Activitat 5

L' objecte de la filosofia és l' aclariment lògic del pensament. La filosofia no és una teoria, sinó una activitat. Una obra filosòfica consisteix essencialment en elucidacions. El resultat de la filosofia no són " propocicions filosòfiques" sinó l' aclariment de les propocicions. La filosofia ha d' aclarir i delimitar amb precisió els pensaments que d' una altra manera serien, per dir-ho així, opacs i confusos.
Ludwig Wittgenstein.




1) Idees principal
En el text explica la funció de la filosofia com aclariment de dubtes i preguntes sense resposta, i del que és la resolució lógica del que pensem. Parla de la filosofia de la qual afirma que no té contingut propi sinó només la funció d'interpretar els diferents anunciats i dubtes.

2) Titol
Aclariment de la filosofia

3)Funció de la filosofia segons el text.Per què afirma que la filosofia és una activitat? Comenta la part subrayada.
La filosofia serveix per aclarir i ordenar el penament, perque sigui un cosmos no un caos. La filosofia no es considerada una teoria, sinó una activitat, perquè les teories acaben amb proposicions i la filosofia es una explicació o un aclariment d'aquestes proposicions.
A més no ha de pretendre parlar sobre el món ja que per això està la ciència.
La frase vol dir que l'objectiu de la filosofia és aclarir detalladament els pensaments confusos.


4)Quins mètodes defensa l'autor? Comparal amb altres mètodes.

És el mètode analiticolinüístic considera que la majoria de problemes filosòfics es plantejen perquè les expressions filosòfiques són imprecises i donen lloc a la confusió.
Per això aquest mètode vol analitzar el llenguatje i inentar aclarir-ho.
En canvi el mètode empiricoracional parteix de dues fonts que són els sentits i l’enteniment per mitjà dels quals accedim a dos nivells, que són: sensible (tot el que sabem ho rebem dels sentits) i l’intel·ligible (és el que són les coses i el que fan que siguin).
I un altre mètode que pot semblar més proper a l'analiticolingüístic és el mètode hermanèutic, es centra en el llenguatge,però aquest té la funció d'interpretar textos i accions amb la finalitat de comprendre el seu sentit.

Activitat 4

És el jo realment la vertadera realitat
　
Jo crec que si, que el jo és realment la vertadera realitat, perquè com bé va dir René Descartes

"Cogito ergo sum", que vol dir "pienso, luego existo" i basa-nos en aquesta teoria les persones som éssers racional, llavors pensem i quan pensem existim, llavors vol dir que som reals, i ens afirma que hi ha una realitat, el "jo" que és una evidència
¿I si no fóssim reals, i això fos un somni, que ens separa de la immortalitat?, ¿fins quant dura, o quant despertem?Hi han milers de preguntes i dubtes.
Però podem dubtar si dos més dos són quatre, podem dubtar si va venir primer l’ou o la gallina, si hi ha vida en altres planetes, i fins i tot podem dubtar si l’autobús avui serà puntual o no, però del que mai podem, ni podrem dubtar, és del fet que estem dubtant.

Per mi, és impossible percebre la idea de que tot això sigui un somni, i que algun dia puguem despertar.

Activitat 3

Activitat 2

Preguntes de comprensió

1. Escriu una definició de "saber" utilitzant les teves pròpies paraules.
Per mi saber, és la adquisició de coneixements que t’ajuden a comprendre el món i tot el que ens envolta.
　
　
2. Què significa que les dades de l’experiència han d’incloure’s sempre en un context teòric que les faci intel·ligibles?
Que les dades de l’experiència en si mateixes són caòtiques, desordenades i en canvi la raó ordena allò divers que ve dels sentits.
　
　
3.Quin tipus d’experiència, d’entre les anomenades, pot produir contemplar un quadre? Descriu-la.
La estètica, al contemplar la bellesa del quadre.
　

4.Hi ha alguna relació entre el saber científic i el tècnic? Justifica la resposta.
Sí, ja que el saber científic busca el perquè, en canvi el tècnic busca el saber com.