensar sobre un mateix?
Que primer hem de saber com som un mateix i serem lliures.
20.Que significa que Sartre era una brúixola ética
Que el van tractar com a profeta, que seguien les seves idees. Era un guia moral per a la població.

Activitat 25
DEFINICIONS:
Temperament: conjunt de sentiments i passions que resulta difíci
l de modificar ja que ens venen de neixement .
Inmoral: Sap escollir entre el bé i el mal, i escolleix el mal.
Consciència moral: capacitat de distingir entre el be i el mal
Responsabilitat: només se'n pot parlar quan ens referim a èssers lliures i conscients que han tingut capacitat de decidir per ser amos dels seus actes
Llibertat externa: manca de coacció externa.
Llibertat interna: manca de coacció interna; capacitat de decidir.
Condicionament: no es te una llibertat total pero es conserva la llibertat suficient per a ser responsable dels propis actes
Determinisme genètic: la dotació genètica de cadascun son totes les causes de les nostres actuacions
Indeterminisme: mo estem determinatd sinó que som lliures
Existencialisme: considera que l'existència es anterior a l'essència
autonomia moral: donar-se a un mateix la llei moral
Nivell preconvencional: es te per just el que satisfà els interessos propis, es deixen portar per impulsos,es respecten les normes per no ser castigats
Nivell postconvencional: les persones distingeixen entre les normes de la societat i els principis moral universals. Persones autònomes.
Principi de responsabilitat: hem de respectar el nostre entonr per deixar el mon el menys malament.
Responsabilitat: només se'n pot parlar quan ens referim a èssers lliures i conscients que han tingut capacitat de decidir per ser amos dels seus actes
Destí: Llei de l’univers segons la qual tot succeeix fatalment.
Lògica de l'atenció: la maduresa moral també ha de desenvolupar el sentir de la compassió i de la responsabilitat.
Determinisme físic: engloba tots els altres determinismes i defensa el principi de causalitat "tota causa té un efecte i tot efecte ve precedit per una causa".
Determinisme econòmic :Explica les diferents etapes històriques i defensa que el nostre comportament està donat pel lloc de la societat que ocupem.
Virtut: Hàbit de comportament si ens predisposem a obrar bé.
Temperament: conjunt de sentiments i passions que resulta difíci
Inmoral: Sap escollir entre el bé i el mal, i escolleix el mal.
Consciència moral: capacitat de distingir entre el be i el mal
Responsabilitat: només se'n pot parlar quan ens referim a èssers lliures i conscients que han tingut capacitat de decidir per ser amos dels seus actes
Llibertat externa: manca de coacció externa.
Llibertat interna: manca de coacció interna; capacitat de decidir.
Condicionament: no es te una llibertat total pero es conserva la llibertat suficient per a ser responsable dels propis actes
Determinisme genètic: la dotació genètica de cadascun son totes les causes de les nostres actuacions
Indeterminisme: mo estem determinatd sinó que som lliures
Existencialisme: considera que l'existència es anterior a l'essència
autonomia moral: donar-se a un mateix la llei moral
Nivell preconvencional: es te per just el que satisfà els interessos propis, es deixen portar per impulsos,es respecten les normes per no ser castigats
Nivell postconvencional: les persones distingeixen entre les normes de la societat i els principis moral universals. Persones autònomes.
Principi de responsabilitat: hem de respectar el nostre entonr per deixar el mon el menys malament.

Responsabilitat: només se'n pot parlar quan ens referim a èssers lliures i conscients que han tingut capacitat de decidir per ser amos dels seus actes

Destí: Llei de l’univers segons la qual tot succeeix fatalment.
Lògica de l'atenció: la maduresa moral també ha de desenvolupar el sentir de la compassió i de la responsabilitat.
Determinisme físic: engloba tots els altres determinismes i defensa el principi de causalitat "tota causa té un efecte i tot efecte ve precedit per una causa".
Determinisme econòmic :Explica les diferents etapes històriques i defensa que el nostre comportament està donat pel lloc de la societat que ocupem.
Virtut: Hàbit de comportament si ens predisposem a obrar bé.
Suscribirse a:
Comentarios (Atom)


